Diferència entre revisions de la pàgina «Dafne (nimfa)»

4 octets eliminats ,  fa 4 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(ampliació de l'esborrany)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
[[Fitxer:ApolloAndDaphne.JPG|thumb|right|280px|Escultura barroca de [[Gian Lorenzo Bernini]] (1598–1680) representant l'inici de la metamorfosi de Dafne . (Galeria Borghese, Roma)]][[Fitxer:Laurel wreath.svg|thumb|140px|Apol·lo es va fer una corona amb les fulles del llorer en el què s'havia transformat Dafne. Això va inspirar les corones triomfals dels atletes.]]
'''Dafne''' ( Δάφνη, ''Daphne''), filla del déu riu [[Peneu]] de [[Tessàlia]] i de [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]],<ref>[[Gai Juli Higí]] ''Fabularum Liber'' 203</ref> o segons altres fonts filla de [[Ladó (fill d'Oceà)|Ladó]].<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" VIII.20.1 ; X.7.8</ref><ref>[[Publi Papini Estaci (poeta)|Estaci]], "Tebaida" IV.289</ref><ref>[[Joan Tzetzes]] ''Tzetzes Ad Lycophron'' 6</ref><ref>[[Filòstrat d'Atenes]] "Vida d'Aol·loni de Tiana" I, 16</ref><ref>[[Mitògrafs vaticans|Primer mitògraf vaticà]] II.216</ref> Va ser una [[nimfa]] dels boscos (una [[dríada]]) [[mitologia|mitològica]], que a més era [[sacerdotessa]] de [[Gea]], la [[deessa]] de la fertilitat de la terra.
 
==Temples dedicats a Dafne==
;Artemis Daphanaia
Tenia un temple que li van dedicar els [[laconis|lacedemonis]], amb la inscripció ''Artemis Daphanaia'' , en un lloc anomenat Hypsoi.<ref>G. Shipley, "''The Extent of Spartan Territory in the Late Classical and Hellenistic Periods''", The Annual of the British School at Athens, 2000</ref> En temps antics es creia que el bosc de llorers que creixia als peus de Mont Cnacadion, a prop de la frontera d'[[Esparta]]<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" 3.24.8 </ref><ref>[[Giglio Gregorio Giraldi]], ''Historiae Deorum Gentilium'', Basilea, 1548, ed.Syntagma, p. 10</ref> era el bosc sagrat on habitava.<ref>Karl Kerenyi, ''The Gods of the Greeks'', 1951, p.141</ref>
 
;Temple d{{'}}''Apollo Daphnephoros''
En una excavació arqueològica a [[Erètria]] es van trobar les restes d'un temple amb la inscripció ''Apollo Daphnephoros'' que es podria traduir com «Apol·lo el qui carrega amb Dafne» o «Apol·lo el qui carrega amb el llorer» ja que la paraula grega δάφνη (''dafne'') vol dir «llorer». En altres inscripcions del mateix temple es llegeix "lloc on els ciutadans venen a prendre juraments".<ref>Rufus B. Richardson, "A Temple in Eretria", publicat en: The American Journal of Archaeology and of the History of the Fine Arts,nº 10(3), juliol-setembre del 1895, p.326-337</ref><ref>Paul Auberson, ''Eretria'', publicat en: "Fouilles et Recherches I, Temple d'Apollon Daphnéphoros, Architecture" ,Berna, 1968</ref>
 
==En treballs musicals==
*''[[Dafne]]'' (1598), composta per [[Jacopo Peri]] i [[Jacopo Corsi]], amb text d'Ottavio Rinuccini.
*''[[Dafne (Opitz-Schütz)|Die Dafne]]'' (1627), òpera perduda amb música de [[Heinrich Schütz]] i text de [[Martin Opitz]], a partir d'una traducció del llibret de Rinuccini.
*''[[Daphne (òpera)|Daphne]]'' (1938), amb música de [[Richard Strauss]] , basada en les narracions d'Ovidi i [[Eurípides]].
==Referències==
{{referències|2}}
381.831

modificacions