Jean Jaurès: diferència entre les revisions

'''Jean Jaurès''' -en [[occità]], '''Joan Jaurés'''- ([[Castras]], [[Llenguadoc]], [[3 de setembre]] del [[1859]] - [[París]], [[31 de juliol]] del [[1914]]) fou un dirigent i [[polític]] [[frança|francès]] [[socialisme|socialista]].

Exercí com a professor de filosofia a la universitat de [[Tolosa]]. Després d'haver passat per les files del [[Socialismesocialisme humanista]], acceptà les teories del [[marxisme]], i concebí un [[Socialismesocialisme marxista]] d'arrel [[socialisme humanista|humanista]], amb finalitats essencialment ètiques. Cofundador del [[Partit Socialista Francès (1902)|Partit Socialista Francès]] (1901), en fou diputat per [[Caramaus]] des del [[1902]] fins que morí; també fou fundador del diari "[[L'Humanité|''L'Humanité'']]" ([[18 d'abril]] del [[1904]]) i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. El [[1905]], el [[Partit Socialista de França (1902-1905)|Partit Socialista de França]] de [[Jules Guesde]] i el [[Partit Socialista Francès (1902)|Partit Socialista Francès]] del mateix '''Jaurès''' es fusionaren per crear la [[Section Française de l'Internationale Ouvrière]] ([[SFIO]]).

No acceptà la [[dictadura del proletariat]] i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la [[Revolució Francesa]]. Definí el ''[[patois]]'' com "la llengua d'un poble vençut", i va defensar l'ensenyament de les llengües regionalsautòctones a l'escola, tot i que sense gaire èxit.

També va ser defensor de la [[llengua auxiliar]] internacional [[esperanto]]. Així, enel 1907 i en ocasió del 7è Congrés de la [[Segona Internacional]] a Stuttgart, va proposar, juntament amb un altre socialista francès, l'ús de l'esperanto en els documents oficials d'aquesta organització. La proposta va fracassar degut aper l'oposició d'un socialdemòcrata alemany, fet que va provocar la protesta de figures com [[Edmond Privat]], el qual destacava en una carta pública el contrast entre els principis dels socialistes internacionalistes i el seu comportament real.<ref>{{Ref-web|url = http://satenhispanio.eresmas.com/socialismo.htm|títol = El socialismo y la lengua universal|consulta = 23 de setembre de 2014|llengua = castellà|editor = SAT en Hispanio|data = |cognom = Fernández|nom = Alberto}}</ref>

De les seves obres, cal destacar l{{'}}''Histoire Socialiste de la Repúblique Française'' (1901-08), en tretze volums. AEn ''L'armée nouvelle'' (1911), defensava un exèrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un militant d'[[Action Française]] dies abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], per la seva negativa a donar suport a un govern de concentració nacional amb els partits [[burgesia|burgesos]] per a fer front a la guerra contra les potències centrals. L'assassí de '''Jaurès''', Raoul Villain, fou absolt del seu crim i, anys més tard, el 1936, fou assassinat a [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], on residia, per elements [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]], [[Desembarcament_de_Mallorca#Primeres_operacions|en el marc]] de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]].

*[[Socialisme humanista]].

*[[Socialisme marxista]].