Diferència entre revisions de la pàgina «Història de l'ordinador personal»

cap resum d'edició
m (Corregit: tercer. A l'any > tercer. L'any)
[[fitxer: Mark8Computer.JPG|thumb|300px|[[Mark-8]].]]
{{millorar ortografia|data=abril de 2014}}
{{millorar traducció|data=abril de 2014}}
La '''història de l'ordinador personal''' va començar a la [[dècada de 1970]]. Un [[ordinador personal]] està orientat a l'ús individual i es diferencia d'un ordinador [[mainframe]], on les peticions de l'usuari final són filtrades a través del personal d'operació o un sistema de [[temps compartit (informàtica)|temps compartit]], en el qual un [[CPU|processador]] gran és compartit per molts individus. Després del desenvolupament del [[microprocessador]], els ordinadors personals van arribar a ser més econòmics i es van popularitzar. Els primers ordinadors personals, generalment anomenats [[microordinador]]s, van ser venuts sovint com [[kit electrònic]]s i en nombres limitats. Van ser d'interès, principalment, per als aficionats i tècnics.
 
== Etimologia==
Originalment, el terme "ordinador personal" va aparèixer en un article del [[New York Times]] el 3 de novembre de 1962, informant de la visió de [[John W. Mauchly]] sobre el futur de la programació, segons el que estableix una recent reunió de l'[[American Institute of Industrial Engineers]]. Mauchly va indicar, que "''No hi ha raó per suposar que un noi o noia mitjana, no pugui ser propietari d'un [[ordinador personal]]''".<ref>{{Citar ref
|títol=Pocket Computer Mai Replace Shopping List
|publicació= The New York Times
Sis anys més tard, un fabricant va prendre el risc de referir al seu producte d'aquesta manera, quan [[Hewlett-Packard]] va fer publicitat dels seus "Powerful Computing Genie" com "El nou ordinador personal [[Hewlett-Packard 9100A]]".<ref>{{ref-llibre|títol=9100A desktop calculator, 1968
|url=http://www.hp.com/hpinfo/abouthp/histnfacts/museum/personalsystems/0021/other/0021ad.pdf
|format=PDF |editorial=Hewlett-Packard }}</ref> Aquest anunci va ser jutjat com a massa radical per l'audiència a la qual anava destinat, i va ser reemplaçat per un anunci molt més sobri per a la calculadora programable [[HP 9100A]].<ref>{{citar ref |autor=Hewlett-Packard |títol=Restoring the Balanç between Analysis and Computation |url=http://www.sciencemag.org/cgi/issue_pdf/frontmatter_pdf/162/3852.pdf |publicació=Science Magazine |volum=169 |nom=3852 |pàgines=409 |data=25 octubre 1966 |format=PDF}}</ref><ref>{{citar ref |cognom=Shapiro |nom=F.R. |títol=Annals of the History of Computing |editorial=IEEE Journal |volum=22 |nom=4 |mes=December |data=2000 |pàgines=70-71 |doi=10.1109/MAHC.2000.887997 |publicació=IEEE Annals of the History of Computing}}</ref>
|format=PDF |editorial=Hewlett-Packard }}</ref>
Aquest anunci va ser jutjat com a massa radical per l'audiència a la qual anava destinat, i va ser reemplaçat per un anunci molt més sobri per a la calculadora programable [[HP 9100A]].<ref>{{citar ref |autor=Hewlett-Packard |títol=Restoring the Balanç between Analysis and Computation |url=http://www.sciencemag.org/cgi/issue_pdf/frontmatter_pdf/162/3852.pdf |publicació=Science Magazine |volum=169 |nom=3852 |pàgines=409 |data=25 octubre 1966 |format=PDF}}</ref><ref>{{citar ref |cognom=Shapiro |nom=F.R. |títol=Annals of the History of Computing |editorial=IEEE Journal |volum=22 |nom=4 |mes=December |data=2000 |pàgines=70-71 |doi=10.1109/MAHC.2000.887997 |publicació=IEEE Annals of the History of Computing}}</ref>
 
Durant els següents set anys, la frase havia guanyat suficient reconeixement, de manera que, quan la [[revista Byte]] publicar la seva primera edició, es va referir als seus lectors com "''en el camp de la computació personal''",<ref>{{Citar ref
|data= octubre 1975
|consulta= 2008.02.13
}}</ref> i [[Creative Computing]] va definir l'ordinador personal com un "''sistema de (no) temps compartit, comptant amb suficient potència de processament, i capacitats d'emmagatzematge per satisfer les necessitats d'un usuari individual''".<ref>{{Citar ref |cognom=Horn
}}</ref>
i [[Creative Computing]] va definir l'ordinador personal com un "''sistema de (no) temps compartit, comptant amb suficient potència de processament, i capacitats d'emmagatzematge per satisfer les necessitats d'un usuari individual''".<ref>{{Citar ref |cognom=Horn
|nom=B. |coautors=Winston, P. |url=http://www.atariarchives.org/bcc2/showpage.php?página=11 |títol=Personal Computers
|pàgines= 11 |publicació=Datamation |data=Maig 1975 |consulta=2008.02.13}}</ref> Dos anys més tard, va passar el que la revista Byte va anomenar la "Trinitat de 1977" dels petits ordinadors preacoblats, ja que van arribar al mercat<ref>{{ref-publicació|url=http://www.byte.com/art/9509/sec7/art15.htm |títol=Most Important Companies |consulta=2008.06.10 |data=Setembre 1995 |publicació= [[Revista Byte|Byte]]}}</ref> l'[[Apple II]] i el [[PET 2001]], que van ser promocionats com ordinadors personals,<ref>{{ref-publicació|url=http://www.kelleyad.com/histry.htm |títol=Birth of an Industry 1976-1977 |consulta=2008.06.14
|data=| publicació= Apple Computer Inc Advertisements |editorial=Kelley Advertising and Màrqueting |citació=Introducing Apple II. You'veu just run out of excuses for not owning a personal computer.}}</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://www.commodore.ca/history/company/PET_Brochure/oldest_pet_brochure.htm |títol=oldest Known Commodore PET Brochure |consulta=2008.06.14 |data =
|editorial=}}</ref> mentre que el [[TRS-80]] era descrit com un [[microordinador]] emprat per a les tasques de la llar incloent la "gestió financera personal". AlEl 1979 van ser venuts al voltant de mig milió de microordinadors, i els joves d'aquella època van tenir un nou concepte de l'ordinador personal.<ref>{{ref-publicació|autor=Jeremy Reimer
|títol=Total share: 30 years of personal computer market share figures; The 8-bit era (1980-1984)
|url=http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/4
Una forma més interactiva d'ús de l'ordinador es desenvolupa comercialment per mitjans de la dècada del 1960. En un sistema de [[temps compartit (informàtica)|temps compartit]], múltiples terminals permetre a molta gent compartir l'ús d'un processador d'ordinador [[mainframe]]. Això era comú en aplicacions empresarials i en ciència i enginyeria.
 
Un model diferent de l'ús de l'ordinador va ser presagiat en la manera en què van ser usats els primerencs ordinadors experimentals precomercials, on un usuari tenia ús exclusiu d'un processador.<ref> Athony Ralston and Edwin D. Reilly (ed), Encyclopedia of Computer Science 3rd Edition, Van Nostrand Reinhold, 1993 ISBN 0-442-27679-6, article Digital Computers History </ref> En llocs com el [[MIT]], els estudiants amb accés a alguns dels primers ordinadors van experimentar amb aplicacions que avui serien típiques d'un ordinador personal, per exemple: el [[disseny assistit per ordinador]] va ser previst pel [[T-square]], un programa escrit all'any 1961, i un ancestre dels jocs d'ordinador d'avui es va trobar al [[Spacewar]] del 1962. Alguns dels primers ordinadors que van poder haver-se anomenat "''personals''" eren [[miniordinador]]s primerencs com ara: el [[LINC]] i el [[PDP-8]], i posteriorment el [[VAX]], i miniordinadors més grans de [[Digital Equipment Corporation]] (DEC), [[Data General]], [[Prime Computer]], i altres. Per als estàndards d'avui, eren molt grans (al voltant de la mida d'un refrigerador) i de cost prohibitiu (típicament desenes de milers de dòlars), i per tant rarament van ser comprats per individus. No obstant això, eren molt més petits, menys costosos, i generalment més simples d'operar que molts dels ordinadors [[mainframe]]s d'aquest temps, per tant, eren assequibles pels laboratoris individuals i projectes de recerca. Els miniordinadors van alliberar en gran part, a aquestes organitzacions, el [[processament per lots]] i de la burocràcia d'un centre de programació comercial o universitari.
 
A més a més, els miniordinadors eren, relativament, més [[interactiu]]s que les unitats centrals, i aviat tindrien els seus propis [[sistema operatiu|sistemes operatius]]. El miniordinador [[Xerox Alt]] (1973) va ser una fita en el desenvolupament dels ordinadors personals, per la seva [[interfície gràfica d'usuari]], pantalla de [[mapa de bits]] d'alta resolució, gran emmagatzematge de memòria intern i extern, [[Ratolí d'ordinador|ratolí]], i programari especial.<ref> Rheingold, H. (2000). Tools for thought: the history and future of mind-expanding technology (New ed.). Cambridge, MA etc.: The MIT Press. </ref>
 
Ja alel 1945, [[Vannevar Bush]], en un assaig anomenat [[As We May Think]] (com podem pensar), va esbossar una possible solució al creixent problema de l'emmagatzematge i la recuperació d'informació. En el que va ser anomenat més tard com [[The Mother of All Demos]] (la mare de totes les demostracions), l'investigador [[Douglas Engelbart]] del SRI va donar, alel 1968, una vista preliminar del que es convertiria en les grapes de la vida laboral diària en el segle XXI: l'[[email]], l'[[hipertext]], el [[Processador de text]], la [[Videoconferència]], i el [[ratolí d'ordinador|ratolí]]. La demostració era la culminació de la recerca al laboratori [[Augmentation Research Center]] de Engelbart, que es va concentrar en l'aplicació de la tecnologia de programació per facilitar pensament humà creatiu.
 
==Microprocessador i reducció de costos==
 
[[fitxer: Intel 4004.jpg|thumb|140px|L'[[Intel 4004]], el primer [[microprocessador]]]]
Després de la introducció el 1972 de l'[[Intel 4004]], els costos dels microprocessadors van declinar ràpidament. AlL'any 1974, la revista d'electrònica nord-americana [[Ràdio-Electronics]] va descriure el kit d'ordinador [[Mark-8]], basat en el processador [[Intel 8008]]. El gener de l'any següent, la revista [[Popular Electronics]] va publicar un article que descrivia un kit basat en l'[[Intel 8080]], un processador una mica més potent i més fàcil d'utilitzar. L'[[Altair 8800]] es va vendre extraordinàriament bé, encara que la grandària de la memòria inicial estava limitat a uns pocs centenars de bytes i no hi havia programari disponible. No obstant això, el kit de l'Altair era molt menys costós que un sistema de desenvolupament d'Intel d'aquest temps, així que va ser comprat per companyies interessades a desenvolupar un control de microprocessador pels seus propis productes. Targetes d'expansió de memòria i perifèrics van ser aviat llistades per les manufacturadores originals, i més tard, per manufacturadores de dispositius endollables compatibles. El primer producte de [[Microsoft]] va ser un [[Intèrpret (informàtica)|interpretador]] [[BASIC]] de 4 [[kilobyte]]s en [[cinta de paper perforat]], l'[[Altair BASIC]], que va permetre que els usuaris desenvolupessin programes en un [[llenguatge d'ordinador|llenguatge]] d'[[llenguatge d'alt nivell|alt nivell]]. L'alternativa era [[assemblador|acoblar]] a mà el [[codi de màquina]] que podia ser carregat directament a la memòria del microordinador emprant un panell frontal de commutadors, botons i [[LED]]s. Mentre que el panell frontal del maquinari emulava als utilitzats pels primers mainframes i miniordinadors, després d'un curt temps, l'entrada/sortida a través d'un terminal era la interfície home-màquina preferida, i els panells frontals van arribar a extingir-se.
 
==Inicis de la indústria de l'ordinador personal==
=== Kenbak-1===
{{AP|Kenbak-1}}
El Kenbak-1 és considerat pel [[Computer History Museum]] com el primer ordinador personal del món. Va ser dissenyat i inventat per [[John Blankenbaker]] de [[Kenbak Corporation]] alen el 1970, i va ser venut per primera vegada a principis del 1971. A diferència d'un [[ordinador personal]] modern, el Kenbak-1 va ser construït amb circuits integrats [[Tecnologia TTL|TTL]] de [[baixa escala d'integració]], i no va usar un microprocessador. El sistema primer va vendre per $ 750. Només al voltant de 40 màquines van ser construïdes i venudes. AlL'any 1973, la producció del Kenbak-1 es va aturar mentre que Kenbak Corporation va desaparèixer.
 
Amb només 256 bytes de memòria, una mida paraula de 8 bits, i l'entrada i la sortida restringida a llums i interruptors, el Kenbak-1 era més útil per aprendre els principis de la programació, però no era capaç de córrer programes d'aplicació.
 
=== MICRAL N===
La companyia francesa R2E va ser formada, per dos enginyers anteriors de la companyia [[Intertechnique]], per vendre el seu disseny de microordinador basat en l'[[Intel 8008]]. El sistema va ser originalment desenvolupat en l'[[Institut National de la Recherche Agronomique]] per automatitzar mesuraments higromètriques. El sistema va córrer a 500 kilocicles i va incloure 16 KB de memòria, i es va vendre per 8500 francs, (com $ 1300).
 
Un bus, anomenat Pluribus va ser introduït i permetia la connexió de fins a 14 targetes. Diferents targetes per a entrada/sortida digital, entrada/sortida anàloga, memòria, disc floppy, estaven disponibles per R2E. El sistema operatiu de MICRAL va ser anomenat inicialment Sysmic, i va ser més tard reanomenat Prologue. R2E va ser absorbida per [[Groupe Bull]] all'any 1978. Encara que Groupe Bull continués la producció d'ordinadors MICRAL, no estava interessat en el mercat de l'ordinador personal, i els ordinadors MICRAL van ser destinats sobretot a les cabines de peatge de les carreteres (on van romandre en servei fins al 1992) i similars nínxols de mercat.
 
=== Xerox Alto i Xerox Star===
[[fitxer: Xerox Alto.jpg|thumb|right|180px|1973: [[Xerox Alto]]]]
{{AP|Xerox Alto|Xerox Star}}
El [[Xerox Alto]], desenvolupat en [[Xerox PARC]] all'any 1973, va ser el primer ordinador a usar un [[ratolí d'ordinador|ratolí]], la [[metàfora de l'escriptori]], i una [[interfície gràfica d'usuari]] (GUI), conceptes introduïts per primera vegada per [[Douglas Engelbart]] mentre era a [[SRI international]]. Va ser el primer exemple deld'allò que avui en dia seria reconegut com un ordinador personal complet.
 
AlEl 1981, la [[Xerox]] Corporation introduir l'[[estació de treball]] [[Xerox Star]], oficialment coneguda com el "8010 Star Information System". Dibuixada sobre el seu predecessor, el [[Xerox Alto]], era el primer sistema comercial a incorporar diverses tecnologies que avui han arribat a ser corrents en ordinadors personals, incloent-hi una exhibició de [[mapa de bits]], una [[interfície gràfica d'usuari]] basada en finestres, [[Icona (informàtica)|icones]], [[directori|carpetes]], [[ratolí d'ordinador|ratolí]], [[Xarxa informàtica|xarxa]] d'[[Ethernet]], [[Servidor web|servidors de fitxers]], [[Servidor web|servidors d'impressores]] i [[email]]. També va incloure un [[llenguatge de programació]] de sistema anomenat [[Smalltalk]].
 
Mentre que el seu ús va ser limitat als enginyers en Xerox PARC, l'Alt tenia característiques anys davantavançades al seu temps. El Xerox Alto i el Xerox Star inspirarien a l'[[Apple Lisa]] i a l'[[Apple Macintosh]].
 
=== IBM 5100===
{{AP|IBM 5100}}
[[fitxer: Ibm5100 (2297950254).jpg|thumb|140px|IBM 5100]]
L'[[IBM 5100]] era un ordinador d'escriptori introduït al setembre de 1975, sis anys abans de l'[[IBM PC]]. Era l'evolució d'un prototip anomenat Special Computer APL Machine Portable (Scamper) que l'IBM va demostrar all'any 1973. El gener de 1978 IBM va anunciar a l'[[IBM 5110]], el seu cosí més gran. El 5100 va ser retirat al març de 1982.
 
Quan l'[[IBM PC]] va ser introduït el 1981, va ser originalment designat com IBM 5150, posant-lo en la sèrie del "5100", encara que la seva arquitectura no va baixar directament de l'IBM 5100.
 
== 1977 i l'aparició de la "Trinitat"==
PerCap a l'any 1976, havien diverses empreses que competien per introduir els primers veritablement reeixits ordinadors personals comercials. Tres màquines, [[Apple II]], [[TRS-80]] i [[PET 2001]] foren comercialitzades el 1977, eventualment venent milions de màquines. La revista Byte posteriorment es va referir a la seva comercialització com la "Trinitat de 1977".
 
=== Apple II===
Al voltant de 200 de les màquines es van vendre abans que la companyia anunciés l'[[Apple II]] com un ordinador complet. Tenia gràfics de color, un teclat QWERTY complet, i ranures internes per a l'expansió, que van ser muntats en una carcassa de plàstic estilitzat d'alta qualitat. El monitor i els dispositius d'entrada/sortida van ser venuts per separat. El [[sistema operatiu]] original de l'Apple II era només l'interpretador [[Integer BASIC]] conté la [[Memòria ROM]]. L'[[Apple DOS]] va incorporar la disquetera, la darrera versió va ser el "Apple DOS 3,3".
 
El seu més alt preu i la falta d'un BASIC de [[punt flotant]], juntament amb una manca de llocs de distribució al detall, van fer retardar-se en vendes darrere d'altres màquines de la Trinitat fins al 1979, quan va superar el PET. Va ser empesa altre cop al 4t lloc quan [[Atari]] va introduir lesels sevesseus populars sistemes [[Família Atari de 8 bits|Atari de 8 bits]].<ref>{{ref-publicació| autor=Jeremy Reimer| títol=Total share: 30 years of personal computer market share figures; The new era (2001 -)| url=http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/9| pàgines=9| publicació= Ars Technica| data=14 de desembre de 2005|consulta=2008.02.13}}</ref>
 
Tot i les lentes vendes inicials, el temps de vida de l'Apple II va ser prop de vuit anys més llarg que altres màquines, i així acumular les vendes totals més altes. AlL'any 1985, 2,1 milions havien estat venuts i més de 4 milions d'Apple II van ser despatxats al final de la seva producció el 1993.<ref Name=reimer>{{Citar ref |autor=Jeremy Reimer| títol=Personal Computer Market Share : 1975-2004| url=http://www.jeremyreimer.com/total_share.html| publicació= Ars Technica| data=Desemre 2005|consulta= 2008.02.13}}</ref>
 
=== TRS-80===
[[Tandy Corporation]] va introduir el [[TRS-80]], conegut retroactivament com el Model I (Model I) quan van ser introduïts models millorats. El Model I va combinar la targeta mare i el teclat en una sola unitat amb un monitor i una font d'alimentació separats. Encara que el PET i Apple II oferissin certes característiques que van ser granment avançades en comparació, les prestatgeries de les més de 3000 botigues [[Ràdio Shack]] de Tandy assegurar que tingués una extensa distribució que ni Apple ni Commodore podien tocar.
 
El Model I va utilitzar un processador [[Zilog Z80]] amb un rellotge d'1,77 MHz (els models posteriors van ser despatxats amb un processador Z80A). El model bàsic, originalment, es despatxava amb 4 KB de RAM, i més tard, amb 16 KB. Les seves altres característiques fortsfortes eren el seu teclat QWERTY complet, grandària petita, ben escrit BASIC de punt flotant i incorporació d'un monitor i d'un gravador de cassettes tot per $599 dòlars, un estalvi de $600 sobre l'[[Apple II]].
 
El Model I va córrer amb un cert problema complint les regulacions de la [[Federal Communications Commission|FCC]] sobre interferència de ràdio causa de la seva carcassa de plàstic i cables exteriors. Apple havia resolt aquest problema amb una fulla metàl·lica interior però aquest pedaç no treballaria en el Model I.<ref name=REFPCHistory.orgTRS-80>{{ref-web| url=http://www.pc-history.org/tandymod3.htm| títol=TRS-80 the "Trash-80"|editor=pc-history.org|consulta=05.062.010| autor=[[Stan Veit]]}}</ref> Com que el Model II i el Model III estaven ja en producció, Tandy decidit fabricar el model I. Ràdio Shack havia venut 1,5 milions del Model I per a la seva cancel·lació el 1981.<ref Name=REFPCHistory.orgTRS-80>{{ref-web| url=http://www.pc-history.org/tandymod3.htm| títol=TRS-80 the "Trash-80"|editor=pc-history.org|consulta=05.062.010| autor=[[Stan Veit]]}}</ref> Una vegada que el [[TRS-80 Model II|Model II]] i el [[TRS-80 Model III|Model III]] ja estaven en producció, Tandy va decidir aturar la fabricació del Model I. Ràdio Shack havia venut 1,5 milions de models I per al moment de la cancel·lació el 1981.<ref Name=reimer/>
Com que el Model II i el Model III estaven ja en producció, Tandy decidit per de fabricar el model I. Ràdio Shack havia venut 1,5 milions de Model I per a la seva cancel·lació el 1981.<ref Name=REFPCHistory.orgTRS-80>{{ref-web| url=http://www.pc-history.org/tandymod3.htm| títol=TRS-80 the "Trash-80"|editor=pc-history.org|consulta=05.062.010| autor=[[Stan Veit]]}}</ref> Ja que els [[TRS-80 Model II|Model II]] i [[TRS-80 Model III|Model III]] ja estaven en producció, Tandy va decidir aturar la fabricació del Model I. Ràdio Shack havia venut 1,5 milions de models I per al moment de la cancel·lació el 1981.<ref Name=reimer/>
 
=== PET===
No obstant això es van mantenir ordres de comanda pendents per mesos, i per facilitar les entregues eventualment cancel·lar la versió de 4 kB a principis del següent any.
 
Encara que la màquina fos prou reeixida, hi havia queixes freqüents sobre el minúscul teclat calculadora, designat sovint un "[[Teclat tipus chiclet]]" a causa de la semblança de les tecles al popular caramel de chiclet. Això va ser corregit en les versions actualitzades del "dash N" i "dash B" del 2001, que van posar el casset fora de la carcassa, i incloïen un teclat molt més gran amb un moviment complet. Internament va ser utilitzada una targeta mare més nova i més simple, juntament amb una millora en memòria a 8, 16, o 32 KB, coneguts com el 2001-N-8, 2001-N-16 o 2001-N-32, respectivament.
 
El PET va ser el menys excitat de les màquines de la Trinitat del 1977, amb menys d'1 milió en vendes.<ref Name=reimer/>
 
== Ordinadors de casa==
Encara que l'èxit de les màquines de la Trinitat fora relativament limitat en termes globals, a mesura que els preus dels components van continuar baixant, moltes companyies van entrar al negoci de la programació. Això va portar a una explosió de màquines de baix cost conegudes com a [[ordinador personal]] que van vendre milions d'unitats abans que el mercat implosionarfes implosió en una [[guerra de preus]] a principis delsde la [[dècada de 1980]].
 
=== Atari 400/800===
{{AP|Família Atari de 8 bits}}
[[fitxer: Atari 800 2008 new.png|thumb|150px|1979: [[Atari 800]]]]
Atari era una marca ben coneguda a la fi de la dècada del 1970, tant pels seus exitosos jocs d'arcade com [[Pong]], així com per l'enormement reeixida [[videoconsola]] [[Atari VCS]]. Donant-seEs compteva adonar que el VCS tindria un temps de vida limitat al mercat i abans que vingués un competidor tècnicament avançat, Atari va decidir que ells serien aquest competidor, i va començar a treballar sobre un nou disseny de consola que era molt més avançat.
 
Mentre aquests dissenys eren desenvolupats, les màquines de la Trinitat van colpejar el mercat amb considerable fanfàrria. La gestió d'Atari va decidir canviar la seva feina d'una consola de vídeo a un sistema d'ordinador personal. El seu coneixement del mercat casolà a través del VCS resultar en màquines que eren gairebé indestructibles i tan fàcils d'usar com una màquina de jocs - simplement s'endolla un cartutx i llest. Les noves màquines van ser introduïdes per primera vegada el 1978 com els [[Atari 400]] i [[Atari 800]], però problemes de producció significar que les vendes extenses no començaran fins a l'any següent.
[[Texas Instruments]] (TI), en aquest llavors el fabricant més gran del món de xips, va decidir entrar al mercat de l'[[ordinador personal]] amb el [[Texas Instruments TI-99/4A]]. Anunciat molt abans d'arribar, la majoria dels observadors industrials esperaven que la màquina escombrés tota la competència - en el paper el seu acompliment era intocable, i TI tenia reserves d'efectiu i una capacitat enorme de desenvolupament.
 
Quan fou comercialitzat, a finals de 1979, TI va portar un acostament una mica lent per a la introducció, inicialment enfocant-se en les escoles. Contrari a les prediccions anteriors, les limitacions del TI-99 van significar que no era l'assassí gegant que tothom esperada, i un nombre de les seves característiques de disseny fossinvan ser altament controversialescontrovertides. Un total de 2,8 milions d'unitats van ser despatxades abans que el TI-99/4A fos descontinuadodescontinuat al març de 1984.
 
=== Commodore VIC-20, Commodore 64 i Commodore Amiga===
[[fitxer: Commodore64.jpg|thumb|right|160px|1982: [[Commodore 64]]]]
{{AP|Commodore VIC-20|Commodore 64|Commodore Amiga}}
Adonant-se que el PET no podria competir fàcilment amb les màquines de color com Apple II i Atari, Commodore va introduir el [[Commodore VIC-20|VIC-20]] per dirigir-se el mercat casolà. Les limitacions a causa d'una minúscula memòria de 4 KB i alla seuseva exhibició relativament limitada en comparació a altres màquines van ser compensades per un preu baix i sempre caient. Milions de VIC-20 van ser venuts.
 
L'ordinador personal amb millors vendes de tots els temps fou comercialitzat per [[Commodore International]] all'any 1982: El [[Commodore 64]] (C64) va vendre més de 17 milions d'unitats abans de la seva fi.<ref Name=reimer/><ref>{{Citar ref |nom=Leander| cognom=Kahney| url=http://www.wired.com/news/culture/0,60349-0. html| títol=Grandiosa Price for a Modest PC|editorial=Lycos| publicació= Wired|consulta= 2006.10.25}}</ref> El nom C64 era derivat dels seus 64KB de [[RAM]] i també va venir amb una ranura lateral de suport per [[cartutx ROM|cartutxos ROM]]. Va usar el microprocessador [[MOS 6510]]; [[MOS Technology, Inc]] li pertanyia llavors a Commodore.
<ref>{{Citar ref |nom=Leander| cognom=Kahney| url=http://www.wired.com/news/culture/0,60349-0. html| títol=Grandiosa Price for a Modest PC|editorial=Lycos| publicació= Wired|consulta= 2006.10.25}}</ref>
El nom C64 era derivat dels seus 64KB de [[RAM]] i també va venir amb una ranura lateral de suport per [[cartutx ROM|cartutxos ROM]]. Va usar el microprocessador [[MOS 6510]]; [[MOS Technology, Inc]] li pertanyia llavors a Commodore.
 
Entre 1985 i 1994 Commodore va comercialitzar la sèrie d'ordinadors [[Commodore Amiga|Amiga]] com a successora del C64. Va ser introduïda amb l'[[Amiga 1000]], el qual anava equipat amb un microprocessador [[Motorola]] [[MC68000]] a 7,14 MHz El model més reeixit, per les seves bones prestacions i bon preu, va ser l'[[Amiga 500]], comercialitzat el 1987.
[[fitxer: BBC Micro Left Modified.jpg|thumb|150px|El [[BBC Micro]]]]
{{AP|BBC Micro}}
La [[BBC]] es va interessar a fer una sèrie en alfabetisme en ordinadors, i va enviar una proposta perquè un petit ordinador estandarditzat forafos usat amb el xou. Després d'examinar diversos participants, van seleccionar el que era conegut llavors com l'[[Acorn Proton]] i van fer un nombre de canvis menors per produir el [[BBC Micro]]. El Micro era relativament costós, el que va limitar el seu atractiu comercial, però amb un mercadeig extens, el suport de la BBC i la gran varietat de programes, eventualment es van vendre com 1,5 milions d'unitats del sistema. Acorn va ser rescatada de la foscor, i se'n va anar a desenvolupar el processador de l'[[Arquitectura ARM|ARM]] (Acorn RISC Machine) per accionar els següents dissenys. L'ARM és àmpliament emprat fins al dia d'avui, accionant una àmplia varietat de productes com l'[[iPhone]].
 
=== Guerra de preus i caiguda===
Anteriorment, Texas Instruments havia tret a Commodore del mercat de les [[calculadora|calculadore]]s baixantabaixant el preu de les calculadores de la seva pròpia marca a menys del cost dels xipsets que ells venien a tercers per fer el mateix disseny. El CEO de Commodore, [[Jack Tramiel]], va jurar que això no passaria una altra vegada, i va comprar [[MOS Technology, Inc]] per assegurar una font de xips. Amb la seva font garantida, i bon control sobre el preu dels components, Tramiel deliberadament va posar en marxa una guerra contra TI poc després de la introducció del Commodore 64.
 
El resultat van ser vendes massives del Commodore 64, però amb gairebé cap benefici. I mentre que el blanc de Tramiel era TI, tot el món en el mercat de l'ordinador personal va ser danyat pel procés, moltes companyies anant a la fallida o sortint del negoci. Al final, fins i tot les pròpies finances de Commodore van ser esguerrats per les demandes de finançar l'expansió massiva de l'edifici necessària per despatxar les màquines, i Tramiel va ser tret de la companyia.
 
Atari i Commodore van ser lesels únics dos grans actors que van quedar en el mercat pel 1984, i ambdues tenien un pis financer tambalenate. A més a més, els compradors de sistemes van trobar que la inutilitat real dels ordinadors a les llars era una cosa limitant. A part de jugar jocs, havia pocs usos que podia suportar el mercat. Les [[telecomunicació|telecomunicacions]] era una afició popular, però encara era un esforç altament tècnic en el món previ a l'era del [[World Wide Web]]. Les aplicacions de negoci podien córrer bé en aquestes màquines, però la possibilitat de vendre una màquina amb el nom Atari en ella, als negocis era propera a zero.
 
==IBM PC==
El XT va afegir un [[disc dur]] de 10 MB en el lloc d'un dels dos discos floppy i va incrementar el nombre de [[Slot d'expansió|slots]] de 5 a 8. Mentre que el disseny original del PC podia acomodar només fins a 64 KB en la targeta mare, l'arquitectura era capaç d'acomodar fins a 640 KB de RAM en total, amb la resta en targetes. Versions posteriors del disseny incrementar el límit a 256 KB en la targeta mare.
 
El L'IBM PC típic venia amb el [[PC-DOS]], un sistema operatiu basat en el [[CP/M-80]] de [[Gary Kildall]]. El 1980, IBM es va acostar a [[Digital Research]], la companyia de Kildall, per a una versió del CP/M per al seu pròxim IBM PC. L'esposa i companya de negocis de Kildall, Dorothy McEwen, es va reunir amb els representants d'IBM que van ser incapaços de negociar un acord estàndard de confidencialitat amb ella. IBM es va tornar a [[Bill Gates]], que ja estava proporcionant l'interpretador [[Memòria ROM]] [[BASIC]] per al PC. Gates va oferir proporcionar el [[86-DOS]], desenvolupat per [[Tim Paterson]] de [[Seattle Computer Products]]. IBM el va reanomenar com [[PC-DOS]] mentre que Microsoft posteriorment va vendre variacions i actualitzacions com [[MS-DOS]].
 
L'impacte de l'Apple II i l'IBM PC va ser completament demostrat quan la [[revista Time]] va nomenar l'[[ordinador personal]] com la "Màquina de l'any", o Persona de l'any del 1982 (3 de gener de 1983, "The Computer Moves In" ). Va ser la primera vegada en la història de la revista que a un objecte inanimat li fos atorgat aquest premi.
 
=== Clons de l'IBM PC===
{{AP|Compatible IBM PC}}
El disseny original delde l'IBM PC va ser seguit alel 1983 per l'[[IBM XT]], que va ser un disseny millorat progressivament; Va ometre el suport per al casset, tenia més slots per targetes, i va estar disponible amb un disc dur de 10 MB. Encara obligatori al principi, la unitat de disc dur va ser, posteriorment, una opció i va ser venut un XT amb dos discs floppy. Mentre que el límit arquitectural de la memòria de 640 KB va ser el mateix, versions posteriors van ser més fàcilment expandibles.
 
Tot i que el PC i el XT incloure una versió del llenguatge BASIC en memòria de només lectura, la majoria eren comprats amb unitats de disc i corrien amb un sistema operatiu, tres sistemes operatius van ser anunciats inicialment amb el PC. Un va ser el [[CP/M-86]] de Digital Research, el segon va ser el PC-DOS d'IBM, i el tercer va ser l'[[UCSD p-System]] (de la Universitat de Califòrnia a San Diego). El PC-DOS va ser la versió de marca d'IBM d'un sistema operatiu de Microsoft, anteriorment més conegut per subministrar sistemes de llenguatge BASIC a les companyies de maquinari d'ordinador. Quan es venia per Microsoft, el PC-DOS era anomenat [[MS-DOS]]. El UCSD p-System OS va ser fet al voltant del llenguatge de programació [[llenguatge de programació Pascal|Pascal]] i no va ser mercadejat per al mateix nínxol que els clients d'IBM. Ni el p-System ni el CPM-86 van ser èxits comercials.
Com que el MS-DOS estava disponible com un producte separat, algunes companyies van intentar fer ordinadors que poguessin fer córrer el MS-DOS i programes. Aquestes primerenques màquines, entre elles l'[[ACT Apricot]], el [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[Rainbow 100]], el [[Hewlett-Packard]] [[HP-150]], el [[Seequa Vectors]] i molts altres, no van ser especialment reeixides, doncs requerien una versió adaptada del MS-DOS, i no podien córrer programes específicament dissenyats per al maquinari d'IBM. Les primeres màquines veritablement compatibles van venir de [[Compaq]], encara que altres aviat les van seguir.
 
Com que l'IBM PC va ser basat en circuits integrats relativament estàndardestàndards, i el disseny bàsic de la ranura de targetes no va ser patentat, la porció clau del maquinari era realment el programari [[BIOS]] embegut en la memòria de només lectura.
 
AlL'any 1984, IBM va introduir l'[[IBM Personal Computer/AT]] (anomenat més freqüentment el PC/AT o AT) construït al voltant del microprocessador [[Intel 80286]]. Aquest xip va ser molt més ràpid i podia adreçar fins a 16 MB de RAM però només en ununa [[manera protegida|manera]] que en gran part trencava la compatibilitat amb l'anterior 8086 i 8088. En particular, el sistema operatiu MS-DOS no va ser capaç de prendre avantatge d'aquesta capacitat.
 
== Apple Lisa i Macintosh==
[[fitxer: Apple Lisa.jpg|thumb|left|160px|1983: [[Apple Lisa]]]]
{{AP|Apple Lisa|Apple Macintosh}}
El 1983 [[Apple Computer]] va introduir el primer microordinador venut massivament amb una [[interfície gràfica d'usuari]], l'[[Apple Lisa|Lisa]]. El Lisa corria sobre un microprocessador [[Motorola 68000]] i equipat amb 1 MB de RAM, un monitor de 12 polzades en blanc i negre, doble unitat de disc floppy de 5 ¼ polzades i un disc dur Profile de 5 megabytes. No obstant això, la lenta velocitat del sistema operatiu del Lisa i l'alt preu ($ 10.000) van portar al seu fracàs comercial. També va portar a Steve Jobs a decidir-se per l'equip de l'[[Apple Macintosh]].
 
Basant-se en l'experiència del Lisa, alel 1984, Apple comercialitzà el [[Apple Macintosh|Macintosh]]. El seu debut va ser anunciat en una sola transmissió durant el [[Super Bowl XVIII]] de 1984 de l'anunci de televisió "''1984''" creat per [[Ridley Scott]] i basat en lella [[1984 (novel·la)|novel·la 1984]] de [[George Orwell]]. La intenció del comercial va ser igualar el Germà Major amb l'IBM PC i una anònima heroïna femenina d'acció (retratada per Anya Major), amb el Macintosh.
 
El Mac va ser el primer ordinador reeixit manejat per un [[ratolí d'ordinador|ratolí]] amb una [[interfície gràfica d'usuari]] o "WIMP" (Windows, Icons, Menus, and Pointers) (Finestres, Icones, Menús i Punters). Basat en el microprocessador [[Motorola 68000]], el Macintosh va incloure moltes de les característiques del LlisaLisa a un preu de $ 2,495. El Macintosh va ser introduït inicialment amb 128 KB de RAM i més tard en aquest any va estar disponible el model amb 512 KB de RAM. Per reduir costos, comparatcomparats amb el Lisa, elMacintosh -un any més jove Macintosh,- va tenir un disseny de targeta mare simplificat, sense disc dur intern, i una sola unitat de disc floppy de 3.5 ". Les aplicacions que van venir amb el Macintosh van incloure el [[MacPaint]], un programa de gràfics de mapa de bits, i [[MacWrite]], que va demostrar el processador de text [[WYSIWYG]].
 
Encara que no va ser un èxit immediat després de la seva comercialització, El Macintosh va ser un [[ordinador personal]] reeixit en anys per venir. Això és degut particularment a la introducció de la [[publicació d'escriptori]] el 1985 a través de l'associació d'Apple amb [[Adobe]]. Aquesta associació va introduir la impressora [[LaserWriter]] i [[Aldus PageMaker]] (ara Adobe PageMaker) als usuaris de d'ordinadors personals. Després [[Steve Jobs]] va renunciar a Apple el 1985 per començar amb el [[NeXT]]. Un nombre de diferents models de Macintosh, incloent-hi el [[Macintosh Plus]] i el [[Macintosh II]], foren comercialitzats amb un alt grau d'èxit. La línia sencera dels ordinadors Macintosh va ser la major competència a IBM fins a principis delsde la dècada del 1990.
 
===Proliferació de les GUI===
En el món de Commodore, el [[GEOS]] estava disponible en el [[Commodore 64]] i el [[Commodore 128]]. Més tard, una versió va estar disponible per als PC corrent DOS. Podia usar-se amb un [[ratolí d'ordinador|ratolí]] o un [[joystick]] com a dispositiu d'apuntar, i va venir amb una suite d'aplicacions [[GUI]]. L'última línia de productes Commodore, la plataforma [[Commodore Amiga|Amiga]], corria un sistema operatiu amb GUI per defecte. L'Amiga va establir el pla pilot per al desenvolupament futur dels ordinadors personals amb les seves innovadores capacitats de gràfics i sons. Byte el va anomenar "el primer ordinador multimèdia ... tan avançat al seu temps que gairebé ningú va poder articular completament del que es tractava".<ref> http://www.byte.com/art/9408/sec14/art1. htm </ref>
 
AlEl 1985, l'[[Atari ST]], -també basat en el microprocessador Motorola 68000,- va ser introduït amb el primer [[GUI]] de color a l'[[Atari TOS]]. Podia ser modificat per [[emulador|emular]] el Macintosh utilitzant el dispositiu [[Spectre GCR]] d'un tercer.
 
L'any 1987, [[Acorn Computers|Acorn]] comercialitzà l'[[Acorn Archimedes|Archimedes]], un rang d'ordinadors de casa d'alt rendiment a Europa i Austràlia. Basat voltant del seu processador [[Arquitectura ARM|ARM]] RISC de 32 bits, els sistemes es van despatxar inicialment amb un GUI anomenat [[Arthur (sistema operatiu)|Arthur]].Al El 1999, Arthur va ser substituït per un sistema operatiu multitasca basat en GUI anomenat [[SO RISC]]. Per defecte, el ratolí usat en aquests ordinadors tenia tres botons.
 
==Domini dels clons de PC==
La transició entre el mercat de compatibles de PC sent liderat per IBM a un lideratge primàriament per un mercat més ampli va començar a estar clar al 1986 i 1987, al 1986 va ser comercialitzat el microprocessador [[Intel 80386]] de 32 bits, i el primer ordinador compatible PC basat en el 386 va ser el [[Compaq Deskpro|Compaq Deskpro 386]]. La resposta d'IBM vi prop d'un any més tard amb la comercialització inicial de la sèrie de d'ordinadors [[IBM Personal System/2]], que tenien una arquitectura tancada i van ser una desviació de l'emergent "PC estàndard". Aquests models van ser granment no reeixits, i les màquines d'estil [[Compatible IBM PC|clon de PC]] van superar les vendes de totes les altres màquines al llarg d'aquest període.<ref>{{Citar ref |autor=Jeremy Reimer| títol=Total share: 30 years of personal computer market share figures; The rise of the PC (1987-1990)| url=http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/6| pàgines=6;| publicació= Ars Technica| data=14 desembre 2005 |consulta=2008.02.13}}</ref>
 
Cap al final de la [[dècada de 1980]] els clons d'[[IBM XT]] van començar a prendre el control del segment del mercat de l'[[ordinador personal]] dels fabricants especialitzats com [[Commodore International]] i [[Atari]] que havien dominat prèviament. Aquests sistemes típicament es van vendre per just sota el "màgic" punt de preu de $ 1000 (típicament $ 999) i van ser venuts via comanda per correu en comptes d'una tradicional xarxa de distribució. Aquest preu va ser aconseguit en usar tecnologia vella de 8/16 bits, com amb el CPU [[Intel 8088|8088]], en comptes dels 32 bits dels últims CPU Intel. Aquests CPU eren usualment fets per un tercer con [[Cyrix]] o [[AMD]]. [[Dell]] va començar com un d'aquests fabricants, sota el seu nom original PC Limited.
== Dècades de 1990 i 2000==
===NeXT===
AlEl 1990, l'ordinador estació de treball [[NeXTstation]] va sortir a la venda, per a programació "interpersonal", com el va descriure Steve Jobs. El NeXTstation es pretenia que fos un ordinador per alsa la dècada del 1990, i va ser una més barata versió que el previ [[NeXT Computer]]. El NeXTstation va ser una mica un fracàs comercial, i [[NeXT]] va tancar les seves operacions de maquinari el 1993.
 
===CD-ROM i CD-RW, MP3===
[[fitxer: CD-ROM drive.jpg|thumb|160px|Les unitats de [[CD-ROM]] i [[CD-RW]] es van tornar estàndard per a la majoria dels ordinadors personals]]
Els principis delsde la [[dècada de 1990]] van veure l'adveniment del [[CD-ROM]] com un estàndard de la indústria per venir, i a mitjans delsde la dècada del 1990 n'hi havia un incorporat en gairebé tots els ordinadors de sobretaula i cap al final delsde la [[dècada de 1990]], també en portàtils. Encara introduït al 1982, el CD-ROM va ser en la seva major part usat per l'àudio durant elsla [[dècada del 1980]], i llavors per a les dades d'ordinador com amb els sistemes operatius i aplicacions en elsla dècada del 1990. Un altre popular ús dels CD-ROM en elsla dècada del 1990 va ser el seu ús [[multimèdia]], a mesura que molts ordinadors de sobretaula van començar a incloure altaveus estèreo incorporats, capaços de reproduir música amb qualitat de CD i sons amb la [[targeta de so]] [[Sound Blaster]] en els PC.
 
El ROM al CD-ROM significa Read Only Memory (memòria de només lectura). Posteriorment, unitats reescribibles [[CD-RW]] van ser incloses en lloc de les unitats de CD ROM estàndard. Això va permetre als ordinadors personals la capacitat de "cremar" CD d'àudio estàndard que eren reproduïbles en qualsevol reproductor de CD. Més tard, a mesura que el maquinari d'ordinador fos més poderós i el format [[mp3]] es va fer popular, "ripejar" CD en fitxers comprimits petits al [[disc dur]] de l'ordinador es va tornar habitual. [[Xarxa informàtica|Xarxes]] d'intercanvi de fitxers com [[Napster]] i [[Gnutella]] van sorgir i per a molts individus va suposar l'activitat primària de l'ordinador.
 
===Zip drive===
AlL'any 1994, el [[ZIP|Zip drive]] va ser introduït per [[Iomega]] com un sistema d'[[emmagatzematge informàtic]] renovable de mitjana capacitat. Apuntava a reemplaçar el [[disc floppy]] estàndard de 5,5 polzades però va fallar a fer-ho. Abans que el Zip fora introduït, [[SyQuest]] va ser una marca popular de mitjans i unitats renovables, però eren costoses i granment sense èxit a causa de problemes de fiabilitat. Per al 2008, Els Zip drives encara eren venuts, però els CD gravables són més comuns.
 
===Dell===
Per mitjans delsde dècadaladècada del 1990, els sistemes [[Commodore Amiga|Amiga]], Commodore i [[Atari]], ja no eren al mercat, trets per la forta competència i els baixos preus dels clons de l'IBM PC. Altres competències prèvies com el [[Sinclair Research|Sinclair]] i [[Amstrad]] ja no estaven en el mercat dels ordinadors. Amb menys competència que abans, [[Dell]] va ascendir per tenir altesalts guanys i èxit, introduint sistemes de baix cost apuntant a mercats de consumidors i de negocis usant un model de vendes directes. Dell va superar [[Compaq]] com el fabricant d'ordinadors més gran del món i va mantenir aquesta posició fins a l'octubre de 2006.
 
=== Power Macintosh, PowerPC===
AlEl [[1994]], [[Apple]] va introduir la sèrie [[Power Macintosh]] de d'ordinadors de sobretaula de gamma alta per a la [[publicació d'escriptori]] i [[dissenyador gràfic|dissenyadors gràfics]]. Aquests nous ordinadors van fer ús dels nous processadors [[Motorola]] [[PowerPC]] com a part de l'[[AIM alliance]], per reemplaçar l'arquitectura [[Motorola 68k]] prèviament usada per a la línia Macintosh. Durant els 90, el Macintosh es va mantenir amb una reduïda [[quota de mercat]], però va ser la primera opció per als professionals creatius, particularment els de les indústries gràfiques i de publicació.
 
=== Risc PC===
 
També alel 1994, Acorn Computers comercialitzà la seva sèrie [[Risc PC]] d'ordinador de sobretaula de gamma alta. El Risc PC (nom codi Medusa) va ser la següent generació d'ordinadors RISC de Acorn basats en l'ARM, que substituïa el Acorn Archimedes.
 
=== BeBox===
AlL'any 1995, [[Be Incorporated]] comercialitzà l'ordinador [[BeBox]], un processador [[PowerPC 603]] dual corrent a 66 MHz, i posteriorment a 133 MHz amb el sistema operatiu [[BeOS]]. El BeBox va ser granment un fracàs, amb menys de 2.000 unitats produïdes entre octubre de 1995 i gener de 1997, quan la producció va cessar.
 
===clons com a estàndard, ressorgiment d'Apple===
[[fitxer: iMac Bondi Blue.jpg|thumb|160px|L'[[iMac]] del 1998 va portar a Apple de tornada als beneficis]]
{{AP|Clons de l'IBM PC}}
A causa del creixement en vendes dels clons d'IBM en elsla [[dècada de 1990]], aquests es van convertir en l'estàndard per als usos en els negocis i la llar. Aquest creixement va ser augmentat per la introducció del sistema operatiu Microsoft [[Windows 3.0]] al 1990, i seguit pels sistemes operatius [[Windows 3.1]] al 1992 i [[Windows 95]] al 1995. El Macintosh va ser enviat a un període de declinació a mitjans delsde la dècada del 1990, i per 1996, Apple gairebé estava en fallida. [[Steve Jobs]] va retornar a Apple el 1997 i va portar a Apple de tornada a la rendibilitat, primerament amb la comercialització del [[Mac OS 8]], un nou sistema operatiu per als ordinadors Macintosh, i amb els ordinadors [[PowerMac G3]] i l'[[iMac]] per als mercats professional i casolà. L'iMac va ser notable per la seva carcassa blava de cos transparent en una forma ergonòmica, així com per descartar dispositius heretats com el [[disc floppy]] i els [[port sèrie|ports serials]] a favor de la connectivitat [[Ethernet]] i [[USB]]. L'iMac va vendre diversos milions d'unitats i un model subsegüent usant un factor de forma diferent romandre en producció fins a juliol de 2008. El [[Mac OS X]], l'[[iLife]] i l'[[IBooks]] van ser posteriorment introduïts per Apple.
 
=== Rambus RDRAM===
 
=== USB, reproductor de DVD===
Des de finals delsde la dècada del 1990, van començar a vendre molts més ordinadors que incloïen ports [[Universal Serial Bus]] (USB) per fàcil connectivitat [[Plug and Play]] amb dispositius com [[càmera digital|càmeres digitals]], [[càmera de vídeo|càmeres de vídeo]], [[Organitzador personal|organitzadors personals]], impressores, [[escànner]]s, [[Memòria USB|unitats flash USB]], i altres dispositius perifèrics. Cap a principis del segle XXI, la majoria d'ordinadors venuts per al mercat de consum incloure com a mínim 2 ports USB. També durant finals delsde la dècada del 1990, els reproductors DVD van començar a aparèixer en els ordinadors de sobretaula i portàtils d'alta gamma, i eventualment en els ordinadors de consum en la [[dècada de 2000]].
 
=== Hewlett-Packard===
=== 64 bits===
 
AlL'any 2003, [[AMD]] va presentar l'[[Opteron]] i [[Athlon 64]], la seva línia de [[microprocessador]]s basats en 64 bits per als ordinadors d'escriptori. També el 2003, IBM comercialitzà el [[PowerPC 970]] basat en 64 bits per a sistemes de l'alta gamma [[Power Mac G5]] d'Apple. El 2004, Intel va reaccionar a l'èxit d'AMD amb processadors basats en 64 bits, comercialitzant versions actualitzades de les seves línies de [[Xeon]] i [[Pentium 4]]. Els processadors de 64 bits primer van ser comuns en sistemes de gamma alta, [[Servidor web|servidors]] i [[estació de treball|estacions de treball]], i llavors gradualment reemplaçar els processadors de 32 bits d'escriptoris i portàtils del consumidor a prop del 2005.
 
=== Lenovo===
AlL'any 2004, IBM va anunciar la venda proposta de venda del seu negoci de PC al fabricant d'ordinadors xinès [[Lenovo Group]], que és posseït parcialment pel govern xinès, per US $ 650 milions en efectiu i $ 600 milions en accions de Lenovo. El tracte va ser aprovat pel [[Committee on Foreign Investment in the United States]] el març de 2005, i acabat el maig de 2005. IBM tindrà 19% de stake??? en Lenovo, que mourà les seves casernes generals a l'Estat de Nova York i designarà un executiu d'IBM com el seu director general. La companyia conservarà el dret d'usar certes marques de fàbrica d'IBM per un període inicial de cinc anys. Com a resultat de la compra, Lenovo va heretar una línia de productes que oferia el ThinkPad, la línia de portàtils que havien estat un dels productes més reeixits d'IBM.
 
===Wi-Fi, monitor LCD, processador mulinucli, memòria flash===
 
=== Servidors i xarxes basats en microprocessadors===
La invenció a finals delsde la dècada del 1970 de les [[xarxa d'àrea local|xarxes d'àrea local]] (LANs), notablement [[Ethernet]], va permetre als PC comunicar uns amb altres ''([[peer-to-peer]])'' i amb [[impressores]] compartides.
 
A mesura que la [[revolució del microordinador]] va continuar, versions més robustes de la mateixa tecnologia van ser usades per produir [[Servidor web|servidors]] basats en microprocessador que també podien ser connectats a una [[LAN]]. Això va ser facilitat pel desenvolupament de sistemes operatius de servidor per córrer en l'[[x86|arquitectura Intel]], incloent-hi diverses versions, tant d'[[Unix]] com de [[Microsoft Windows]].
 
Amb el desenvolupament de les [[Emmagatzematge informàtic|xarxes d'àrea d'emmagatzematge]] i de les [[Servidor web|granges]] de milers de servidors, per l'any 2000 el [[miniordinador]] tenia tot, però va desaparèixer, i els [[mainframe]]s van ser restringits en gran part a usos especialitzats. La granja de servidors de Google és probablement la més gran, amb un acompliment total tres vegades més gran que e l'[[Earth Simulator]] o el [[Blue Gene]], per al 29 de setembre de 2004.
 
== Mercat==
AlL'any 2001, 125 milions d'ordinadors personals van ser venuts, en comparació amb els 48 mill. alel 1977. Més de 500 milions de PC estaven en ús el 2002 i mil milions d'ordinadors personals havien estat venuts per tot el món des de mitjans delsde la [[dècada de 1970]] fins a aquest temps. De l'última figura, el 75 per cent era professional o tenia una feina relacionada, mentre que la resta es va vendre per a l'ús personal o casolà. Prop del 81,5 per cent dels PC enviats haviahavien estat [[ordinador de sobretaula|ordinadors de sobretaula]], 16,4 per cent [[ordinador portàtil|ordinadors portàtil]] i 2,1 per cent [[Servidor web|servidors]]. Els Estats Units havia rebut el 38,8 per cent (394 milions) dels ordinadors enviats, Europa el 25 per cent i el l'11,7 per cent havia anat a la regió del pacífic asiàtic, el mercat de creixement més ràpid des de 2002.<ref name="CNET"> [http://news.cnet.com/2100-1040-940713.html PC: More than 1 billion served]</ref>
 
Gairebé la meitat de totes les llars a Europa occidental tenia un ordinador personal i un ordinador podia ser trobat en el 40 per cent de llars al Regne Unit, comparat amb només un 13 per cent el 1985.<ref> [http://news. bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/2077986.stm Computers reach one billion mark] </ref> El tercer trimestre del 2008, va marcar la primera vegada que els portàtils es van vendre, als Estats Units, més que els PC d'escriptori.<ref> [http://web.archive.org/web/20081204085615/http://afp.google.com/article/ALeqM5hkYOf_SCQ1ugSXKLXCsSs7qWnsQA Llibreta sals surpass PC for first time in US] </ref>
 
Per juny del 2008, el nombre dels ordinadors personals en ús al voltant del món va arribar als mil milions. Els mercats madurs com els Estats Units, Europa occidental i Japó van representar el 58 per cent de les PC instal·lades. S'esperava que prop de 180 milions de PC (el 16 per cent de la base instal·lada existent) fossin substituïts i 35 milions desfets alel 2008. Tota l'la base instal·lada va créixer el 12 per cent anualment.<ref> [http://www.gartner.com/it/page.jsp?id=703807 Gartner Says More than 1 Billion PC In Utilitza Worldwide and Headed punt 2 Billion Units by 2014] </ref><ref> [http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSL2324525420080623 Computers in use pass 1 billion mark: Gartner] </ref>
 
== Vegeu també==
 
== Enllaços externs==
* [http://www.retrocomputing.net/info/allan/A history of the personal computer:] the people and the technology (PDF).
* [http://www.blinkenlights.com/pc.shtml Blinkenlights Archaeological Insititut - Personal Computer Milestones].
* [http://www.pcmuseum.ca Personal Computer Museum] - A physical museum you can visit in Brantford, Ontario, Canada.
* [http://www.oldcomputermuseum.com/My_Collection.html Old Computers Museum] - Displaying over 100 historic machines.
* [http://www.islandnet.com/#kpolsson/comphist Chronology of Personal Computers] - a chronology of computers from 1947 on.
* [http://web.archive.org/web/20080210010629/http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/"Total share: 30 years of personal computer market share figures"].
* [http://www.oldcomputers.net/Obsolete Technology - Old Computers].
 
 
492

modificacions