L''''aurinyacià''' fou la fase cultural que va substituir alel [[Perigordiàperigordià]], canvi perceptible a partir del 20.00020000 aC aproximadament. Es creu que va ser un corrent cultural que va venir de fora, però no se sap d'on.
Es caracteritza per [[raspador]]s gruixuts, de vegades tallats en petits blocs de sílex, i per fulles retocades en una o dues vores, moltes vegades amb raspadors a la vora. Desapareixen les peces de dors rebaixat; els [[burí|burin]]s són de diferent mida amb punta dèbil. L'utillatge ossi és més abundós: puntes, punxons, etc.
AEn la seva fase final, es desenvolupen els burísburins de vegades arquejats i desapareixen les fulles retocades. Les puntes òssies de dard passen a ser de secció arrodonida, i després de base bisellada. Apareix el gravat i es multiplica ràpidament.
Es va estendre per [[França]], [[Bèlgica]], [[Catalunya]], la regió Cantàbricacantàbrica i [[Anglaterra]].
== Eines ==
Línia 24:
== Art ==
A nivell artístic, aquesta cultura va deixar exemples com les pintures de la [[Covacova de Beaume de Latrone]] ([[Gard]]) o la [[Covacova de la Mouthe]], a la [[Dordonya]]. També s'han trobat petites estàtues conegudes amb el nom de d'''[[Esteatopígia|esteatopígies]]'', trobades a Grimaldi, a Willendorf i a Sibèria.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.12-13|lloc=Barcelona|editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5|consulta=15 desembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua=castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>
