Cripta: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Crypte de St Sernin Toulouse.jpg|thumb|250px|Cripta de la [[Basílica de Sant Serni de Tolosa]].]]

La '''cripta''' (grec antic: &#7969; &#954;&#961;&#965;&#960;&#964;&#8053; -&#8134;&#962; &#8216;volta oculta; cripta&#8217;. Substantivació de l'adjectiu verbal &#954;&#961;&#965;&#960;&#964;&#8057;&#962;, &#954;&#961;&#965;&#960;&#964;&#8053;, &#954;&#961;&#965;&#960;&#964;&#8057;&#957;. El verb &#954;&#961;&#8059;&#960;&#964;&#949;&#953;&#957; significava &#8217;tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217;); originàriament, era el forat excavat per acollir el cos d'un [[màrtir]]. L'etimologia de la paraula vol dir 'amagar', indicant prou bé la seva significació. Les primeres criptes o grutes sagrades van ser tallades a la roca o bastides sota el sòl, per amagar als ulls profans les tombes dels màrtirs. Més tard, sobre aquests [[hipogeu]]s venerats pels primers cristians, es van elevar capelles i vastes esglésies. Més endavant, s'estableixen criptes sota els edificis destinats al culte, per a tancar-hi els cossos dels sants recollits per la fe dels fidels. Moltes de les esglésies posseeixencontenen criptes que es remunten a una època molt llunyana: unes només són sales quadrades, encorbades en bressol o en arestes, seguint el mètode antic, adornades a vegades només de fragmetsfragments de columnes, i de [[capitell]]s imitant l'arquitectura romana; d'altres són verdaderesvertaderes esglésies subterrànies amb col·laterals, [[absis]] i [[absidiola|absidioles]]. Es penetra habitualment a les criptes per escales que surten dels dos costats del santuari, o fins i tot de l'eix del [[cor (arquitectura)|cor]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.145|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref>