Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2015: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 108:
|diagrama_título =
}}
Les '''eleccions general de Regne Unit de 2015''' es van dur a terme el [[7 de maig]] de [[2015]] per triar el 56è [[Parlament del Regne Unit]]<ref name=araUKeleccions>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/mon/eleccions-Al-Regne-Unit-cosa_0_1333666756.html|consulta=11 maig 2015|títol=Les eleccions al Regne Unit ja no són cosa de dos|editor=ara.cat}}</ref><ref name="timetable">{{cite ref-web|url=http://www.parliament.uk/about/how/elections-and-voting/general/general-election-timetable-2015/|titletítol=General election timetable 2015|publishereditor=Parlament del Regne Unit|accessdateconsulta=8 Decemberdesembre 2014|llengua=anglès}}</ref>. La votació es va dur a terme en tots els 650 districtes electorals parlamentaris del Regne Unit, cadascun a triar una membre del Parlament, per a formar part de la Cambra dels Comuns, la cambra baixa del Parlament. A més de les eleccions generals, també hi van haver eleccions locals a la major part d'Anglaterra, amb l'excepció de l'àrea de [[Gran Londres]].
 
La campanya electoral va estar dominada per l'especulació que els resultats constituirien un altre parlament sense majoria, però els sondeigs d'opinió van demostrar tenir subestimat el vot conservador, que va produir un resultat inesperadament<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4271092/20150503/quatre-dies-eleccions-imprevisibles-regne-unit.html|consulta=11 maig 2015|títol=A quatre dies de les eleccions 'més imprevisibles' del Regne Unit|consulta=11 maig 2015|editor=vilaweb.cat}}</ref><ref name=araUKeleccions/><ref>{{cite ref-web|url=http://www.abc.net.au/news/2015-05-07/uk-election-britain-prepares-to-vote-in-unpredictable-election/6451872|titletítol=UK election: British voters go to the polls in most unpredictable election in decades|authorautor=|datedata=|workobra=ABC News|accessdateconsulta= 9 Maymaig 2015|llengua=anglès}}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.ft.com/cms/s/2/db4d60b2-f574-11e4-bc6d-00144feab7de.html|titletítol=It is 1992 all over again for David Cameron’s Conservatives|authorautor=|datedata=|workobra=Financial Times|accessdateconsulta= 9 Maymaig 2015|llengua=anglès}}</ref>. L'actual primer ministre, [[David Cameron]], després d'haver governat des de 2010 en una coalició amb els liberal-demòcrates, va ser triat per a un segon mandat amb el 36,9% dels vots i 331 escons al Parlament. Amb una majoria parlamentària, els conservadors van ser capaços de formar el seu primer govern amb majoria des de 1992. David Cameron es va convertir en el primer Primer Ministre des de 1900 a ser reelegit amb un augment de la seva quota de vots populars i l'únic primer ministre que no sigui Margaret Thatcher per ser reelegit amb un augment d'escons del seu partit. El Partit Laborista, liderat per [[Ed Miliband]], manté el seu estat com el principal partit de l'oposició, amb el 30,4% i 232 escons.<ref>{{cite ref-web|titletítol=Live election results|url=http://www.theguardian.com/politics/ng-interactive/2015/may/07/live-uk-election-results-in-full|datedata= 7 Maymaig 2015|workobra=[[The Guardian]]|accessdateconsulta= 8 Maymaig 2015|llengua=anglès}}</ref>
 
El [[Partit Nacional Escocès]] (SNP) va aconseguir 56 dels 59 escons possibles a Escòcia. Aquesta victòria arrasadora i sense precedents va convertir l'SNP en el tercer partit més gran en la Cambra dels Comuns. Els demòcrates liberals, encapçalats per [[Nick Clegg]], van perdre 49 escons i el seu percentatge de vots va caure al seu nivell més baix des de les eleccions de 1970<ref>{{ref-web|cognom=Oakeshott|nom=Matthew|url=http://www.theguardian.com/commentisfree/2015/may/09/electoral-reform-constitution-lords-first-past-post|consulta=11 maig 2015|títol=Our democracy has been shown up. We must now work to change it|editor=The Guardian|llengua=anglès}}</ref>. Van acabar amb un total de 8 diputats, empatats amb el Partit Democràtic Unionista de Irlanda del Nord. La campanya s'ha caracteritzat per un perfil augmentat per al Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), que va acabar amb la tercera quota de votació més alta de 12,9%, però només va guanyar un sol seient, amb el líder del partit [[Nigel Farage]] incapaç de guanyar la circumscripció de Thanet Sud. Els resultats van portar a Ed Miliband, Nick Clegg i Nigel Farage tot dimitir com a líder del seu partit després de l'elecció<ref>{{cite ref-web|titletítol=Ed Miliband to step down as Labour leader|url=http://www.theguardian.com/politics/2015/may/08/ed-miliband-to-resign-as-labour-leader|publishereditor=The Guardian|accessdateconsulta= 8 Maymaig 2015|llengua=anglès}}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.theguardian.com/politics/live/2015/may/08/election-2015-live-labour-and-libdems-crushed-in-shock-election-result|titletítol=Election 2015 Live: Nick Clegg resigns as Lib Dem leader after 'heartbreaking result'|datedata= 8 Maymaig 2015|workobra=[[The Guardian]]|accessdateconsulta= 8 Maymaig 2015|llengua=anglès}}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-32633719|titletítol=Nigel Farage resigns as UKIP leader as the party vote rises|publishereditor=BBC|datedata= 8 Maymaig 2015|workobra=[[BBC News]]|accessdateconsulta= 8 Maymaig 2015|llengua=anglès}}</ref>.
 
== Referències ==