Qàït-bay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: peregrinatge > pelegrinatge
Línia 19:
[[Uzun Hasan]], emir dels aq qoyunlu, dominava [[Diyar Bakr]] i part de [[Pèrsia]] i el 1468 havia derrotat a l'emir dels [[qara qoyunlu]], però el [[1471]] va iniciar la lluita contra l'otomà [[Mehmet II]] i fou derrotat, i va morir el [[1475]]. El successor fou [[Yakub Beg]]. Aquest tenia un governador a al-Ruha ([[Edessa]] o Urfa) de nom Bayindir, que va donar suport a una revolta del beduïns d'[[Hamat]] (dirigits per Sayf), en territori egipci; el general egipci Yeshbek es va dirigir contra al-Ruha i la va assetjar ([[1480]]); Bayindir li va donar explicacions per evitar la guerra però Yeshbek no va voler aixecar el setge; llavors Bayindir va fer una inesperada sortida, va derrotar als egipcis i va matar a Yeshbek i als molts dels caps de l'exèrcit assetjant, i en va fer presoner a uns quants més. Qàït-bay va decidir no prendre venjança, va donar per bones les explicacions de Bayandir i va signar la pau, ja que el nou sultà otomà Baiazet I (1481-1512) constituïa una amenaça seriosa.
 
El príncep [[Shah Budak]] de [[Dhu l-Kadr]] fou enderrocat vers [[1479]] pel seu germà [[Ala al-Dawla Bozkurt]] amb l'ajut del soldà otomà [[Mehmet II]]. Ala al-Dawla tenia una filla de nom Aixa que estava casada amb el príncep Baiazet, que fou després [[Baiazet II]], i era la mare del príncep Selim (després [[Selim I]]); això reobria el conflicte de Dhu l-Kadr entre turcs i egipcis. Un altre conflicte fou el [[1481]]: el príncep otomà [[Gem]] o Djem, germà de [[Baiazet II]], frustrat pretendent al tron, fou derrotat pel seu germà a [[Yenishehir]] ([[20 de juny]] de [[1481]]) i va fugir cap a [[Konya]], passant tot seguit a [[Tars (Turquia)|Tars]], ja en territori dels mamelucs egipcis ([[9 de juliol]] de [[1481]]); el [[25 de setembre]] de [[1481]] era al Caire i fou rebut pel sultà Qàït-bay; va fer el peregrinatgepelegrinatge a la Meca i va retornar al Caire el [[20 de febrer]] de [[1482]]; llavors fou cridat pel rebel sandjakbeg d'[[Ankara]], Mehmet Pasha, i pel pretendent [[karamànida]] Kasim Beg i amb autorització del sultà mameluc va retornar a territori otomà; la nova revolta també va acabar malament i Gem es va retirar a [[Bodrum]], i va buscar el suport dels [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Cavallers de Rodes]], sense perdre el de Qàït-bay. La tensió entre Egipte i Turquia va augmentar i una ambaixada enviada als otomans per mantenir la pau no va tenir resultats.
 
El [[1485]] els otomans van envair [[Cilícia]] i van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] ([[1486]]) mentre un altre exèrcit otomà es presentava davant de [[Malatya]]; els egipcis van aconseguir una inesperada victòria prop d'Adana ([[1486]]) i es va signar una treva. Qàït-bay va aconseguir el suport del príncep de Dhu l-Kadr, Bozkurt, vers [[1487]]<ref>l'antic protegit egipci [[Shah Budak]] es va passar llavors als otomans que el van nomenar sandjakbeg de Vize</ref> i quan els otomans van tornar a atacar el [[1487]] i van reocupar Adana, els egipcis van aconseguir aturar als otomans i els van derrotar per segona vegada; la guerra es va estancar ([[1488]]) i els otomans van intentar desembarcar tropes al golf d'Iskenderun però l'operació va ser un fracàs; el [[1489]]/[[1490]] el general Ezbek va derrotar als otomans de manera decisiva a Kaysariyya i va fer presoners a diversos generals otomans; Qàït-bay no obstant sabia que a la llarga els otomans tenien més força i va oferir la pau; la guerra entre otomans i mamelucs que va durar fins al 1491 quan finalment es va signar la pau. Bozkurt va conservar Dhu l-Kadr i va millorar relacions amb els otomans. La pau es va mantenir la resta del seu regnat.