Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Pastre»

2 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +'))
[[Fitxer:Pastre millorat.jpg|thumb|200px|'''Lluís Pastre''' a principiscomenç del segle XX]]
'''Lluís Pastre''' (en occità ''Loís Pastre''; [[Clarmont d'Erau]], [[Llenguadoc]], [[27 d'octubre]] de [[1863]] - [[Perpinyà]], [[15 de febrer]] de [[1927]]) fou un gramàtic i escriptor occità de la [[Catalunya del Nord]].<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000030/00000096.pdf Josep Gallart i Bau, "Lluís Pastre, mestre de català a l'escola primària pública nord-catalana (1863-1927)" a ''Educació i història'' n°5, (2001-2002)] </ref>
 
== Biografia ==
Lluís Pastre va nàixer a Clarmont d'Erau el 1863 en una família pagesa de petits propietaris. Estudià al col·legi comunal de la ciutat on va tenir l'oportunitat de cursar un ensenyament especial en el qual una llengua estrangera substituïa el [[llatí]]; la seva tria de l'alemany probablement resultà cabdal en el seu interésinterès ulterior per a la filologia.<ref>Lluc Bonet, "Louis PASTRE : un républicain radical et pédagogue réformateur vers le catalan à l'école (1881-1903)" in ''Lengas : revue de sociolinguistique'', n°65, pp. 167-168</ref> Va arribar a la Catalunya del Nord quan tenia 25 anys i treballà com a mestre d'ensenyança primària al Col·legi de Perpinyà. Després va ser mestre primari a diverses poblacions del Rosselló, com per exemple a [[Illa (Rosselló)|Illa]] on fou professor del jove [[Josep Sebastià Pons]],<ref>Lluc Bonet, "Louis Pastre (1863-1927) Précurseur de l'enseignement intégré du catalan et du français, à l'école publique" in ''L'école française et les langues régionales XIXe-XXe siècles'', 2007, p. 163.</ref> abans de residir de manera permanent a la capital rossellonesa a partir de 1900.
Fou una de les figures més representatives del [[catalanisme]] al [[Rosselló]] del començament del [[segle XX]]. Va ser un dels fundadors el 1906 de la [[Societat d'Estudis Catalans]], de la qual fou secretari i un dels membres més actius en la difusió de la llengua i per a demanar-ne el seu ensenyament. Publicà nombrosos articles de pedagogia a la ''[[Revue Catalane]]''. També destacà pel seu fort activisme sindical. El 1908 esdevingué president del Sindicat dels Mestres dels Pirineus Orientals.
 
Usuari anònim