Desfranquització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m actualització |
m →A Espanya: actualització |
||
Línia 5:
A Alemanya, la desnazificació va començar a penes unes setmanes després de la caiguda de la dictadura. Això no passà a Espanya, al seu assaig ''La España Inacabada'' del 1979, [[Manuel Vázquez Montalbán]] ja va constatar: «El Govern i la democràcia hauràn de pagar un preu dramàtic per a la no desfranquització d'Espanya».<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vázquez Montalbán|nom = Manuel|títol = Obra periodística II: 1974-1986. Del humor al desencanto|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2011 (1979)|editorial = Penguin Random House Grupo Editorial España|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 9788499925349|capítol = La España Inacabada|col·lecció = Debate|enllaçautor = Manuel Vázquez Montalbán|citació = El Gobierno i la democracia van a pagar un dramático precio por la no desfranquización de España.}}</ref> Encara el 2004, vint i cinc anys després, l'historiador Jaume Claret, continuava deplorant que no es va fer cap procés similar i «els franquistes esdevingueren ‘demòcrates de tota la vida’.»<ref>Jaume Claret, autor de [http://www.tdx.cat/bitstream/10803/7463/1/tjcm1de1.pdf ''La repressió franquista a la Universitat Catalana. La Universitat de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme.''], citat per N.N., «Un llibre relata la repressió franquista a la Universitat de Barcelona», ''La Universitat de Barcelona'', Any VII, n° 28, 28 de juny de 2004, pàgina 30</ref> A l'[[Espanya|Estat espanyol]] la primera iniciativa legislativa al nivell nacional va fer-se esperar fins al [[2007]],<ref name = AEDD>Associació Espanyola pel Dret Internacional dels Drets Humans, [http://www.aedidh.org/?q=node/356 «Models de Justícia de Transició»],''s.d.,'' [Consulta el 2 de juny de 2013]</ref> 32 anys després de la mort de Franco, amb l'aprovació de la [[Llei de Memòria Històrica]]<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2007-22296 «LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura], ''[[Butlletí Oficial de l'Estat]]'', 27 de desembre de 2007, págines 53410 a 53416 (en català: llei per la qual es reconeixen i eixamplen els drets i s'estableixen mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] i la dictadura)</ref> que «declara de manera genèrica la il·legitimitat del règim franquista i estableix altres mesures molt saludables (com la «desfranquització» dels espais i monuments públics, l'obertura dels arxius oficials, l'exhumació de les restes dels desapareguts i executats sota la supervisió de les administracions públiques, i la inclusió de noves categories de víctimes en els plans d'indemnitzacions), però no facilita de manera efectiva el camí per a l'anul·lació judicial dels càstigs arbitraris, la sanció penal dels victimaris i la reparació integral de les víctimes.»<ref name = AEDD /> L'operació roman difícil i encontra encara avui molta resistència, com l'il·lustra per exemple la història del monòlit franquista erigit el [[1943]] a [[Artés]] i només ensorrat a la fi del 2013.<ref>[http://www.racocatala.cat/forums/fil/181837/arts-ensorra-dels-darrers-smbols-franquistes-catalunya-central «Artés ensorra un dels darrers símbols franquistes de la Catalunya Central: El monòlit a "los caídos por Dios y por España" va ser un dels eixos de les jornades feixistes, organitzades per el MPC i Batzegada el març de 2003»], ''RacoCatala,'' {{data inici|2013|12|18}}</ref>
Segons perits en la matèria de reconciliació, el procés de desfranquització no serà gaire fàcil ni ràpid.<ref> [[Francesc-Marc Álvaro i Vidal]], [http://www.francescmarcalvaro.cat/ca/2013/11/21/elles-no-podien-votar/ «Elles no podien votar»], ''La Vanguardia'', {{data inici|2013|11|21}}</ref> Als primers anys de la [[transició democràtica espanyola|transició democràtica]], la por d'una nova guerra civil era «incompatible amb qualsevol procés explícit de desfranquització».<ref>Francesc-Marc Àlvaro, [http://www.jordipujol.cat/files/articles/fmalvaro54.pdf «El prestigi d’una idea»], ''[[La Vanguardia]],'' 9 de maig de 2013</ref> El 2006, José Antonio Martín Pallín, magistrat del [[Tribunal Suprem]] va preconitzar que la desfranquització és un deure cap a les persones que van defensar la [[segona república espanyola|república]] i cerca «vies inobjectables de tal manera que ningú al sistema jurídic pugui posar traves» al procés.<ref>José Antonino Martín Pallín, [http://noushoritzons.cat/protected_media/documents/38/Les_lleis_durant_la_II_Rep_blica_i_el_franquisme_com_a_r_gim_d_il_legalitats.pdf «Les lleis durant la II República i el franquisme com a règim d’il·legalitats»], Barcelona, Fundació Nous Horitzons, 25 abril de 2006, pàgina 4</ref> Cilly Kugelmann, directora del [[Museu Jueu de Berlín]] opina que l'Estat espanyol necessita distància per poder reconciliar-se amb el seu passat, perquè «la generació que va formar part del [[franquisme]], que ara es considera criminal» encara viu i «mai no farà autocrítica». «És qüestió de temps, la segona o tercera generacions posteriors als testimonis han d'interpretar la història amb llibertat, de manera diferent», mentre que els que van viure el franquisme «no el criticaran perquè es criticarien a ells mateixos». Kugelmann recomana la creació de «museus d'història contemporània sobre el franquisme i què va significar per a la gent que el va patir, quins crims es van cometre i com ho porta la societat postfranquista».<ref>ACN, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/647705-comparar-nazis-i-catalanistes-es-estupid-i-infantil.html ««Comparar nazis i catalanistes és estúpid i infantil«»], ''[[El Punt Avui]],'' 22 de maig del 2013</ref> L'absència desfranquització sistemàtica a partir de 1976 és vista com una de les raons de la feble i tova cultura política i democràtica a Espanya
Paul Preston presentó ayer en Elche su nuevo libro 'El holocausto español', en el que relata la muerte de civiles durante y tras la guerra española.|publicació = La Verdad|url = http://www.laverdad.es/alicante/v/20110610/elche/trazar-historia-tantos-horrores-20110610.html|data = 10 de juny de 2011|pàgines = |citació = Paul Preston explicó que «España todavía se encuentra acomplejada y en tensión, porque no hubo un proceso de 'desfranquización'», como sí lo hubo en otros países tras la derrota de una dictadura. Culpa a la larga dictadura de las deficiencias de la democracia española.|llengua = castellà}}</ref> La coexistència del passat franquista i del present, és una temàtica recurrent en les pel·lícules de [[Ventura Pons|Ventura Pons i Sala]].<ref>{{ref-publicació |cognom= Rams |nom= Maribel |enllaçautor= |article= La projecció de la ciutat al cinema de Ventura Pons|url= http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/27/07_Rams.pdf|format= pdf |consulta= 6 de novembre del 2014|publicació= Zeitschrift für Katalanistik|data= 2014 |pàgina= 64|citació= Pons emfatitza la coexistència del passat franquista i el present, assenyalant la carència d’un procés real de “desfranquització” a Catalunya, on a la transició prevalgué la restauració de les institucions locals de govern, les autonomies i els pactes de l’oblit, a la vegada que la identitat cultural de base local, lligada al temps i l’espai històricament construïts, van essent substituïts per una xarxa de fluxos informatius.|issn= 0932-2221|ref= }}</ref> == Referències ==
| |||