Diferència entre revisions de la pàgina «Hagadà de Sarajevo»

(nom normalitzat)
 
== Història ==
[[Fitxer:Sarejevohagadah.gif|left|thumb|Una pàgina il·lustrada del Hagadà de Sarajevo, escrit el segle XIV a [[Barcelona]]. Dalt: [[Moisès]] i l'Arbust Ardent. sota: la vara d'Aaron convertida en serp, s'empassa la serp dels mags egípcisegipcis]]
ElLa Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que el llibre va ser tret de Barcelona perpels jueus espanyolslocals quan van ser expulsats pel [[Decret de l'Alhambra]], el 1492. Les seves notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a [[Itàlia]] en el segle XVI. Va ser venutvenuda al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen, membre d'una família indigent que va haver de vendre la Haggadà per a sobreviure. Com que Sarajevo estava sota la [[imperi austrohongarès|dominació austrohongaresa]], la peça es va enviar a [[Viena]] per a ser examinada i un conservador maldestre la va enquadernar amb unes tapes noves, llençant les originals.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 3112 marçmaig 20122015}}</ref>
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|Nazis]] i dels [[Ústaixa]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de [[Budapest]]. El 1992, durant la [[guerra de Bòsnia]], el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el [[setge de Sarajevo]] per les forces serbo-bosnianes (el setge més llarg de la història moderna) va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver rumors que el govern ho havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho.
125.661

modificacions