Usuari:Mcapdevila/Reactor de fusió per confinament magnètic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Traduccions per adequar el text al català.
Línia 2:
[[fitxer: ITER-img 0236.jpg|thumb|Secció del reactor Tokamak de [[ITER]], el més rendible i prometedor de tots els reactors de fusió termonuclear.]]
 
Un '''reactor atòmic de fusió termonuclear per confinament magnètic''' és un projecte experimental, vialment possiblespossible, que es trobentroba en procés de disseny i realització. S'utilitzen per a la generació d'energia a partir de la [[Fusió nuclear]] d'[[ions]] confinats per camps magnètics. Es basen en el funcionament de les reaccions termonuclears produïdes en els estels, que són reactors de fusió naturals i solen utilitzar l'hidrogen com a combustible, ja que és l'element químic més senzill i comú d'univers. Com a resultat, en contreure i fusionar sota la pressió extrema de la gravetat, l'hidrogen és reconvertit en heli. En aquestes reaccions, al voltant del 0,5% de la massa de l'hidrogen es converteix en energia, d'acord amb la famosa equació d'[[Albert Einstein]] [[E = mc2]] que relaciona la massa i l'energia. D'aquesta manera, les estrelles irradien energia en forma de llum i de calor.
 
Per poder reproduir una fusió artificial a petita escala, en lloc de l'hidrogen, utilitzem el [[deuteri]] i el [[triti]] com a combustibles, ja que aquests dos isòtops de l'hidrogen, necessiten una menor energia calorífica per fusionar-que la utilitzada per les estrelles. Els reactors experimentals en construcció ([[ITER]]) guiaran la viabilitat dels diferents sistemes de generació d'energia per fusió en el nostre planeta.
Línia 15:
 
 
Perquè pugui existir una reacció de fusió, dos àtoms lleugers han de d'unir lesels sevesseus nuclis obtenint com a resultat un nucli més gran. En aquest procés s'allibera energia que prové de la força nuclear forta que unia el nucli.
 
Per aconseguir fusionar dos àtoms cal superar la força de repulsió que exerceixen els protons dels dos nuclis un sobre l'altre. Només si els dos nuclis s'acosten prou, poden superar la cresta de repulsió. Això s'aconsegueix fent-los xocar a gran velocitat i elevant la temperatura del reactor a uns 150 milions de graus.
 
A aquestes temperatures els àtoms es mouen a una velocitat tal que esse separen en nuclis i electrons lliures, ja que deixen d'estar units per la força elèctrica que els unia. Aquest estat de la matèria és el quart estat, per sobre de l'estat gasós. A aquest quart estat es denomina «[[plasma (estat de la matèria)|plasma]]».
 
Per poder conservar aquesta altíssima temperatura cal evitar que el plasma xoc contra les parets del reactor. Parell evitar aquests xocs s'utilitzen camps magnètics. Amb l'ajuda dels camps magnètics, les partícules del plasma seguiran les línies magnètiques, com si fossin guiades per un carril. Per evitar que les partícules xoquin amb els extrems del reactor, científics russos van inventar el reactor "[[Tokamak]]".
 
Un tokamak o cambra toroidaltoroïdal és un reactor de fusió de forma cilíndrica i anular (alguna cosa semblant a una rosquilla o la càmera de goma d'una roda d'automòbil). Un tub sense extrems envoltat exteriorment amb unes bobines que han de proporcionar-li el camp magnètic. Aquest tipus de reactor també rep el nom de toro.
 
Dins el tokamak la temperatura és molt alta: uns 150 milions de graus. Perquè el reactor sigui segur necessita tenir una pressió baixa perquè la densitat del plasma també ho sigui. Això és una cosa que tecnològicament pot ser complicat, però és indispensable per al bon funcionament del reactor.
Línia 35:
Fusionant el liti s'obtindria triti i heli. Les reserves de liti en el planeta són molt abundants, de manera que tindríem triti per milers d'anys.
 
El deuteri s'obté l'hidrogen que hi ha a l'aigua, per la qual cosa es converteix en una font gairebé inesgotable de combustible. En un litre d'aigua hi ha 33 mil·ligrams de deuteri i si ho fusionásemosfusionéssim amb el triti s'obtindria una energia comparable a 350 litres de gasolina.
 
En un reactor de fusió la presència de triti és un aspecte de seguretat important, perquè és un gas radioactiu que en estat natural triga dotze anys a tornar-innocuoinnocu. Artificialment es produeix a l'interior del reactor a partir de liti. Per això no cal transportar el material radioactiu. En una central en funcionament mai s'acumularia molta quantitat d'aquest element químic. Les parets del reactor es tornen radioactives; aquesta radioactivitat desapareixerà totalment en uns cinquanta anys.
 
El projecte ITER demostrarà que el mètode de fusió és viable científica i tècnicament. L'ITER haurà de ser capaç de generar 500 megawatts d'energia durant cert temps. El projecte tindrà una funció experimental per provar tecnologies imprescindibles per crear multitud de centrals de fusió industrial a tot el món. Per 2040 s'estima que estarà acabat tot el projecte de recerca. L'ITER produirà deu vegades més que l'energia que fa servir com a combustible.
 
Els socis del projecte ITER, liderats per la Unió Europea són Els Estats Units, Xina, Rússia, Japó i Corea del Sud.
 
CIEMAT és el referent de recerca espanyola en el camp de la fusió nuclear. El juny de 2005 els socis del projecte ITER han acordat construir a França i tindrà un cost de construcció d'uns 4.700.000.000 (quatre mil set-cents milions) d'euros, podent arribar el total del finançament a 15.000.000.000 (quinze mil milions) d'euros.
Línia 49:
== Tokamak ==
[[fitxer: Torus 3d.png|thumb|left|275px|Toroide.]]
Un [[Tokamak]] és un [[reactor de fusió]], que té forma de cambra toroidaltoroïdal o cilindre anular toroide, alguna cosa semblant a una rosquilla sense extrems. Pel seu interior circula el [[plasma (estat de la matèria)|plasma]] confinat, a més de 150 milions de graus, que és guiat des de l'exterior, per un [[camp magnètic]], amb la finalitat que el plasma no toqui les parets del Tokamak i perdi [[temperatura]]. El radi del toroide de plasma del Tokamak ITER és de 2 metres de radi intern i 6.,2 metres de radi extern. Aquest Tokamak té diverses bombes trucades crypomps, que s'encarregaran de refredar els imants. Un dels components que ajuden a elevar la temperatura del plasma, fins que arribi a la temperatura crítica són elels injectors d'emissors de partícules.<ref>{{citar llibre |url = http://science.howstuffworks.com/fusion-reactor3.htm|títol = How Stuff Works|consulta = 7 abril 2011|llengua = anglès}}</ref>
El plasma que circula a l'interior del torus central està compost per 50% deuteri i 50% triti, el qual pot generar milions de watts<ref>{{citar llibre|url = http://www.pppl.gov/projects/pages/tftr.html|títol = Princeton Plasma Physics Laboratory|llengua = anglès}}</ref>
, el que proveiria a milers de cases, però es requereix també de molta energia per mantenir el plasma circulant i a aquestsaquestes temperatures.
 
El camp magnètic d'un Tokamak, es compon de:
# Solenoide central: superconductor que indueix la corrent en el plasma.
# Bobina toroidaltoroïdal: superconductores que confinen i estabilitzen el plasma. Estan situades exteriorment en espiral al voltant del toroide.
# Bobina poloïdal: superconductores que confinen i posicionen el plasma del toroide. Es posicionen en la part més exterior, longitudinalment al toroide.
# Cambra de buit: manté en buit el plasma i és la primera barrera de confinament per al titrio que es troben a l'interior del toroide.
Línia 64:
# Torsatrons: Tenen bobines helicoïdals contínues.
# Modulars: Les seves bobines no són planes.
# Heliacs: Conjunt de bobines planes circulars, distribuïdes al llarg d'una hèlix enrotllada al voltant d'una bobina central circular.
 
==Plasma ==
Línia 70:
 
==Confinament inercial ==
Es basa en la generació ràpida d'[[energia]] abans que el plasma tingui [[temps]] de d'expandir-se. El [[combustible]] a baixa temperatura s'escalfa ràpidament des de la superfície, obtenint com a resultat un plasma que es comprimeix fins a arribar a densitats molt elevades i temperatures termonuclears. Això dóna lloc a una combinació nuclear i la calor generada s'expandeix cap a l'exterior, escalfant el plasma que troba.
 
== El camp magnètic ==
[[fitxer: Tokamak fields lg.png|thumb|200px|right|''' Trampa magnètica toroïdal ''']]
Tindrà només dos components, un [[Torus|toroidaltoroïdal]] i un altre poloïdal
 
Els fonaments magnètics del confinament plasmàtic són:
# El camp magnètic toroïdal: és el generat per les bobines equidistants que hi ha al voltant del toroide.
# El camp magnètic poloïdal: el produït per un corrent elèctric que flueix a l'interior del plasma, induïda principalment pel silenoide central.
# El camp magnètic helicoïdal: és el camp resultant de la suma dels camps toroidaltoroïdal i poloïdal. Té forma de molla enrotllada sobre si mateixa.
# Electroimants que indueixen corrent en el plasma.