Viquipèdia

A la recerca de l'arca perduda: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
Traduccions per adequar el text al català i correccions de nivell tipogràfic.
Línia 1:
{{MT|data=febrer de 2013}}
{{Infotaula pel·lícula
| títol original = Raiders of the Lost Ark
Linha 27 ⟶ 26:
'''''A la recerca de l'arca perduda''''' (títol original en [[anglès]] ''Raiders of the Lost Ark'')<ref>[http://esadir.cat/filmoteca/A_la_recerca_de_l_arca_perduda?searchterm=Raiders%20of%20the%20Lost%20Ark&Criteri=Pelis Títol en català a Ésadir.cat]</ref> és una [[pel·lícula]] dirigida per [[Steven Spielberg]] l'any [[1981]]. Va rebre quatre [[Oscars]]: a la millor direcció artística, so, muntatge i efectes visuals.
 
Aquesta pel·lícula significa la reinvenció del cinema d'aventures a càrrec de Spielberg i el salt a la fama d'de [[Harrison Ford]]. Ha esdevingut un clàssic del cinema modern. Aquest primer lliurament de les peripècies de l'arqueòleg [[Indiana Jones]] és un homenatge als antics ''serials'' cinematogràfics d'aventures americans.
 
''A la recerca de l'arca perduda'' va unir el productor [[George Lucas]] (poc després de ''[[La guerra de les galàxies]]'') i el director Steven Spielberg per fer una pel·lícula que combina l'emoció, els efectes especials i l'aventura tot amanit amb un sardònic sentit de l'humor. [[Lawrence Kasdan]] va treballar el guió a partir d'una sinopsi de Lucas amb un protagonista que dista de ser perfecte i que es mou entre un lladre d'objectes antics i un protector dels mateixos. Els dolents tampoc s'allunyen gaire d'Indiana Jones. La protagonista ([[Karen Allen]]) també s'allunya de l'arquetip de companya feble de l'heroi i es val per ella mateixa sense necessitar cap ajuda.
Linha 33 ⟶ 32:
== Producció ==
=== Creació del personatge ===
El [[1973]] George Lucas va escriure ''Les aventures d'Indiana Smith'', el concepte inicial d'una sèrie de pel·lícules que estaria inspirada en els serials del 1930 i 1940.<ref>{{ref-llibre|cognoms= Hearn|nom= Marcus|enllaçautor=Marcus Hearn | títol= The Cinema of George Lucas |any= 2005 |editorial= Harry N. Abrams Inc, Publishers |ubicació= Nova York |llengua= anglès |isbn= 0-8109-4968-7 |pàgines= 80 }}</ref> Poc després d'haver creat l'[[esbós]], es va reunir amb el guionista i director [[Philip Kaufman]], qui després de diverses setmanes de discussió va introduir l'[[Arca de l'Aliança]] com a principal element narratiu de la primera aventura.<ref name=smith /> Curiosament, Kaufman va pensar en aquest objecte després de recordar una conversa que va tenir amb un [[dentista]] durant la seva [[infància]].<ref name= dentista>{{ref-web|url= http://www.empireonline.com/indy/day2/| títol= Know Your MacGuffins |consulta=23 d'abril|autor= Revesteixi Empire - Online |data= 23 d'abril|any= 2008 |llengua= anglès }}</ref> No obstant això, el projecte va decaure en l'instant en quequè l'actor i productor [[Clint Eastwood]] va contractar a Kaufman per dirigir ''[[The Outlaw Josey Wales]]'',<ref name="smith">Hearn, p.112−115</ref> pel que Lucas va optar per abandonar la idea d'Indiana Smith i l'Arca de l'Aliança. En el seu lloc un segon concepte, ''Star Wars'', començaria a ser àmpliament desenvolupat per convertir-se en ''[[Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança]]''.<ref name="makingthetrilogy1">{{ref-web| títol=Indiana Jones: Making the Trilogy|format=DVD|editor=[[Paramount Pictures]]|any=2003|estafi= capítol 1}}</ref>
 
Al maig del [[1977]] Lucas va viatjar a [[Maui]] per "''escapar''" de l'ampli èxit comercial que va tenir ''Star Wars: A New Hope''. El seu amic [[Steven Spielberg]] també es trobava allà, passant les vacances després del llançament de la seva pel·lícula ''[[Encontres a la tercera fase]]''.
Linha 43 ⟶ 42:
Per redactar el primer esborrany Kasdan va usar una transcripció de cent pàgines de les seves converses.<ref>Hearn, p.122−123</ref> El guió va ser conclòs després de sis mesos.<ref name="makingthetrilogy1" /> Algunes de les aportacions assenyalades pel guionista van ser eliminades, tals com la persecució a l'interior d'una [[Mina (enginyeria)|mina]],<ref name="Guió">{{ref-web|url= http://www.movie-page.com/scripts/Raiders-of-the-Lost-Ark.html | títol= RAIDERS OF THE LOST ARK - Screenplay (Revised Third Draft) |consulta=6 de gener|autor= Medway Productions|coautors= Lawrence Kasdan |any= 1979|llengua= anglès }}</ref> una fuita en [[Shanghái]] després d'usar un [[gong]] com a escut<ref name="Guió" /> i el salt des d'un avió per mitjà d'un [[bot salvavides]] -encara que totes serien utilitzades per a la següent pel·lícula de la sèrie.<ref name="makingthetrilogy1" />
 
Durant el procés de redacció de l'escrit, que es va estendre a cinc esborranys abans del definitiu, existien desacords pel que fa a la personalitat del personatge. Lucas el veia com un ''playboy'' de la [[política]] mentre que Spielberg i Kasdan s'enfocaven en la [[Dualisme|dualitat]] de professor i aventurer com a elements que li aportaven complexitat a la història. A més a més, Spielberg desitjava atorgar-li al personatge alguns detalls "''foscos''", en descriure'l inicialment com un [[alcohòlic]] similar al personatge Fred C. Dobbs a ''[[El tresor de Sierra Mare]]''. La seva descripció va ser descartada en posteriors revisions de l'escrit de Kasdan.<ref name="mcbride" /> Una altra de les seves concepcions va ser la d'un braç robòtic que tindria l'antagonista Toht, punt de vista que Lucas rebutjaria en percebre-ho com a element de [[ciència-ficció]]. El dibuixant d'historietes [[Jim Steranko]] va ser contractat per crear il·lustracions durant el procés de pre-producciópreproducció, les mateixes que inspirarien a Spielberg per determinar la vestimenta i personalitat d'Indiana Jones.<ref name="twenty-five">{{ref-notícia| títol= Raiders Of The Lost Ark: An Oral History |url= http://www.empireonline.com/indy/day3/ |editorial= Revista Empire - Online |consulta=24 d'abril de 2008|llengua= anglès}}</ref>
 
=== Rodatge ===
[[Fitxer:Panoramique des tours de La Rochelle de nuit.jpg|thumb|center|700px|Vista panoràmica de [[La Rochelle]], a França, lloc on va començar a filmar-se ''Raiders of the Lost Ark''.<ref name="lucas prod" />]]
Al principi, ''Raiders of the Lost Ark'' va ser rebutjada per diverses [[Estudi de cinema|distribuïdores]], doncs els seus executius consideraven que l'argument era massa "extravagant" i la pel·lícula molt costosa per produir-la. Amb el temps, [[Paramount Pictures]] decidiria finançar el film després d'arribar a un acord amb Lucas per produir quatre pel·lícules més sobre Indiana Jones. A l'abril de 1980 el guió final de Kasdan va ser usat per començar la producció en els estudis Elstree, a [[Anglaterra]]. Lucas s'encarregaria de mantenir baixos els costos requerits durant el procés. Per aconseguir-ho, Spielberg i ell van determinar que ''Raiders'' havia de seguir l'estil artístic dels serials sabatins, caracteritzats per escenes "''ràpides i simples''".<ref name="lucas prod">Hearn, p.127-134</ref><ref name="makingthetrilogy2">{{ref-web| títol=Indiana Jones: Making the Trilogy|format=DVD|editor=[[Paramount Pictures]]|any=2003|estafi=capítol 2}}</ref>
"''Mai vam fer més de trenta preses durant el rodatge; normalment eren quatre. Així que va ser una pel·lícula sòbria, en la qual filmàvem només el que necessitàvem, sense desaprofitaments,''", va comentar sobre aquest tema Spielberg. "''Si hagués tingut més temps i diners, s'hagués convertit en un film pretensiós.''" Com a dada curiosa, Lucas es va encarregar de dirigir aen vegadesalguns amoments la segona unitat de la producció.<ref name=estafi>{{ref-notícia|nomeni= Richard|cognomeno= Schickel| títol= Eslam! Bang! A Movie Movie |url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,949205-1,00.html |editorial= [[Estafi (revista)|Estafi]] |consulta=19 de gener de 2008|llengua= anglès}}</ref>
 
L'etapa de filmació va començar el [[23 de juny]] del [[1980]] a [[La Rochelle]], França. La primera escena a ser gravada fou la del submarí nazi,<ref name="lucas prod" /> que havia estat llogat a la producció de ''[[Das Boot]]''. CapCal esmentar que el l'[[O-Boot]] llogat havia estat realment utilitzat durant la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name="makingthetrilogy2" /> Les següents escenes, relacionades amb el "Pou de les Ànimes" i el bar de Marion Ravenwood,<ref name="world">{{ref-web|url= http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20060818/index.html| títol= Around the World with Indiana Jones|consulta=11 de març |autor= Marco Fromter|llengua= anglès }}</ref> van ser filmades en els estudis Elstree.<ref name="lucas prod" /> Per recrear el "''Pou de les Ànimes''" l'equip de producció va requerir 7.000 [[serp]]s, de les quals només eren verinoses les [[cobra|cobres]]. Durant l'enregistrament un integrant de l'equip va ser mossegat per una [[Pitó (serp)|pitó]].<ref name="makingthetrilogy2" /> La trobada propera entre Indiana i la cobra va ser realitzada emprant com a mesura de seguretat la col·locació d'una làmina de vidre entre l'actor i el rèptil,<ref name="makingthetrilogy2" /><ref>cosa que es pot observar fugaçment en la pel·lícula, just quan la llum es reflecteix en el vidre per un instant en un dels angles de la imatge.</ref> A diferència del seu personatge Harrison Ford no li tem a les serps, per la qual cosa Spielberg no va haver de preocupar-se sobre aquest tema. No obstant això, després de comprovar totes les que van ser col·locades per a l'escena, moltes d'elles envoltant-ho, Ford va expressar que la situació "''gairebé li feia vomitar''".<ref name="makingthetrilogy2" /> Una altra de les preses que van ser gravades en el lloc va ser la de les [[taràntula|taràntules]], a l'inici del film. L'actor [[Alfred Molina]] va haver de posar-se diverses sobre el seu cos, però a l'inici no es movien així que per incitar-les l'equip va introduir un exemplar femella. Quant a l'enorme roca que persegueix a Jones en el temple, aquesta va ser construïda amb [[fibra de vidre]] i mesurava 4 [[metre]]s de [[diàmetre]]. Spielberg estava tan impressionat amb l'obra de Reynolds, el dissenyador de producció, que li va demanar incrementar-la 15 metres més.<ref>{{cite video|people= Norman Reynolds (dissenyador de producció)|title= Making the Trilogy|medium= DVD|time= 17:40|quote= "Steven va preguntar 'Per què no fem una altra que sigui 15 metres més gran' Per descomptat, i la vam fer."}}</ref>
 
[[Fitxer:Natrix natrix (Marek Szczepanek).jpg|thumb|left|200px|Per recrear el "''Pou de les Ànimes''", l'equip de producció va requerir 7.000 serps. La trobada propera entre Indiana i una [[cobra]] va ser simulat després de posar una fulla de [[vidre]] entre l'actor i el réptilrèptil.<ref name="makingthetrilogy2" />]]
 
Totes les escenes filmades a l'[[Egipte]] estaven relacionades amb el suposat viatge fet per Indiana a [[Tunísia]] per trobar l'Arca. La major part dels estudis d'enregistrament havien estat usats a ''Star Wars: A New Hope'' (específicament, en les escenes de [[Tatooine]]).<ref name="makingthetrilogy2" /> De fet el [[Canó (geomorfología)|canó]] que apareix en la pel·lícula és el mateix amb el qual [[R2-D2]] va ser atacat per ''jawas''.<ref name="makingthetrilogy2" /> A causa de les altes [[temperatura|temperatures]] i al risc de contracció de malalties el rodatge en el lloc va resultar una "experiència severa": Diversos actors i personal tècnic varen emmalaltir,<ref name="makingthetrilogy2" /> encara que Spielberg va ser un dels pocs que no ho va fer, doncs consumia menjar enllaunat tot el temps.<ref name="makingthetrilogy2" /> A causa d'aquest tipus d'anècdotes Spielberg va reprogramar el pla de filmació a Egipte, la durada inicial de la qual havia de ser d'un mes i mig, a únicament quatre setmanes i mitja. Amb la finalitat de complir la nova assignació, algues de les següents escenes varen ser [[Improvisació|improvisades]], entre elles estan quan Marion es posa un [[Vestit (dona)|vestit]] i intenta fugir del campament nazi o la baralla a la base aèria. En relació a aquesta última escena Ford es va trencar el [[lligament encreuat anterior]] de la cama esquerra, després de ser atropellat per la roda d'un [[aeroplà]]. Malgrat l'accident, no va acceptar ser atès per un metge i va optar per col·locar-se una mica de [[gel]] sobre el genoll.<ref name="makingthetrilogy2" />
 
Les escenes de l'enfrontament entre Jones i els seguidors d' Hitler van ser gravades a [[Kairouan]]. En aquells moments Ford patia [[disenteria]], per la qual cosa en l'escena en què s'enfronta amb el fuet a un rival que portava [[espasa]], va decidir treure un [[revòlver]] per disparar-li. Instants abans, li va dir al director "''Per què no simplement li disparo''", al que Spielberg va accedir.<ref>{{ref-web|url= http://web.archive.org/web/20070612222640/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20040113/index.html| títol= The Urban Legends of Indiana Jones|consulta=11 de març|autor= Assetjo oficial d'Indiana Jones|llengua= anglès }}</ref> La segona unitat de gravació es va encarregar de realitzar totes les preses basades en els ''[[storyboard]]s'', mentre que Spielberg s'encarregaria de filmar aquelles en les quals es necessitessin acostaments al rostre de Ford.<ref name="makingthetrilogy2" /> Les preses del vol d'Indy en un avió [[Douglas DC-3]] van ser manllevades de la pel·lícula ''[[Lost Horizon (pel·lícula)|Lost Horizon]]'', igual que una escena en un carrer que originalment havia estat considerada per elpel film ''[[Hindenburg (pel·lícula)|Hindenburg]]''.<ref name=estafi />
 
Les escales de [[Washington D.C.]] van ser filmades en l'[[ajuntament]] de [[San Francisco]], [[Califòrnia]].<ref>L'exterior de Washington D.C. no havia estat inclòs en les edicions inicials però va acabar essent agregat després d'aparèixer en els esbossos inicials del guió de Kasdan com a seqüència per finalitzar la relació sentimental entre Marion i Indiana.</ref> La [[Pacific University|Universitat del Pacífic]], a Califòrnia, va ser utilitzada pels exteriors de la universitat en la qual Jones treballa. El seu saló de classes i la cambra on conversa amb els representants del govern dels [[Estats Units]] varen ser presos d'una escola per a dones a Anglaterra, mentre que els exteriors de la seva llar van ser gravats a [[Sant Rafael, Califòrnia]].<ref name="world" /> Algunes altres de les seqüències inicials varen ser preses a [[Kauai|Kauai, Hawaii]], on Spielberg va finalitzar el rodatge, que va durar un total de 73 dies.<ref name="mcbride" /><ref name="lucas prod" /><ref>{{ref-web|url= http://web.archive.org/web/20070610051833/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/f20060612/indexp4.html| títol= Twenty-Five Reasons to Watch Raiders Again|consulta=6 de gener|autor= Assetjo oficial d'Indiana Jones|llengua= anglès }}</ref>
Linha 80 ⟶ 79:
 
=== Efectes especials i so ===
Els [[efectes especials]] de la pel·lícula varen ser creats per [[Industrial Light & Magic]]. La seqüència amb el major nombre més gran d'efectes és en la qual l'Arca de l'Aliança és oberta pels nazis, la qual cosa va conduir a l'alliberament de la força sobrenatural que residia en el seu interior. De manera subseqüent, la trama va requerir diverses simulacions relacionades amb els efectes que va tenir la revelació del contingut esmentat. PelPer la derretimentdesfeta del cap de Toht, l'equip va recórrer a l'exposició de [[gelatina]] i un model de [[guix]], amb la forma del cap de l'actor [[Ronald Lacey]], a un llum calorífic. [[Fitxer:Dgx205 1.JPG|thumb|left|200px|El supervisor dels efectes de so va preferir treballar en un ''foley-studio'', en considerar "''la importància que significava filmar una pel·lícula basada en els serials de Republic Pictures''". Al final, va emprar un [[sintetitzador]] per manipular els diferents enregistraments que va obtenir.<ref name= so />]]El segment va ser gravat, al seu torn, amb una càmera submergible. De la mateixa manera, l'esclat del cap de Dietrich va ser creat amb un model buit al com se li havia expulsat l'aire de la part interna. Per a la presa dels esperits, aquests van ser gravats sota el l'[[aigua]] amb la finalitat de brindar-li un efecte fantasmagòric a l'escena.<ref name="magic">{{ref-web| títol = The Light and Magic of Indiana Jones | format = DVD | editor = [[Paramount Pictures]] | any = 2003}}</ref>
 
El supervisor dels efectes de so, [[Ben Burtt]], va preferir treballar la major part del temps en un estudi especialitzat (''foley-studio''), en considerar "la importància que significava filmar una pel·lícula basada en els serials de Republic Pictures". En primera instància, va triar un [[rifle]] per reproduir el so del revòlver d'Indiana Jones. Per simular diferents cops, el seu equip va utilitzar jaquetes de cuir, manyoples i un [[bat de beisbol]]; els sorolls del lliscament de les serps, a l'escena del "''Pou de les Ànimes''", varen ser gravats mentre els dits d'algunes persones es movien dins d'una [[Cassola (recipient)|cassola]] coberta amb [[formatge]] fos, així com amb el contacte d'esponges i [[ciment]]. El so que s'escolta quan l'Arca és oberta és en realitat el lliscament de la tapa de la cisterna un sanitari.
Linha 87 ⟶ 86:
 
=== Banda sonora ===
{{cita|En els anys 1980 i 1990, John Williams ha vingut a ocupar brutalment el lideratlideratge que li havia pertangut a [[Henry Mancini]] per les seves composicions. Àrduament, s'ha guanyat aquesta distinció amb impactants bandes sonores, com la de la trilogia original de [[Star Wars]] i el cicle d'Indiana Jones, aquest últim considerat un tribut de Spielberg als serials representatius de la seva joventut. A ''Raiders'' aconsegueix sensibilitzar-nos, convertint la seva banda sonora en un clàssic musical del cinema.|[[Amazon.com]].<ref>{{ref-web|url= http://www.amazon.com/gp/product/product-description/B0000001AE | títol= Raiders Of The Lost Ark (1981 Film) [SOUNDTRACK] |consulta=6 de gener|autor= Amazon.com|llengua= anglès }}</ref>}}
[[Fitxer:John Williams scoring Raiders.jpg|thumb|200px|Per lesla sevesseva composició de la banda sonora del film, que va incloure per primera vegada a la popular "Raiders' March",<ref name= marxa /> [[John Williams (compositor)|John Williams]] va obtenir una nominació als [[premis Óscar]].]]
El compositor [[John Williams (compositor)|John Williams]] va ser qui es va encarregar de crear la [[banda sonora]] de la pel·lícula, el contingut de la qual presentava, per primera vegada, a la coneguda "Raiders' March" (traducció, "Marxa dels Assaltants"), que ha simbolitzat a Indiana Jones en l'àmbit popular."<ref name= marxa>Des de llavors, la composició ha estat usada en tota la sèrie, així com en qualsevol producte [[multimèdia]] relacionat amb el personatge.</ref> Originalment, Williams havia escrit dues versions diferents per al tema central de ''Raiders of the Lost Ark''; com que a Spielberg li van agradar ambdues, va haver d'unir-les per crear la versió definitiva.<ref>{{ref-web|people=John Williams| títol=The Music of Indiana Jones|format=[[DVD]]|editor=[[Paramount Pictures]]|any=2003}}</ref> Les composicions van ser gravades el febrer del 1981, interpretades per l'[[Orquestra Simfònica de Londres]] i distribuïdes per [[Columbia Records]]. En principi estava composta d'onze temes, encara que el 1995 va ser rellançada amb trenta minuts addicionals de contingut inèdit, la qual cosa va originar la introducció d'onze nous temes i l'extensió d'algunes pistes originals. El rellançament seria seguit per un nou enregistrament de totes les pistes en la col·lecció "The Indiana Jones Trilogy", el [[21 de gener]] del [[2003]]. No obstant això aquesta no és considerada oficial.<ref>{{ref-web|url= http://www.allmusic.com/album/r620611| títol= Indiana Jones Trilogy - John Williams|consulta=6 de gener|autor= Allmusic|llengua= anglès }}</ref>
 
Linha 95 ⟶ 94:
== Argument ==
 
Any 1936. [[Indiana Jones]] és un professor universitari d'[[arqueologia]], però alhora un aventurer a la recerca de valuoses relíquies històriques. Després de tornar d'una infructuosa missió a [[Amèrica del Sud]], el govern nord-americà li encarrega una nova comesa: trobar l'[[Arca de l'Aliança]], on es creu que els hebreus van dipositar els manaments que Déu havia atorgat a [[Moisès]], abans que els [[nazis]] la trobin i en facin un mal ús, ja que, segons la llegenda, l'objecte atribueix un poder invencible a qui la posseeixi.
 
== Repartiment i doblatge ==
[[Fitxer:Harrison Ford.jpg|thumb|90px|[[Harrison Ford]] ([[Indiana Jones]], en la pel·lícula).]]
* [[Harrison Ford]] com Indiana Jones. Professor d'[[arqueologia]] que freqüentment té [[aventura|aventure]]s en les quals ha de trobar estranyes [[Antiguitat (objecte)|antiguitats]]. A l'inici de la trama, expressa lael sevaseu [[escepticisme]] al [[sobrenatural]], però després de descobrir l'Arca de l'Aliança canvia de semblard'opinió. Spielberg va ser qui va suggerir a Harrison, no obstant això Lucas es refusava en el cas que no volia que ell es convertís en el seu "Bobby De Niro", és a dir "l'actor amb el qual treballo en totes les meves pel·lícules" (en referència al director [[Martin Scorsese]], qui treballava regularment amb [[Robert De Niro]]).<ref name="makingthetrilogy1" /> Amb la finalitat de [[Càsting|triar a l'actor més apropiat]], que d'acord a Lucas "hauria de ser algú poc conegut encara", s'audicionóes va audicionar a [[Tim Matheson]], [[Peter Coyote]], [[John Shea]] i [[Tom Selleck]]. Com a resultat del procés, Selleck va ser qui va obtenir la consideració per interpretar a Indiana Jones, no obstant això ell no es trobava disponible a causa del contracte que tenia en la [[sèrie de televisió]] ''[[Magnum, P.I.]]''<ref name="makingthetrilogy1" /> Al juny de 1980, tres setmanes abans de començar el rodatge,<ref name="facts and trivia">{{ref-web|url= http://web.archive.org/web/20070518230319/http://www.indianajones.com/raiders/bts/news/news20031014.html| títol= Facts and trivia of the Lost Ark|consulta=11 de març|autor= Assetjo oficial d'Indiana Jones|llengua= anglès }}</ref> Spielberg va intentar novament convèncer a Lucas de triar en Ford, només després que els productors [[Frank Wilton Marshall]] i [[Kathleen Kennedy]] observessin la seva actuació com [[Han Solo]] en ''L'imperi contraataca''.<ref name="lucas prod" />
 
[[Fitxer:Karen Allen1.JPG|thumb|90px|[[Karen Allen]] (Marion Ravenwood, en la pel·lícula).]]
* [[Karen Allen]] com Marion Ravenwood. Interès romàntic d'Indiana i filla d'Abner Ravenwood (mentor d'Indy), que posseeix un [[bar (comerç)|bar]] en [[Nepal]], anomenat "Raven". Allen va ser triada després d'audicionar amb Tim Matheson i John Shea. Spielberg l'havia considerat des de la seva interpretació en ''National Lampoon's Animal House''. Previ a la seva elecció, [[Sean Young]] audicionó també,<ref name="makingthetrilogy1" /> i [[Debra Winger]] va rebutjar el paper.<ref>{{ref-notícia|nomeni= Gregory |cognom= Kirschling|enllaçautor= |coautors= Jeff Labrecque| títol= Indiana Jones: 15 Fun Facts |url= http://www.ew.com/ew/article/0,,20183746,00.html |editorial= Entertainment Weekly |consulta=15 de març de 2008 |llengua= anglès}}</ref>
 
* [[Paul Freeman]] com Rene Belloq. Arqueòleg enemic d'Indiana que és contractat pels [[nazi]]s per trobar l'Arca de l'Aliança, amb la qual busquen fer-se "invencibles". En realitat, Belloq desitja aprofitar l'oportunitat d'obtenir els poders llegendaris de l'objecte, més que ajudar-li a Hitler i les seves tropes.
 
* [[Ronald Lacey]] com el [[Major (rang militar)|Major]] Toht. Membre de la [[Gestapo|policia secreta Nazi]] que té com a missió segrestar a Marion per robar-li un amulet, que té la capacitat de desxifrar la localització exacta de l'Arca. El director va triar a Lacey a causa que li va recordar a [[Peter Lorre]].<ref name="makingthetrilogy1" /> Previ a la seva elecció, [[Klaus Kinski]] va ser considerat, però aquest ho va rebutjar en determinar que "el guió era tediós".<ref>{{ref-notícia|nomeni= Glenn|cognom= Whipp| títol= Keeping up with Jones |url= http://thechronicleherald.ca/artslife/1057438.html |editorial= Halifax Chronicle-Herald |consulta=22 de maig de 2008|llengua= anglès}}</ref>
Linha 141 ⟶ 140:
* [[John Rhys-Davies]] com Sallah. Considerat com "''el millor expert en excavacions del [[El Caire|Caire]]''", va ser contractat pels nazis per ajudar-los a excavar en [[Tanis]]. Ometent el seu conveni amb les tropes enemigues, Sallah és amic d'Indiana Jones i decideix ajudar-ho a infiltrar-se en les excavacions. Originalment, Spielberg volia a [[Danny DeVito]] per interpretar al personatge però aquest no va poder per conflictes d'agenda, de manera que Spielberg va triar a Rhys-Davies després d'observar-ho en la [[miniserie]] ''Shogun''.<ref name="makingthetrilogy1" />
 
* [[Denholm Elliott]] com el Dr. Marcus Brody. Propietari d'un [[museu]] que compra cadascuna de les [[antiguitats]] que troba Indy en les seves aventures per exhibir-les a l'edifici. Quan el govern dels [[Estats Units]] ho contacta per recuperar l'Arca, Brody els dirigeix amb Indiana Jones. Spielberg va triar a Elliott, doncs, es considerava un gran "[[Fanatisme|fan]]" d'ell.<ref name="makingthetrilogy1" />
 
* [[Wolf Kahler]] com el Coronel Dietrich. Principal [[antagonista]] de la pel·lícula. És un despietat oficial nazi que encapçala la missió de l'Arca de l'Aliança.
 
* [[Alfred Molina]] com Satipo. Un dels guies d'Indiana Jones ena les junglasjungles de amèricad'Amèrica del Sud, a l'inici de ''Raiders''. Per la seva ambició i traïció, mor en un dels paranys del temple, després d'intentar robar-li a Indy l'ídol daurat que buscaven.
 
Entre altres aparicions secundàries destaca la de l'actor [[Vic Tablian]], qui interpreta a Barranca i "Monkey man", home sense escrúpols amb un audaç [[mico]] com a aliat. A més a més, en un [[cameo]], Frank Marshall va decidir aparèixer com un pilot (en la seqüència de baralla sobre el l'[[aeroplano|aeropl]]<nowiki/>à), doncs els "[[Doble (cinema)|dobles]]" estaven malalts en aquest instant. A causa de les altes temperatures que prevalien durant el rodatge de l'escena, Marshall va bromejar dient que "''estaven a més de 140 graus''".<ref name="makingthetrilogy1" /><ref>No s'especifica si corresponen a graus [[Grau Fahrenheit|Fahrenheit]] o [[Grau Celsius|centígrads]].</ref> D'altra banda, [[Pat Roach]] apareix interpretant a un dels acompanyants de Toht en arribar al bar de Marion. Com a dada trivial, Roach va tenir l'oportunitat de simular ser assassinat en més d'una ocasió, un singular detall en la [[cinematografia]].<ref>{{ref-web| títol = The Stunts of Indiana Jones | format = DVD | editor = [[Paramount Pictures]] | any = 2003}}</ref> Finalment, i igual que Marshall, el supervisor de d'[[efectes especials]], [[Dennis Muren]], va fer un cameo en la pel·lícula (en l'escena de l'avió que trasllada a Indiana cap a Nepal).<ref name="magic" />
 
== Crítica ==
=== Hispanoamèrica i Espanya ===
D'acord al lloc ''ecriticas.com'', ''Indiana Jones i els caçadors de l'Arca Perduda'' (títol regional a [[Hispanoamèrica]]) és "''una de les més grans [[aventura|aventure]]s de tots els temps''",<ref name=caçador>{{ref-notícia| títol= Indiana Jones i els caçadors de l'Arca Perduda (1981) - Crítica|url= http://www.ecriticas.com/x3x0x52x-indiana-jones-i-els-caçadors-del-arca-perduda.html |editorial= Ecriticas.com|consulta=2009|llengua= espanyol}}</ref> i encara que para ''alohacriticon.com'' "la pel·lícula té un ritme trepidant (doncs) està projectada per commocionar a l'espectador mitjançant la creació de situacions d'acció", finalment conclou que "en comptes de desplegar tant artifici en aquesta acció concedissin més valor al desenvolupament dels seus personatges el producte seria molt millor".<ref>{{ref-notícia| títol= A la recerca de l'arca perduda (1981) de Steven Spielberg|url= http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article651.html|editorial= Alohacriticon.com|consulta=2009|llengua= espanyol}}</ref> Igual que ''ecriticas.com'', el l'[[assetjo web]] ''diariodeavisos.com'' va determinar que "tots els elements del [[cinema d'aventures]] es congreguen al voltant de la figura del ja mític arqueòleg en aquesta pel·lícula."<ref name=avisos>{{ref-notícia| títol= A la recerca de l'Arca Perduda|url= http://www.diariodeavisos.com/diariodeavisos/section/3327/ |editorial= Diariodeavisos.com|consulta=2009|llengua= espanyol}}</ref>
 
A [[Hispanoamèrica]], el crític Eduardo Marín destaca que "''un dels seus principals mèrits (radica) en el seu precís sentit de l'humor i el maneig permanent de la [[paròdia]] com a element argumental''",<ref>{{ref-web|url= http://www.cine-butaca.com.mx/butaques/indiana.htm| títol= El Retorn de l'Aventurer|consulta=16 de gener|autor= Eduardo Marín Conde|llengua= espanyol }}</ref> i la revesteixi Criteri dedueix que "''Indiana Jones és el l'[[heroi]] de la càndida modernitat vista des de la posmodernidadposmodernitat i, gràcies a això, se salva amb elegància i altruisme del cinisme actual del cinema de d'[[entreteniment]]''".<ref>{{ref-web|url= http://www.revistacriterio.com.ar/art_cuerpo.php?numero_aneu=162&articulo_aneu=3165| títol= Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall|consulta=16 de gener|autor= Pablo de Vita |llengua= espanyol }}</ref> De manera similar, en [[Espanya]] José A. Peig, elogia a ''A la recerca de l'arca perduda'' (títol regional de ''Raiders''), manifestant que "(aquesta) és l'expressió més contundent que mai ha tingut el cinema en el seu àmbit més rendible: l'espectacle desproveït de qualsevol altra intenció que no sigui la de divertir a l'espectador amb una successió de passatges filmats de tal forma que emocionen i causen la sorpresa", qualificant-la de "excel·lent" al seu portal especialitzat.<ref>{{ref-web|url= http://www.muchocine.net/criticas/2586| títol= Indiana Jones A la recerca de l'arca perduda|consulta=16 de gener|autor= José A. Peig |llengua= espanyol }}</ref> El lloc ''monfleet.com'' va esmentar que "''el cinema no va tornar a ser el mateix després d'Indiana Jones''", considerant que la cinta "(li) segueix semblant una obra mestra imperible del [[cinema]] de tots els temps".<ref>{{ref-web|url= http://moonfleet.es/2008/05/22/en-cerca-del-arca-perduda-de-steven-spielberg/| títol= A la recerca de l'arca perduda de Steven Spielberg|consulta=16 de gener|autor= Jeremy Fox|llengua= espanyol }}</ref>
 
La crítica de la [[Revista Mexicana de Comunicació]] refereix a diverses escenes que podrien relacionar-se amb [[estereotip]]s hispans d'inclinació negativa, en assenyalar que "''en ''Raiders of the Lost Ark'', Indiana Jones és amenaçat per tot tipus de delinqüents; abandonat (un carregador indi deixa a l'expedició cridant histèricament), traït (un dels guies natius que li queden tracta de disparar-li per l'esquena, l'altre ho deixa pensant que està mort en un passatge subterrani) i amenaçat (una tribu d'indis llatinoamericans ho persegueix i tracta de matar-ho)''". En conclusió, analitza la temàtica de la pel·lícula en un sentit general de "''prejudici, [[discriminació]] i marginalitat''".<ref name=Remex>{{ref-notícia|nomeni= José Antonio |cognomeno= Rodríguez | títol= Estereotips cinematogràfics - Els grups hispans al cinema nord-americà|url= http://www.mexicanadecomunicacion.com.mx/tables/rmxc/rmc106_11.htm |editorial= Revista Mexicana de Comunicació|consulta=2009|llengua= espanyol}}</ref>
 
=== Els Estats Units ===
 
La pel·lícula va rebre principalment crítiques positives de part de la [[Crítica cinematogràfica|premsa especialitzada]]. Vincent Canby, de ''[[The New York Times]]'', va declarar a ''Raiders of the Lost Ark'' com "un dels films d'aventures nord-americanes més absurdament divertits, enginyosos i estilitzats de tots els temps",<ref>{{ref-notícia|nomeni= Vincent|cognomeno= Canby|enllaçautor= Vincent Canby| títol= Raiders of the Lost Ark|url= http://movies2.nytimes.com/mem/movies/review.html?cap de bestiar=9D00I3DC103BF931A25755C0A967948260 |editorial= The New York Times |consulta=21 de maig de 2007|llengua= anglès}}</ref> mentre que per al crític [[Roger Ebert]], de ''Chicago Sun-Times'', "són dues coses les que converteixen a ''Raiders of the Lost Ark'' en una mica més que només un triomf tecnològic: el seu sentit de l'humor i l'estil únic dels seus personatges [...] Ens fa riure per sorpresa, per alleujament o per incredulitat en la tècnica que ens presenta en desenvolupar un incident darrere l'altre a través d'una sèrie interminable d'invencions".<ref>{{ref-notícia|nomeni= Roger|cognomeno= Ebert|enllaçautor=Roger Ebert | títol=Raiders of the Lost Ark|url= http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19810101/REVIEWS/101010360/1023 |editorial= Chicago Sun-Times |consulta=21 de maig de 2007|llengua= anglès}}</ref><ref name=ebert>{{ref-notícia|nomeni= Roger|cognomeno= Ebert|enllaçautor=Roger Ebert | títol=Raiders of the Lost Ark|url= http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20000430/REVIEWS08/4300301/1023 |editorial= Chicago Sun-Times |consulta=4 de juny de 2007|llengua= anglès}}</ref>
Linha 168 ⟶ 167:
Després de la seva estrena, va ser nominada a nou [[premis Oscar]], dels quals va guanyar quatre, a més d'un reconeixement especial a Ben Burtt i [[Richard L. Anderson]] per l'edició de so. Alguns altres dels seus premis, 24 en total, van ser un [[Premis Grammy|Grammy]], un [[Annex:BAFTA al millor disseny de producció|BAFTA]] i cinc [[Premis Saturn]]. En el procés, Spielberg va estar nominat al [[Annex:Globus d'Or al millor director|Globus d'or per millor adreça]].<ref name= premis>{{ref-notícia|nomeni= Tom|cognomeno= O'Neil|enllaçautor= Tom O'Neil | títol= Will 'Indiana Jones,' Steven Spielberg and Harrison Ford menja swashbuckling back into the awards fight|url= http://goldderby.latimes.com/awards_goldderby/2008/05/will-indiana-jo.html |editorial= [[Los Angeles Times]] |consulta=8 de maig de 2008|llengua= anglès}}</ref>
 
A continuació, s'enlistanes presenta una llista d'algunes de les nominacions i premis més destacats que va rebre l'elenc i equip de producció de la pel·lícula.
[[Fitxer:Steven Spielberg 1999 3.jpg|thumb|200px|[[Steven Spielberg]] va ser nominat al [[Annex:Globus d'Or al millor director|Globus d'or per millor adreça]], no obstant això va perdre la candidatura amb [[Warren Beatty]].<ref name= premis />]]
 
Linha 233 ⟶ 232:
Altres jocs relacionats indirectament amb ''Raiders'' són ''[[Indiana Jones i la Màquina Infernal]]'' (Indy torna a [[Perú]] per descobrir un altre ídol daurat en un dels nivells, a partir de la narrativa descrita en el film) i ''[[Llec Indiana Jones: The Original Adventures]]''.
 
Durant l'estrena de la cinta, [[Kenner]] va començar a vendre la seva línia de ninots a escala d'Indiana i en 1982 va incloure una sèrie de nou figures d'acció basades en els personatges del film, al costat de tres sets de joc, un [[Joc de taula|tauler]] i alguns altres [[joguina|joguine]]s relacionatsrelacionades. El [[1984]], van aparèixer versions metal·litzades dels protagonistes juntament amb un [[joc de rol]], mentre que el [[1995]] [[MicroMachines]] va estrenar una línia de vehicles inspirada directament en els [[Transport|mitjans de transport]] de la pel·lícula.<ref>{{ref-web|url= http://www.cooltoyreview.com/kenner_ij.asp | títol= The Adventures of Indiana Jones |consulta=21 de maig|autor= Cool Toy Review |data= 21 de febrer |any= 2008|llengua= anglès }}</ref> Una altra de les empreses que també s'uniria a la comercialització de línies basades en Indiana Jones seria [[Hasbro]].<ref>{{ref-notícia|nomeni= Edward|cognomeno= Douglas|enllaçautor= Edward Douglas | títol= Hasbro Previews G.I. Joe, Hulk, Iron Man, Indy & Cloni Wars|url= http://www.vanityfair.com/culture/features/2008/02/spielberg_qanda200802?currentPage=4 |editorial= SuperHeroHype.com |consulta=17 de febrer de 2008|llengua= anglès}}</ref>
 
=== VHS i DVD ===
El llargmetratge va ser llançat a format de vídeo [[VHS]] amb els mètodes ''[[Pa and scan]]'' i [[Laserdisc]]. El 1999 va ser rellançat després d'una remasterizaciónremasterització en [[THX]], en la qual es va incloure una edició en [[pantalla ampla]], sota el nou títol ''Indiana Jones and the Raiders of the Lost Ark'' (amb la finalitat de relacionar-ho amb la precuelapreqüela i la seva continuació; la quarta pel·lícula encara no començava a produir-se en aquest llavors).
 
El 2003 va ser rellançada en format [[DVD]], en un paquet que inclou la trilogia original i que va preservar al seu torn el nou nom respecte a l'usat durant l'exhibició original en sales de cinema. Com a detall trivial, l'escena en la qual s'apreciava el reflex del cristall, que separa a Indy d'una cobra en el "Pou de les Ànimes", va ser remoguda digitalment.<ref>{{ref-web|url= http://www.mentalfloss.com/blogs/archives/15081 | títol= 10 Awesome Indiana Jones Facts |consulta=21 de maig|autor= Miss Cellania |data= 21 de maig |any= 2008|llengua= anglès }}</ref>
 
== Llegat ==
DegutGràcies a l'èxit aconseguit per ''Raiders'', Lucas i els altres productors del film van acordar finançar a una [[precuela|preqüela]] (''[[Indiana Jones and the Temperi of Doom]]'') i dosdues [[Seqüela|continuacions]] (''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]'' i ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'') pel [[cinema]]. En els [[anys 1990]], va ser estrenada una sèrie de televisió (''[[Les aventures del jove Indiana Jones]]'') basada en les primeres aventures de d'[[Indiana Jones]]. Conjuminades a ambdós àmbits existeixen nombroses línies de publicacions ([[novel·la|novel·le]]s, [[còmic]]s), així com alguns [[videojoc]]s inspirats en la mateixa temàtica.
 
El [[1998]], l'entitat [[American Film Institute]] va incloure a ''Raiders of the Lost Ark'' en la seva llista de "''les millors 100 pel·lícules durant el primer segle del cinema''",<ref>Actualitzada al [[2007]], la llista oficial classifica a la pel·lícula en el lloc 66; quan va ingressar a ella, ''Raiders'' es trobava en el lloc 60.</ref> considerant-la, en aquest temps, com una de les deu cintes més emocionants de la història Indiana Jones també va ser catalogat com el segon heroi més emotiu de tots els temps. Un any després, el [[1999]], la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units]] va triar preservar-la en la [[National Film Registry|Filmoteca Nacional]], classificant-la en la categoria de "cultural, històrica o estèticament significativa".
[[Fitxer:Indiana Jones movies map.PNG|thumb|left|300px|Mapa on es troben traçats amb línies vermelles els països en els quals es desenvolupa la trama de d'''Indiana Jones and the Raiders of the Lost Ark''.]]
AlEn significar també la primera aparició d'Indy en la cultura popular, ''[[Entertainment Weekly]]'' va ressaltar la importància d'aquesta en la sèrie, nomenant al personatge com un dels tres herois d'acció favorits de la seva editorial, agregant que "algunes de les escenes d'acció més grandioses del cinema es troben unides com a perles en ''Raiders of the Lost Ark''.<ref>{{ref-notícia| títol= 25 Awesome Action Heroes |url= http://www.ew.com/ew/gallery/0,,20041669_20041686_20153598_22,00.html |editorial= Entertainment Weekly |consulta=11 de desembre de 2007|llengua= anglès}}</ref> De manera peculiar, el [[1982]], tres [[Infància|nens]] natius de [[Mississipí|Ocean Springs, Mississipí]] Chris Strompolos, Eric Zala i Jayson Lamb van començar a filmar ella seuseva [[Remake|adaptació]] [[Vídeo domèstic|casolana]] de la pel·lícula, titulant el seu projecte com ''[[Raiders of the Lost Ark: The Adaptation]]''. Durant set anys es va perllongar la seva producció, finalitzant-la com [[Joventut|joves]] la van iniciar als 12 anys d'edat. No obstant això, el seu film va ser descobert fins a 2003 per [[Eli Roth]],<ref>{{ref-notícia| títol= RAIDERS OF THE LOST ARK shot-for-shot teenage remake review!!!|url= http://www.aintitcool.com/display.cgi?aneu=15348|editorial= Ain't It Cool News|consulta=31 de maig de 2005|llengua= anglès}}</ref> qui va decidir mostrar-la-hi a Spielberg.<ref>{{ref-web|url= http://www.theindyexperience.com/raiders_adaptation/raiders_adaptation_press.php| títol= Quotes on The Adaptation|consulta=11 de març|autor= The Indy Experience |llengua= anglès }}</ref> Impressionat per la qualitat de la mateixa, aquest va felicitar personalment als nois per "el seu bon treball", afegint que li agradaria veure els seus noms en els crèdits d'alguna pel·lícula comercial.<ref>{{ref-notícia|nomeni= Sarah|cognomeno= Hepola | títol=Lost Ark Resurrected|url= http://www.austinchronicle.com/issues/dispatch/2003-05-30/screens_feature4.html |editorial= Austin Chronicle|consulta=11 de març de 2007|llengua= anglès}}</ref> Temps després, [[Scott Rudin]] i [[Paramount Pictures]] van adquirir els drets sobre la vida del trio de nois, amb l'objectiu de produir una cinta basada en les seves aventures durant la realització de la seva adaptació.<ref>{{ref-notícia|nom= Harry |cognom= Knowles | títol= Sometimes, The Good Guys Win!!! RAIDERS OF THE LOST ARK shot for shot filmmakers' life to be MOVIE!!!|url= http://www.aintitcool.com/display.cgi?aneu=17079 |editorial= Ain't It Cool News|consulta=11 de març de 2007|llengua= anglès}}</ref>
 
El [[1997]], ''[[The New York Times]]'' va tornar a avaluar a ''Raiders''.<ref name="The New York Times">{{ref-web|url= http://movies.nytimes.com/movie/review?_r=1&cap de bestiar=EE05I7DF173AA42CA1494CC6B6799D836896&oref=slogin| títol= Raiders of the Lost Ark (1981)|consulta=13 de juliol|autor= Vincent Canby |llengua= anglès }}</ref> La seva nova crítica va assenyalar que "probablement la classificació familiar G, per a audiències en general, estaria en risc després de l'aparició de ''Raiders of the Lost Ark''. Sigui per accident o estratègia, els seus realitzadors van apostar en la creació d'un film d'acció dirigit principalment a adults, però també per a nens".<ref name="The New York Times">{{ref-web|url= http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?cap de bestiar=9A02I4DB123BF931A15754C0A961958260| títol= Movies For Parents, And Their Children, Llauri Hardly "Polyanna"|consulta=13 de juliol|autor= Bernard Weinraub |llengua= anglès }}</ref> El [[2005]], els televidents del Canal 4 de [[Regne Unit]] van determinar que aquesta és una de les millors vint pel·lícules familiars de la història, considerant a Spielberg com un dels millors directors de tots els temps.<ref>{{ref-notícia| títol= ET Crowned 'Greatest Family Film'|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/4553694.stm |editorial= BBC News|consulta=13 de juliol de 2008|llengua= anglès}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/A_la_recerca_de_l%27arca_perduda»