Marxisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not good
m Corregit: Postdam > Potsdam
Línia 60:
Encara que van dur a terme petites aportacions teòriques al marxisme, Stalin i els seus seguidors es caracteritzen per haver donat cobertura ideològica als seus mètodes i posicionaments tàctics i polítics, encaminats a l'enfortiment del control sobre els mitjans de producció i administració de l'Estat per part de la burocràcia i direcció central del partit, a través de la falsificació o l'adaptació dels principis ideològics del marxisme i del leninisme als seus propis fins. Això derivarà en un sistema de govern i pensament formulat sota el nom de [[marxisme-leninisme]] i la teoria del [[socialisme en un sol país]], també anomenat [[estalinisme]], considerat pels seus crítics [[marxista|marxistes]] com un allunyament o distorsió dels postulats i principis de la tradició [[marxista]] i pensadors com [[Karl Marx|Marx]], [[Friedrich Engels|Engels]] o [[Lenin]]; particularment insistents en aquesta postura són aquells corrents basats en els plantejaments de [[Trotski]] i [[Lenin]] ([[trotskisme]]) i les de l'anomenat [[comunisme d'esquerra]], el [[marxisme llibertari]] o el [[comunisme de consells]], també crítics en aquest sentit amb l'anomenat corrent del [[leninisme]] (i per tant el [[trotskisme]]). Arran de la mort de Stalin, aquesta burocràcia acaba per acaparar el poder i afermar-se en l'anomenada [[nomenklatura]]. Aquesta començarà a mitjà termini un procés de progressiva liberalització de l'economia, que culminarà amb la [[perestroika]].
 
Al final de la [[II Guerra Mundial]] es va produir una expansió, per la via militar, del poder polític de la [[Unió Soviètica]], que es va consolidar mitjançant l'establiment dels anomenats ''[[Estats satèl·lit]]s'' o del [[Pacte de Varsòvia]], en els països de l'Est que van quedar sota la seva zona d'influència després dels [[acords de Ialta]] i de [[Conferència de Potsdam|PostdamPotsdam]]. Aquests Estats van reproduir estructures polítiques i socials i tipus d'economia i de govern molt similars als de la [[Unió Soviètica]]. Van ser governats mitjançant la formació de Partits Comunistes, enquadrats en la [[Komintern]], i adscrits a les fórmules del [[marxisme-leninisme]] oficial. Alguns dels partits adscrits a la [[Internacional Comunista]] que van arribar a formar-se per si mateixos, van aconseguir a la fi prendre el poder a través d'insurreccions guerrilleres i, en alguns casos, amb bastant suport popular, i establir un estat que seguia el model [[marxista-leninista]] oficial. Aquestes nacions comprenien a la [[Xina]], [[Vietnam]], [[Corea del Nord]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], [[Albània]], [[Etiòpia]], [[Iemen del Sud]], [[Angola]], i altres. Després de la invasió militar per part de [[Vietnam]] de [[Kampuchea Democràtica]], governada pel [[Khmer Roig]], un govern d'estructura similar a aquell serà establert en [[Cambodja]].
[[Fitxer:Santiago de Cuba - Garde au Mausolée José Marti.JPG|thumb|200px|Membres de les [[Forces Armades Revolucionàries de Cuba]]]]
A [[Cuba]] després de la promulgació de la [[constitució de Cuba|constitució socialista de 1976]], la República de Cuba es va definir com a [[república socialista]]. Aquesta constitució va ser reemplaçada per la constitució socialista de 1992, la constitució actual, que declara que es basa en les idees de [[José Martí]], i les idees polítiques de [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Lenin]].<ref name="constitution">[http://www.cubanet.org/ref/dis/const_92_e.htm Constitution of the Republic of Cuba, 1992]. Cubanet.</ref> La constitució també descriu el paper del [[Partit Comunista de Cuba]] (PCC) com l'"avantguarda organitzada de la nació cubana" i la "força dirigent superior de la societat i de l'Estat que organitza i orienta els esforços comuns cap als elevats fins de la construcció del socialisme i l'avanç cap a la societat comunista". El primer secretari del Partit Comunista, [[Fidel Castro]], que va ser [[primer ministre de Cuba|primer ministre]] de 1959 a 1976, i després [[president de Cuba|president]] fins al 2008. El seu germà, [[Raúl Castro]], és el segon secretari del partit, i alhora el president del [[Consell d'Estat de Cuba]] i l'actual president de la República. El president de Cuba és electe per l'Assemblea Nacional, per un mandat de cinc anys, amb reelecció indefinida. La [[potestat legislativa]] recau sobre l'[[Assemblea Nacional del Poder Popular]], l'òrgan suprem de poder amb 609 membres electes per un mandat de cinc anys. La [[Cort Suprema de Cuba]] és la branca judicial més elevada del govern, i la cort d'últim recurs per a les apel·lacions de les corts provincials.