Boza: diferència entre les revisions

El '''Bozaboza''' ([[turc]]){{tr}} és una popular [[aliment fermentat|beguda fermentada]] d'[[Gastronomia d'Albània|Albània]], [[Gastronomia de Bòsnia i Hercegovina|Bòsnia i Hercegovina]], [[Gastronomia de Bulgària|Bulgària]], [[GastronomiaMacedònia de Macedònia(regió)|Macedònia]], [[Gastronomia de Montenegro|Montenegro]], [[Gastronomia de Romania|Romania]], [[Gastronomia de Sèrbia|Sèrbia]], i [[Gastronomia de Turquia|Turquia]]. S'elabora a força de [[blat]] fermentat en [[Turquia]] i amb [[blat]] o [[mill]] en [[Bulgària]] i [[Romania]]. És una beguda amb certa consistència densa i amb baix contingut alcohòlic (per regla general entorn del 1%), i que posseeix un lleuger sabor agredolç.

En els diferents països dels [[Gastronomia dels Balcans|Balcans]] i del [[Gastronomia mediterrània|mediterrani oriental]] se serveix aquesta beguda amb lleugeres variants, per exemple en la [[República de Macedònia]] la ''boza'' és molt més lleugera i posseeix un sabor més dolç que en altres països. En [[Turquia]] se serveix amb un poc de [[canyella (espècia)|canyella]] i [[cigró|cigrons]] rostits, i és consumit principalment en els mesos d'[[hivern]]. Se sap que els soldats de l'[[imperi otomà]] bevien aquesta beguda a causa de la seua font de [[carbohidrat]]s i vitamines. En [[Bulgària]] és part del tradicional [[desdejuni]] denominat: "[[Banitsa]] amb ''Bozaboza''".

[[Fitxer:Boza from Vefa.jpg|thumb|300px|Boza de la famosa marca "Vefa Bozacısı",  productors de boza a [[Turquia]] des de 1876.]]

Els orígens de la Boza daten de les poblacions que van viure antigament en les regions d'[[Anatòlia]] i [[Mesopotàmia]]. La fórmula de la seua recepta va ser presa posteriorment pels otomans i divulgada a través dels territoris conquistats per ells. L'historiador grec [[Xenofont]] va fer indagacions sobre l'esmentat que es bevia en l'est d'Anatòlia l'any [[401 aC]], i que s'emmagatzemava en [[gerra|gerres]] de fang que se soterraven sota el sòl. Aquesta especialitat local es va mantenir en la regió d'Anatòlia fins a l'arribada dels Turcs, que van ser els que van prendre la beguda i li van posar el nom de ''boza'', una paraula que deriva de l'[[idioma persa|persa]] ''buze'' que significa [[mill]]. La ''Bozaboza'' va tenir els seus moments daurats durant el transcurs de l'[[Gastronomia de l' Imperi Otomà|imperi Otomà]] sent aquesta beguda un dels elements més importants en el comerç entre les ciutats i estats. El consum de boza va ser lliure fins a l'arribada del [[segle XVI]], però l'elaboració de la beguda denominada ''Tartar boza'' que es diluïa amb [[opi]] va fer que les autoritats prohibiren la beguda, el [[Sultà]] [[Selim II]] (1566-1574).

En el [[segle XVII]] el Sultà [[Mehmed IV]] (1648-1687) va prohibir les begudes alcohòliques, entre les quals es trobava la ''boza'' dins d'aquesta categoria, tancant totes les tendes que ho comercialitzaven. El segle XVII el viatger turc [[Evliya Çelebi]] esmenta en el seu diari que la ''boza'' era una beguda molt popular en el seu temps i que hi havia més de 300 tendes de ''boza'' emprant a prop de 1005 persones només a [[EstanbulIstanbul]]. També descriu un tipus de beguda no-alcohòlica i lleugerament dolça similar a la ''boza'' i de color [[llet]]ós que es consumia a gran part pels Albanos. En aquestes èpoques es considerava una beguda típica de soldats, degut al fet que no posseeix un gran contingut alcohòlic, la boza pot beure's en grans quantitats sense embriagar, i proporciona alguna eufòria a més de fortalesa a causa dels seus continguts nutricionals. Tal com narra Evliya Çelebi els elaboradorsproductors de ''boza'' eren molt nombrosos a l'exèrcit. La beguda de boza era permesa en els ambients castrenses.

En el segle XIX la boza d'origen albanoalbanès era la més preferida dins de l'imperi otomà degut al fet que era més dolç i s'elaborava sense contingut alcohòlic, mentre que el boza produït pels armenis era lleugerament àcid i va anar perdent popularitat. L'any 1876 els germans Haci Ibrahim i Haci Sadik van obrir un establiment en [[Istanbul]] en el barri de [[Vefa]], proper al centre d'entreteniment, Direklerarası. Aquest ''boza'' amb una densitat apreciable es va fer molt popular en la ciutat i és el mateix que en l'actualitat pot provar-se a Turquia. L'empresa que avui existeix fou fundada pels hereus de Haci Sadik i Haci Ibrahim.

La botiga més famosa de Macedònia és "Apche", situada en l'àrea [[Debar Maalo]], prop del Passadís Universal en [[Skopje]].<ref>[http://217.16.70.236/?pBroj=2290&stID=24593 И по Апче ќе има добра боза (La producció de boza encara existeix després de la mort d'Apche)]. Dnevnik, 24 de desembre de 2005, 24 d'agost de 2007..</ref> La botiga fou fundada per Isman Kadri en 1934. La gent li denominava Apche (la píndola), jocosament degut al fet que era creença que la boza guaria totes les malalties. Ell reanomenà la tenda en 1940.<ref>[http://www.forum.com.mk/DesktopDefault.aspx?tabid=132&EditionID=35&ArticleID=644&Page=1 Три урбани легенди: Апче, Карпош и Кенан (Tres leyendas urbanas: Apche, Karposh, y Kenan)]. Forum, 2 December 2005, Retrieved 9 April 2007.</ref> Altres botigues famoses ena Skopje són "Palma" i "Sheherezada."