}}</ref> La majoria dels fitoplànctons són massa petits per ser vistos individualment a [[ull]] nu. Tanmateix, quan n'hi ha molt, poden aparèixer com una descoloració verda de l'aigua degut a la presència de [[clorofil·la]] a les seves [[cèl·lules]].<ref>{{GEC|0109230}}</ref>
El fitoplàncton depén, fonamentalment, dels elements nutritius i la llum. Per això, la més gran densitat de fitoplàncton es troba sobretot enals elscinquanta 50 mmetres immediatament inferiors a la superfície de l'oceà. En la composició del fitoplàncton predominen els petits flagel·lats, dinoflagel·lades, diatomees, esquizofícies i feofícies.
== Importància ecològica del fitoplàncton ==
El fitoplàncton es troba enés la base de la [[cadena alimentària]] dels ecosistemes aquàtics, ja que serveix d'aliment a organismes majors; és a dir realitza la part principal de la producció primària en els ambients aquàtics, sobretot els marins. Però, a més d'això, el fitoplàncton és el responsable original de la presència d'[[oxigen]] (O<sub>2</sub>) en l'atmosfera (en produeix entre el 50% i el 90%). La fotosíntesi oxigènica va aparèixer evolutivament amb les cianobacteris, avantpassats a més dels platós de les algues eucariotes. Durant gairebé 2.000 milions d'anys, fins al desenvolupament de les plantes terrestres, la fotosíntesi va estar pràcticament restringida als mars. La major part de la producció primària fotosintètica dels mars, llavors com ara, és atribuïble al fitoplàncton, amb una part menor deguda a [[organismes bentònics]].
