Alfons Mucha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Alfons Mucha LOC 3c05828u.jpg|thumb|Alfons Mucha]]
'''Alphons Mucha''' ([[Ivancice]], [[Moràvia]], [[24 de juliol]]
== Biografia ==
Les seves habilitats per al cant li van permetre continuar la seva educació secundària a [[Brno]], capital de Moràvia; tanmateix, des de nen, es va sentir principalment atret pel dibuix. Va treballar en ocupacions de pintura decorativa a Moràvia, principalment per al teatre. El [[1879]], es va mudar a [[Viena]] per treballar amb una companyia vienesa de disseny teatral
== Sarah Bernhardt ==
Mucha es va mudar a [[París]] el [[1887]] i va continuar els seus estudis a l'Académie Julian i a l'Académie Colarossi,
Altres cartells famosos per al Théâtre de la Renaissance són:
Línia 19:
* ''Tosca'' (1899)
Quan Mucha va visitar els [[Estats Units]], va ser reclutat per l'excèntrica actriu [[Leslie Carter]], que va tractar de superar el luxe i l'ostentació de les obres de teatre de Sarah Bernhardt, la qual cosa finalment la va portar a la ruïna. El format i la configuració dels cartells eren semblants als fets per al Théâtre de la Renaissance abans
== El joier Georges Fouquet ==
[[Fitxer:Mucha-Maud Adams as Joan of Arc-1909.jpg|thumb|L'actriu Maude Adams caracteritzada com a Joana d'Arc]]
Una altra etapa del recorregut artístic de Mucha són les creacions per a la sèrie de joies realitzades pel joier parisenc Georges Fouquet seguint els dissenys de Mucha. A Fouquet, li van cridar l'atenció els ornaments amb què Mucha engalanava les dones dels seus cartells i plafons, reproduïts amb gran luxe de detalls, també en les seves propietats materials. Fouquet va presentar una col·lecció de joies realitzades sobre dissenys de Mucha a l'[[Exposició Universal de París de 1900|Exposició Universal de París del 1900]]
== Obra ==
[[Fitxer:PiC-Casarramona-0294.JPG|thumb|esquerra|Cartell de l'exposició al [[Caixaforum]] (2008-2009)]]
Mucha va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, anuncis i il·lustracions, així com dissenys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals dins el que es va arribar a conèixer com l'''estil Art Nouveau''. Els treballs de Mucha, freqüentment, introduïen dones joves i boniques, flotant en abillaments vagament neoclàssics, freqüentment envoltades d'exuberants flors que, de vegades, formaven rams darrere dels seus caps. Aquest estil va ser imitat amb freqüència. De tota manera, Mucha va intentar distanciar-se d'
Quan [[Txecoslovàquia]] va obtenir la independència, després de la [[Primera Guerra Mundial]], Mucha va dissenyar segells postals, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació. Va passar molts anys treballant en el que ell considerava la seva obra mestra, ''L'Èpica Eslava'' (''Slovanská epopej''), una sèrie d'enormes pintures que descriuen la història dels pobles eslaus, que va ser donat a la ciutat de Praga el [[1928]]. Mucha havia somiat completar aquesta sèrie, una celebració de l'èpica eslava, des de la seva joventut. Amb l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], Mucha va ser arrestat i interrogat pels ocupants [[alemanys]]. Mai no es va recuperar de la tensió d'aquest episodi, ni de veure la seva llar envaïda i vençuda. Va morir a Praga el 14 de juliol
== Enlaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=alphonse+mucha&search_field=catalogador&y=0&x=0&locale=ca&results_view=true&utf8=%E2%9C%93&source_=search&f[collection_type_facet][]=Cartells&x=0&y=0 Escena Digital - Fons de cartells d'Alphonse Mucha en el Centre de Documentació i Museu de les arts escèniques (MAE)]
* [http://www.mucha.cz/ Pàgina del Museu Mucha de Praga].
{{Autoritat}}
|