Secessionisme lingüístic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: envers a una codificació > envers una codificació |
|||
Línia 33:
==En el serbocroat==
:''Per a més detalls, vegeu [[serbocroat]].''
El [[serbocroat]] té una gran unitat estructural, reconeguda pels lingüistes especialitzats en les [[llengües eslaves]].<ref>COMRIE Bernard, & CORBETT Greville G. (2002), ''The Slavonic Languages'', Londres / Nova York: Routledge [1a ed. 1993]</ref> Però és parlat per poblacions que tenen consciències nacionals molt distintes: els croats, els bosnians ("musulmans") i els serbis. Així, des de l'esfondrament de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] el [[1991]], el serbocroat ha perdut la seva codificació unitària i el seu estatut de llengua oficial; ara està dividit entre tres llengües oficials que segueixen codificacions distintes: el [[Croat (llengua)|croat]], el [[bosnià]] i el [[Serbocroat|serbi]]. En aquesta mateixa direcció i més recentment, també s'estan fent moviments envers
Així, el sistema de base comuna, el [[serbocroat]], continua existint en els fets, a través d'una estructura lingüística quasi intacta: és un [[diasistema]] o una [[Ausbausprache,_Abstandsprache_i_Dachsprache|llengua per distància]]. En canvi és cultivat a través de tres formes voluntàriament divergents, el croat, el bosnià i el serbi, que són [[llengua per elaboració|llengües per elaboració]].<ref>[[Llengua per distància]] i [[llengua per elaboració]], o en origen [[Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache]], són conceptes del lingüista [[Heinz Kloss]]. Vegeu:
| |||