La cançó pretenia homenatjar també les dones partisanes durant la [[guerra civil russa]]. La lletra parla de com el cantant es troba una noia bonica collint raïm i prova de seduir-la, de com la noia decideix convertir-se en partisana i convenç al noi d'anar-se'n amb ella també com a [[partisà]].
La cançó no es va incloure dins de la [[suite]] degut a queperquè va ser considerada massa frívola en aquella època. A principis de la dècada dels 40, les cançons compostes per als soldats del front, havien de parlar de venjança i victòria. Cap al 1942 les modes van canviar i les cançons amb caires més romàntics o lírics van ésser acceptats entre els militars; així que Novikov va decidir de treure de nou la cançó, que va tornar a ser arxivada durant dos anys més. No va ser fins un parell d'anys més tard que la cançó va ser representada pel [[cor Alexandrov]] amb [[Nikolaiy Ustinov]] com a solista; va ser l'any [[1944]] durant el [[concert Tchaikovsky]] celebrat a [[Moscou]]. La cançó va esdevenir un gran èxit; el cor va haver de repetir fins a tres cops la cançó pel requeriment del públic.
