Antonio da Correggio: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Antonio Allegri da Correggio.jpg|thumb|right|180px|Antonio Allegri da Correggio.]]

'''Antonio Allegri da Correggio''' ([[Correggio]], agost dedel [[1489]] – [[5 de març]] dedel [[1534]]) va ser el pintor més destacat de l'escola de [[Parma]], en el [[Renaixement]] [[Itàlia|italià]], senti fou responsable d'algunes de les obres més vigoroses i sensuals del [[Segle XVI]]. En el seu ús de la composició dinàmica, les il·lusions òptiques i els impactants escorços, Correggio va prefigurar l'art [[Rococó]] del [[Segle XVIII]].

Antonio Allegri va nàixer a [[Correggio]], una petita ciutat llombarda pròxima a [[Reggio Emilia]]. La seua data de naixement és incerta (al voltant dedel 1489). Son pare era un comerciant. Poc més se sap dels primers anys de vida de Correggio. En els anys 1503-1505, va estudiar amb [[Francesco Bianchi Ferrara]], a [[Mòdena]]. Ací, probablement, es va familiaritzar amb el classicisme d'artistes com ara [[Lorenzo Costa el Vell|Lorenzo Costa]] i [[Francesco Francia]], perquè hi ha evidències aen les seues primeres obres. Després d'un viatge a [[Màntua]] l'any [[1506]], va tornar a Correggio, on va romandre fins a l'any [[1510]]. A aquest període de la seua vida, hom creu que correspon l'''Adoració de l'Infant amb Santsanta Isabel i Santsant Joan'', que mostra una clara influència de Costa i [[Mantegna]]. El 1514, probablement, va concloure tres [[tondo]]s per a l'entrada de l'església de Sant Andreu, a Màntua, i després va tornar cap a Correggio. Ací, com un artista independent i amb un creixent reconeixement, va signar un contracte per a realitzar una pintura de la Maré de Déu, destinada a l'altar major de l'església del monestir local de Sant Francesc (actualment a la [[Dresden Gemäldegalerie]]).

Cap a l'any [[1516]], Corregio es trobava a [[Parma]], on va romandre gairebé la resta de la seua carrera. Ací va fer amistar amb [[Michelangelo Anselmi]], un pintor [[Manierisme|manierista]] d'anomenada. L'any 1519, va casar-se amb Girolama Francesca di Braghetis, també natural de Correggio, que va morir lanyl'any 1529. Un dels seus fills, [[Pomponio Allegri]], també va ser pintor. D'aquest període, són les obres ''Mare de Déu i Infantinfant amb el jove Santsant Joan'', ''Crist deisantdeixant sa Mare'' i la perduda ''Mare de Déu d'Albinea''.

El principal encàrrec que va rebre (febrer-setembre dedel 1519) va ser la decoració del sostre del menjador privat de l'abadessa del convent de Sant Pau (Giovanna Piacenza), anomenada [[Camera di San Paolo|''Camera di San Paolo'']] (Parma). Hi va pintar un encisadora fronda foradada per finestres redones que deixen entreveure joganers querubins. Sota les finestres redones, hi ha medallons que representen figures tallades en marbre. La llar està decorada amb una imatge de Diana. La iconografia del conjunt és complexa, tot mesclant les representacions d'elements arquitectònics de marbre amb capritxosos i acolorits ''bambini''. Tot i que recorda els frescs del palau d'esplai de [[Villa Farnesina]] a RomeRoma, conté vertaderes innovacions per a una decoració d'interiors.

Posteriorment, va pintar la ''[[Visió de Sant Joan a Patmos|Visió de sant Joan a Patmos]]'' (1520-21) per a la cúpula l'església de Sant Joan EvagelistaEvangelista, de Parma, que destaca per les seues il·lusions òptiques. Tres anys després, va decorar la cúpula de la [[Catedralcatedral de Parma]] amb una brillant ''[[Assumpció de la Mare de Déu (Correggio)|Assumpció de la Mare de Déu]]'', farcida de capes de figures allunyant-se en perspectiva. Aquestes dues obres representarien un tractament completament nou en la decoració de cúpules, usant una perspectiva ''[[sotto in su]]'' que provoca la il·lusió òptica de quèque les figures estan surant sobre el cap de l'observador i que seria utilitzada posteriorment per altres artistes del fresc, des de [[Gaudenzio Ferrari]] en els seus frescs de la cúpula de ''Santa Maria dei Miracoli'' a [[Saronno]], a [[Pordenone]] en el seu fresc per a [[Treviso]] (actualment perdut), passant per les elaboracions barroques de [[Giovanni Lanfranco|Lanfranco]] i [[Baciccio]] en esglésies romanes. La concentració de l'espectador en el vòrtex, la creació d'un fil narratiu alhora que la decoració, la il·lusió òptica que aconsegueix dissimular la naturalesa plana del sostre, així com la punyent perspectiva cap a la divina infinitud... Tot plegat constituïa una tècnica sense precedents i que depenia de l'extrapolació dels mecanismes convencionals de la perspectiva. La sensació d'allunyament i el moviment imprès a les figures presagien el dinamisme que hauria de caracteritzar la pintura [[barroc]]a.

Entre altres obres mestres, cal esmentar ''La lamentació'' i ''[[El martiri de quatre sants]]'', ambdues en la ''Galleria Nazionale'' de Parma. La ''Lamentació'' sembla embruixada per una tènue llum desconeguda en la pintura italiana precedent. El ''Martiri'' també esés remarcable perquè s'assembla a les posteriors composicions barroques com ''La veritat'' de [[Gian Lorenzo Bernini|Bernini]] i ''La mort de Santasanta Agnès'' d'[[Ercole Ferrata]], que mostra un sant exultant lliurant-se al martiri.

[[Fitxer:Antonio Allegri, called Correggio - The Abduction of Ganymede - Google Art Project.jpg|left|thumb|''GanímedesGanimedes raptat per l'àguila'', un dels quatre quadres de tema mitològic encarregats per Frederic II Gonzaga, és una obra proto-barrocaprotobarroca onen què destaca el moviment, el dramatisme i la composició en diagonal]]A més de la seua producció religiosa, Correggio va realitzar un conjunt de pintures, avui dia famoses, sobre els ''Amors de Júpiter'', tal com es descriuen aen les ''[[Metamorfosis (Ovidi)|Metamorfosis]]'' d'[[Ovidi]]. Aquest conjunt de pintures voluptuoses va ser encarregat per [[Frederic I Gonzaga]] de Màntua, probablement per a ser destinades a la decoració de la Cambra d'Ovidi, una habitació privada del [[Palazzo Te]]. Tanmateix, van ser regalades a l'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] [[Carles V, emperador romanogermànic|Carles V]] i arran de la seua visita, i d'aquesta manera les obres van eixir d'Itàlia als pocs anys de ser concloses.

''Leda i el cigne'', actualment al Staatliche Museen de [[Berlín]], és un quadre tumultuós, en el qual destaca Leda en el centre abraçant el cigne. ''Danaë'', actualment a la [[Galleria Borghese]] de Roma, mostra la donzella que jeu en un llit i rebenrebent la divina pluja daurada. La part inferior del tors apareix tapada pel lleçolllençol, en una composició més moderada i alegre que en la versió de [[Tiziano]] dedel 1545 sobre el mateix tema, en què la pluja és més conspícua. El quadre anomenat erròniament ''Antíope i el sàtir'' avui dia s'ha identificat correctament com ''[[Venus i Cupid amb un sàtir]]''.

''[[Ganímedes raptat per l'àguila|Ganimedes raptat per l'àguila]]'' mostra un jove enlairat en un vol literalment amorós. Hi ha qui ha interpretat el conjunt de l'home i l'àguila com una metàfora de sant Joan Evangelista; això no obstant, atès el context exòtic d'aquest i d'altres quadres, això sembla improbable. Aquest quadre i el seu company, l'obra mestra ''[[Júpiter i Io]]'' (reproduït més amunt), es troben al [[Kunsthistorisches Museum]] de [[Viena]].

Correggio era descrit pels seus coetanniscoetanis com una persona de caràcter fosc, melancòlic i introvertit, trets que probablement van ser condicionats pel seu naixement en una família nombrosa i pobra.

Correggio és un artístaartista enigmàtic i eclèctic, i no sempre és possible establir un lligam estilístic entre les seues obres. Tot indica que va sorgir del taller d'un mestre menor i haver tingut una escassa influència en els seus deixebles o companys contemporanis, tot i que les seues obres es consideren avui dia com revolucionàries i que posteriorment han tingut una significativa influència en la pintura. Un segle després de la seua mort, l'obra de Correggio era ben coneguda per [[Giorgio Vasari|Vasari]], qui creia que no havia gaudit de bastant contacte amb Roma, elcosa que l'hauria fet un millor pintor. En els segles [[Segle XVIII|XVIII]] i [[Segle XIX|XIX]], les seues obres apareixen referides en múltiples diaris de viatgers que visitaven Itàlia, elcosa que va portar a una revalorització de la seua pintura durant el [[Romanticisme]]. L'assumpció de la Mare de Déu en la cúpula de la catedral de Parma va inspirar nombroses decoracions escenogràfiques en edificis religiosos i civils durant el [[Seglesegle XX]].

Els experiments de Corregio amb les il·lusions òptiques, en les quals l'espai imaginari reemplaça l'espai real, semplensemblen precedir alguns elements del [[Manierismemanierisme]] i del [[Barrocbarroc]]. És a dir, sembla haver provocat l'aparició de "néts" artístics, tot i no haver deixat deixebles directes fórafora de Parma, on sí que va tenir influència en l'obra de [[Giovanni Maria Francesco Rondani]], [[Parmigianino]] i [[Giorgio Gandini del Grano]]. [[Fitxer:Correggio - Mystic Marriage of Saint Catherine with Saint Sebastian - Louvre.jpg|thumb|300px|''El matrimoni místic de Santa Caterina'' (c. 1520), la més important contribució de Correggio a l'art de l'[[Alt Renaixement]], mostra la influència de [[Leonardo da Vinci]] sobre el seu estil primerenc.]]

* Camera di San Paolo (1519) {{mida|1=- Frescs, Convent de Sant Pau, [[Parma]]}} [[Fitxer:Parma-cupola duomo.jpg|thumb|300px|Els famosos frescs de l'[[Assumpció de la Mare de Déu (Correggio)|''Assumpció de la Mare de Déu'']] semblen precipitar el sostre de la catedral i submergir l'espectador en un remolí d'èxtasi espiritual.]]

* ''Al·legoria de la Virtut'' (c. 1532-1534) {{mida|1=- Oli sobre llenç, 149 x 88 cm, Museu del Louvre, ParisParís}}.