Mauront: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Hiperlink
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Mauront''' (''Maurontus'') o '''Mauronci''' (''Maurontius'') (vers [[720]]- després del [[739]]) fou un dels ducs i patricis que hi havia al [[regne de Borgonya]] sota [[Carles Martell]], que va viure a la primera meitat del segle VIII, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici [[Abbó de Provença|Abbó de Besançon]], seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici [[Antenor de Provença]]. És esmentat per la crònica de Fredegari amb títol de dux, residint a [[Marsella]], i es creu que era parent de l'antic majordom de palau de [[Nèustria]] [[Warattó]].<ref name="Geary">Patrick J. Geary, ''Before France and Germany'', pàg.205. Oxford University Press: 1988</ref> També l'esmenta la Crònica de Fontanelle i els ''[[Annales Metenses]]''. La base del seu poder era Provença mentre el duc Abbó representava els interessos dels grans senyors de Borgonya fidels als pipínides i els de la seva pròpia família, els waldelens (descendents de [[Waldelè]]) de [[Besançon]], que controlaven els passos cap a Itàlia per [[Vall de Susa|Susa]], [[Gap]] i [[Embrun]]. Mauront va portar al seu bàndol a la major part dels senyor de Provença, des de [[Lió]] a la mar [[Mediterrània]] i dels [[Alps]] al [[Roine]]. Vers el [[733]] la rebel·lió estava preparada quan Carles Martell, que acabava de rebutjar als musulmans i s'havia aliat amb [[Eudes I d'Aquitània]], va rebre informacions dels fets, va anar a la zona i va nomenar alguns governador fidels especialment el de [[Lió]], retornant a la cort pensant que tenia la situació dominada.
 
No era així, doncs el cap dels conspiradors, Mauront, va fer un pacte amb el valí sarraï de [[Narbona]] [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]],<ref> aquest no hauria estat nomenat valí fins al [[734]], per la qual cosa l'acord no podria ser anterior a aquesta data, probablement a finals d'any o ja el [[735]]</ref> al que es va comprometre a cedir Avinyó i altres llocs a la riba esquerra del Roine a canvi del seu ajut contra Carles Martell;<ref name="Geary"/> Yussúf va ocupar Arles, Avinyó i Lió on va establir guarnicions i a final del 735 els musulmans dominaven les dues ribes del Roine entre la desembocadura i la ciutat de Lió.<ref> aquesta informació està extreta de la ''Histoire du Languedoc'' en nota a peu de pàgina d'Emile Mabille del departament de manuscrits de la Biblioteca Nacional de França, que corregeix a Devic i Vaisette, però més probablement això va passar al final del 736 </ref> El valí de l'Àndalus [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]] (734-741) estava disposat a portar la guerra a [[Ifrandj]] (França) i planejava atacar per la zona de la [[Garona]] i cap al [[Riu Loira|Loire]] al mateix temps que Yússuf ho feia pel [[Roine]]. Però Carles Martell va accelerar la pau amb els vascoaquitans del duc Hunald I<ref> Annales Metenses</ref> i va entrar al regne de Borgonya per la vall del Roine derrotant a Yússuf quan Uqba encara no havia acabat els seus preparatius (segurament el 736). Mauront va haver de restar a Marsella intimidat per la presència de l'exèrcit reial. Llavors Carles va haver de tornar a [[Austràsia]] on els saxons s'havien revoltat.