Micènic: diferència entre les revisions

El '''micènic''' és la forma de [[Grec antic|grec]] més antiga documentada. Es parlà a la [[Antiga Grècia|Grècia]] continental i a [[Creta]] entre els segles [[segle XVI aC|XVI]] i [[segle XI aC|XI]] aC, abans de la invasió [[doris (grup humà)|dòrica]]. Es conserva en inscripcions en [[lineal B]], un [[sistema d'escriptura]] inventat a Creta abans del [[segle XIV aC]]. La major part d'aquestes inscripcions són fetes sobre tabletestauletes de fang i trobades a [[Cnossos]] i [[Pilos (Messènia)|Pilos]]. El nom de "''micènic"'' ve de [[Micenes]], el primer dels palaus que es van excavar. Les tabletestauletes van romandre sense desxifrar durant molt de temps i es van tractar de relacionar amb moltes llengües, fins que [[Michael Ventris]] va trobar-ne el significat el [[1952]] i va demostrar, sense dubtes, que la llengua que transcrivien era una forma arcaica de grec.

Els texts de les tauletes són principalment llistes i inventaris. No n'ha sobreviscut narrativa en prosa, i encara menys mites o poesia. Tot i això, d'aquests inventaris, se'n pot deduir molt de la gent que els va produir, del període micènic i, fins i tot, de l'anomenada ''edat fosca grega''.

La llengua micènica es preserva en [[lineal B]], un sistema d'escriptura que consisteix en prop de 200 signes [[sil·labari|sil·làbics]] i [[logograma|logogrames]]. Com el lineal B va derivar del [[lineal A]], l'escriptura d'una llengua [[cultura minòica|minòicaminoica]] sense desxifrar i probablement sense cap relació amb el grec, no reflecteix fidelment la fonètica del micènic: els dígrafs consonànticconsonàntics s'han de desfer per qüestions ortogràfiques, no es distingeix entre ''r'' i ''l'', ni entre sordes i sonores (excepte en el cas ''t/d'') o aspirades i no aspirades; i ''l'', ''m'', ''n'', ''r'' i ''s'' s'ometen a final de síl·laba.

L'escriptura diferencia cinc qualitats vocàliques (''a, e, i, o, u''), les semivocals ''w'' i ''j'' (també transcrita com a ''y''), una [[consonant sibilant]] ''s'', sis [[consonant oclusiva|oclusives]] ''p'', ''t'', ''d'', ''k'', ''q''; la ''m'', la ''n'', la ''r'' i la ''z'' (que inclou els sons [kʲ], [gʲ] i [dʲ], que més tard es transformarien en la grega [[dseta|ζ]].

D'aquesta manera, *khrusos, "'or"', s'escrivia amb els signes sil·làbics {{unicode|𐀓𐀬𐀰}} (''ku-ru-so''), *gwous, "'vaca"', amb {{unicode|𐀦𐀄}} (''qo-u'') i *khalkos, "'bronze"', amb {{unicode|𐀏𐀒}} (''ka-ko'').

El grec micènic conserva algunes característiques arcaiques pròpies de la seva herència [[llengües indoeuropees|indoeuropea]], com ara les [[consonant labiovelar|consonants labiovelars]] que, uns segles desrpésdesprés (per quan es va començar a usar l'[[alfabet grec]]), havien patit canvis de so depenent del context.

El [[Corpus lingüístic|corpus]] escrit existent en grec de l'època micènica consisteix en unes 60006.000 tauletes i trossos de vaixella en lineal B datats entre LMII (notació per a descriure, aen la cronologia de l'era minoica, l'època en què es van cremar tots els palaus de [[Creta]], aproximadament entre [[1450 aC]] i [[1400 aC]]) i LHIIIB (una subdivisió del període helàdichel·làdic entre aproximadament [[1320 aC]] i [[1190 aC]]). Encara no sse n'han trobat restes en un sistema d'escriptura que no sigui el lineal B.

En cas de ser autèntica, la pedra de Kafkània, datada eldel [[segle XVII aC]], seria la inscripció més antiga coneguda en micènic, a més del testimoni més antic de la llengua grega conservat.