Revisió del 07:13, 17 maig 2015 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: es a dir > és a dir ← Edició anterior		Revisió del 07:14, 17 maig 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: L'us > L'ús Edició següent →
Línia 17: El primer ordinador a utilitzar un sistema de multiprogramació va ser el britanic Leo III, propietat de J. Lyons and Co. Varis programes diferents en batch eren carregats a la memòria de l'ordinador, i el primer començava a executar-se. Quan el primer arribava a una instrucció que necessitava esperar un perifèric, es desava el context del programa, i es començava a executar el segon programa en memòria. Aquest procés es repetia fins que s'acabava d'executar tots els processos. L'usús de la multiprogramacó va augmentar amb l'arribada de la [[memòria virtual]] i les [[Màquina virtual\|màquines virtuals]], que permetien a programes individuals utilitzar recursos de memòria i de sistema operatiu com si els altres processos que s'executaven concurrentment fossin, a efectes practics, inexistents i invisibles per a ells. La multiprogramació no garanteix que un programa s'haura executat dins d'un lapse de temps. De fet, el primer programa pot estar-se executant durant hores sense necessitar accedir a cap perifèric. Com que no hi havien usuaris esperant en un terminal inactiu, això no era cap problema: als usuaris se'ls sonava una tarjeta per identificar-los i tornaven unes hores mes tard a recollir els resultats imprimits. La multiprogramació va reduir significativament els tems d'espera quan s'havien d'executar multiples programes.

Multitasca: diferència entre les revisions