Sàtir: diferència entre les revisions

En la [[mitologia grega]], els '''sàtirs''' eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven a la força vital de la [[Naturalesa|natura]]. Els noms dels sàtirs més coneguts són: [[Silè]], [[Maró]], [[Leneu]], [[Astreu]] i [[Màrsias]].

Normalment, són imaginats com homes amb potes de [[cabra (animal)|cabra]], orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. A vegades, però, són representats com homes amb potes de [[cavall]].

Solien acompanyar alel déu [[Dionís]] i participaven en totes les seves festes ballant i bevent. Les [[nimfa|nimfes]] i les mènades o [[nàiade]]s estaven permanentment alerta a la seva presència, preparades per fugir d'aquests éssers sempre sexualment insatisfets.

També se'ls coneix amb el nom de '''''silens''''' (encara que aquests eren només una classe de sàtirs, els sàtirs majors; per contra dels sàtirs menors o simplement sàtirs). Els romans els van identificar amb els [[faune]]s.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.230|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>