Capitania General de les Filipines: diferència entre les revisions

Per Ordre Reial del 17 de juliol del [[1784]] es va crear la [[Intendència de Manila]] per les causes d'exèrcit i real hisenda, sent nomenat intendent en comissió l'oïdor de l'Audiència de Manila, [[Ciriaco González Carbajal]], havent d'utilitzar la Reial Ordenança d'Intendents del 1782 per al Riu de la Plata. A proposta de Carbajal, van ser creades el 24 de novembre del [[1786]], 4 intendències més a les Filipines unides als seus respectius corregidors, les quals eren: Ilocos, Camarines, Iloilo i Cebú, però aquestes intendències van ser suprimides per Reial Ordre del 20 de novembre de 1787.<ref> [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8136&cat=historia Enciclopèdia GER] </ref> Un mes abans, el 23 d'octubre la Intendència de Manila va ser unida a la capitania general. Va ser novament separada per Reial Ordre del 25 de febrer del 1819, reunida el 14 de setembre del 1924, separada el 27 d'octubre del 1929, reunida a finals del 1842.<ref> Biblioteca de legislació ultramarina en forma de diccionari alfabètic. Pàg 621. Compilat per: José María Zamora i Coronado. Editor: Impr. de J. M. Alegria, 1845 </ref>

Fins a l'any [[1822]], els capitans generals eren civils, però a partir d'aquest any ho van ser sempre [[militar]] s. Durant tota la segona meitat del [[segle XIX]], es van establir els governs i comandàncies militars, molt nombrosos donat l'elevat nombre d'illes i l'extensió del districte. Després de llargues etapes d'insurrecció de lesla població local i la [[Guerra Hispano-estatunidenca|guerra amb els Estats Units]], el domini espanyol a Filipines va cessar el [[1898]].

A partir del [[1868]] es fa sentir la influència [[liberal]] i els filipins se senten marginats al no posarpoder mantenir els seus representants en les [[Corts de Cadis]], assolits en la [[Constitució espanyola del 1812]].

{{Cita|"EnEl 1812, i recolzant-se en la nova Constitució, [[criolls]] i [[mestissos]] van sol·licitar canvis en els òrgans de govern, una igualtat de drets amb els peninsulars per ala l'exercici de càrrecs públics; van lluitar per unes noves directrius econòmiques, aconseguint la supressió de la [[Reial Companyia de Filipines]], i, el 1815, la supressió de la [[Nau d'Acapulco]] que havia estat l'eix del monopoli comercial. "<ref>Leoncio Cabrero, pàgina 978 </ref>}}

Cap a mitjan [[segle XVIII]] existien 24 províncies, de les quals 19 eren alcaldies majors i 5 corregimientoscorregimients:<ref> Memòries històriques i estadístiques de les Filipines i particularment de la gran illa de Luzon. Autor: Rafael Díaz Arenas. Publicat per Impremta del Diari de Manila, 1830 </ref>

* Part inferior del [[Agno]] (comandància políticpolítica i militar)

* Illes [[Batanes]] o [[Batán]] (1 provínciesprovíncia): Batanes.

Una expedició espanyola va ser enviada des de les Filipines per conquerir [[Taiwan]] (i'' illalla Formosa '') al comandament de d'[[Antonio Carreño Valdés]]. Van desembarcar al nord de l'illa (al sud es trobaven assentats els holandesos des del 1625) el 7 de maig del [[1626]]. Es va fundar el port de '' La Santíssima Trinitat '' (actualment [[Keelung]]) defensat per un fort anomenat de Sant Salvador. Poc després es va fundar un nou assentament a la localitat de [[Tamsui]] on es va edificar un altre fort anomenat Sant Domènec.

Espanyols i holandesos es van enfrontar reiteradament a Taiwan, el debilitament de la presència espanyola va fer que abandonessin Tamsui el [[1638]], mentre que el [[1642]], un flota holandesa va conquistar '' La Santíssima Trinitat '' i va expulsar als espanyols de Taiwan.<ref> [http://rosavientos.es/modules.php?name=News&file=article&sid=189 El Portal de la Rosa dels Vents - Espanyols a Taiwan] </ref>

El 6 de febrer del [[1579]] va ser erigida la Diòcesi de Manila com sufragània de la [[Arquidiócesis Prevalguda de Mèxic|ArquidiócesisArxidiòcesis de Mèxic]]. El 14 d'agost del [[1595]] va ser elevada a [[Arquidiócesis de Manila|Arxidiòcesis de Manila]], sent els seus sufragànies les tres diòcesis creades aquest dia:

Manila va ser la capital de l'Oceania espanyola. Cap al 1830, perdudes ja les colònies de l'Amèrica continental, i entre elles Mèxic (punt de connexió entre Espanya i el remot arxipèlag filipí), la Metròpoli no restabliria el contacte regular amb l'arxipèlag fins a 1862, data de l'obertura del Canal de Suez. Amb això coincideixen elsles primersprimeres corrents separatistes filipines.

Presa pels nord-americans el 1898, Manila va seguir mantenint un fort caràcter hispànic durant les dues primerasprimeres dècades del [[segle XX]], i progressivament es van desmantellar totes les institucions culturals espanyoles, en particular l'educació escolar i l'oficialitat de l'idioma espanyol.