Acords SALT: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
Les forces estratègiques nuclears de l’[[URSS]] i dels [[Estats Units]] van canviar la seva postura després de [[1960]]. El programa soviètic per la continuïtat del desplegament de ''bases terrestres de míssils'' i nous ''míssils balístics submarins''; L’URSS havia desplegat prop de 200 míssils més cada any des del [[1968]]. El nombre total de míssils dels Estats Units havia estat permanent des del [[1967]] amb 1054 ICBMs i 656 SLBMs però hi havia un increment del nombre de míssils amb caps de ''Vehicle Múltiple de Reentrada Ajustable Independent [[(MIRV)]]'' van ser desplegats. Les dues nacions van desenvolupar sistemes de ''míssils anti-balístics [[(ABM)]]''; l’URSS va desplegar un tipus un sistema a [[Moscou]] el [[1966]] i els Estats Units van anunciar un programa ABM per protegir dotze localitzacions ICBM el 1967.
 
El 17 de novembre de 1969 van començar negociacions posteriors que van durar fins el maig del 1972, seguint una sèrie de trobades que s’alternaren entre [[Viena]] i [[Hèlsinki]]. Després d’un punt mort, els primers resultats del SALT I van arribar el maig de [[1971]], quan es va arribar a un acord sobre els sistemes ABM. Després de llargues discussions, es va arribar al final de les negociacions, el 26 de maig de 1972 a Moscou, quan [[Richard Nixon]] i [[Leonid BréjnevBrèjnev]] van signar el tractat de míssils anti-balístics i l’acord interí, entre els Estats Units d’Amèrica i l’URSS, sobre certes mesures respecte a la limitació d’armes ofensives estratègiques. També es van fer unes quantes declaracions d’acords.
 
==SALT II==