Sistema incrustat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: typo fix |
|||
Línia 2:
[[Fitxer:ADSL modem router internals labeled.jpg|400px|thumbnail|dreta|Imatge de l'nterior d'un módem/enrutador [[ADSL]]. Un exemple de sistema incrustat on podem observar un [[microprocessador]] (4), [[Memòria d'accés aleatori|RAM]] (6), i una [[Memòria flaix]] (7).]]
Un '''sistema incrustat''' (o '''sistema integrat''' o també '''sistema encastat''') és un [[Informàtica|sistema informàtic]] dissenyat per realitzar una o poques funcions específiques normalment en un sistema de computació en temps real i que, és encapsulat totalment pel dispositiu que controla. A diferència d'un [[ordinador]] d'ús personal, que està dissenyat per tal de cobrir un ampli rang de necessitats, els sistemes encastats cobreixen necesitats específiques.
La mayor part dels components que trobem en un sistema encastat es
== Història ==
El primer sistema integrat modern reconeixible va ser l'ordinador d'orientació Apollo (AGC) desenvolupat per Charles Stark Draper de [[Massachusetts_Institute_of_Technology|l'Institut de Tecnologia de Massachusetts]] l’any 1967, en
Un dels primers sistemes integrats produït en massa va ser
En l'apartat de microprocessadors, entre ells, tenim [[Intel_4004|l'Intel 4004]] que va ser dissenyat per a les calculadores i altres sistemes petits però requeria memòria externa i xips de suport. Però a principis de la dècada dels 80, la memòria i els components d’entrada i sortida necessaris havien estat integrats en el mateix xip del processador formant un microcontrolador. Aquests, permeten trobar aplicacions en
== Característiques ==
Línia 16:
Els sistemes encastats es dissenyen generalment per a realitzar funcions específiques. Alguns d'ells tenen restriccions lligades al rendiment per tal de funcionar en [[temps real]] però tenim d'altres que simplement no tenen cap restricció i són sistemes simples amb la finalitat de reduir el [[cost]].
Els sistemes encastas no sempre són dispositius independents
Els programes sobre un sistema encastat funcionen sovint amb limitacions a [[computació en temps real|temps real]] amb els recursos de maquinari limitats: sovint no hi ha accionament de disc, [[sistema operatiu]], teclat o pantalla. El programari pot no tenir un sistema de fitxers, o si un està present, una [[memòria flash]] pot substituir els mitjans usuals d'emmagatzemament. Si una interfície de manegament està present, pot ser un teclat numèric petit i/o un indicador de vidre líquid.
Línia 22:
Ja que molts sistemes encastats són produïts en massa per milions, la reducció del cost és una preocupació important. Alguns sistemes encastats no requereixen gran capacitat de procés o recursos i això permet que el cost de producció sigui reduït al mínim usant un processador relativament lent i una àrea de memòria reduïda.El sistema pot necessitar executar ràpidament algunes funcions, però la majoria de les seves altres funcions no necessitaran molta velocitat.
Així doncs, moltes parts d'un sistema encastat tindran sovint un rendiment de funcionament baix. La lentitud no és velocitat de rellotge. L'arquitectura sencera d'un sistema encastat sovint
El [[firmware]] és el nom per al [[programari]] que s'encaixa en el maquinari del dispositiu, programat en una o més memòries [[Memòria ROM|ROM]]/[[Memòria flaix|Flash]].
Els sistemes encastats resideixen a les màquines que s'espera que funcionin contínuament durant anys i sense errors. Per aquest motiu, el firmware es desenvolupa generalment amb més cura que no pas el programari per als ordinadors personals.
Finalment cal dir que, el sistema encastat pot estar fora de l'abast d'éssers humans (baix d'una perforació d'un pou de petroli, llançat en l'espai exterior, etc.), de manera que el sistema ha de poder reconfigurar-se fins i tot si s'ha ocasionat una corrupció catastròfica de les dades. Això s'assoleix generalment amb un component electrònic, estàndard, anomenat [[watchdog]] que
== Limitacions ==
Línia 35:
* Cost: El cost ha de ser tan baix com sigui possible, especialment si és produït en massa.
* Memòria: L’espai de memòria a contar
* Potència de càlcul: S'ha de tenir la potència de càlcul necessària només per satisfer les necessitats de la tasca a processar. La finalitat d’això seria reduir el cost addicional que podria comportar un component de més potencia i reduir l'excés de consum energètic (electricitat).
* L’autonomia: El consum d'energia ha de ser tan baixa com sigui possible causa de la utilització de [[Bateria_elèctrica|bateries]] i / o de [[Placa_solar|panells solars]] o fins i tot de [[Pila_de_combustible|cel·les de combustible]], tot depenent del tipus de projecte. Si disposa
* Temps: Tant el temps d'execució com el temps d'expiració d'una tasca s’han de determinar (els terminis són coneguts i acotats a priori). Aquesta última restricció
* Fiabilitat: Si succeeix que alguns d'aquests sistemes encastats fallen, poden posar vides o inversions significatives en perill. Per això se’ls anomena “crítics” i mai han de fallar. Per "mai fallen" s'ha d'entendre per proporcionar sempre, resultats precisos i pertinents dins del temps esperat pels usuaris (maquinària i / o humà) d'aquests resultats.
* Seguretat: Aquests sistemes poden utilitzar informació confidencial
Tots els sistemes incrustats han de complir, amb
== Exemples de sistemes encastats ==
Línia 64:
* Accionaments de disc (impulsions de [[Disquetera|disqueteres]] i impulsions de [[disc dur]])
La llista no acaba aquí, ja que avui en dia hi han sistemes encastats a molts àmbits.
== Arquitectura més freqüent d'un sistema incrustat ==
Un sistema encastat consta d'una arquitectura semblant a la d'un ordinador. Aquests són alguns dels elements bàsics dels
;[[Microprocessador]]:
;[[Memòria d'ordinador|Memòria]]: En aquesta es troba guardat el codi dels programes que el sistema pot executar així com les dades. La seva característica principal
;[[Memòria cau|Memòria caché]]: Aquest tipus de memòria és molt més ràpida que la principal i
;[[Disc dur]]: En aquest la informació no
;[[Chipset]]: [[Circuit integrat|Xip]] que s'encarrega de controlar les [[interrupció|interrupcions]] dirigides al microprocesador,
;[[Entrada/sortida]]: Per la banda d'entrada poden existir [[Port (informàtica)|ports]] per [[Ratolí (ordinador)|ratolins]], [[Teclat d'ordinador|teclats]], video en format digital, comunicacions, etc. Per la banda de sortida podem tenir ports de vídeo per [[Monitor d'ordinador|monitors]] o televisions, [[Pantalla de cristall líquid|pantalles de cristall líquid]], altaveus, comunicacions sèrie o paralel, etc.
|