Gòrgies de Leontins: diferència entre les revisions

'''Gòrgies de Leontins''' (''Gorgias'', Γοργίας) fou un orador i filòsof [[Antiga Grècia|grec]]. Nasqué a [[Leontins]] ([[Sicília]]) cap a l'any [[485 aC]] (era més gran d'edat que l'orador [[Antifont]] o Antifó, que va néixer vers [[480 aC]] o [[479 aC]]). Se li atribueix una vida de més de 100 anys i hauria mort una mica després de [[Sòcrates]]. Fou germà del metge Heròdic, que va gaudir també de certa fama. Va tenir, suposadament, alguns enfrontaments personals amb Plató.

L'any [[427 aC]], fou enviat a [[Atenes]] perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra [[Siracusa]]. Tant a Atenes com a altres ciutats gregues, tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Segons [[Aristòtil]], entre els seus deixebles estava [[Isòcrates]].<ref>Aristòtil, fr. 130, Valentin Rose = [[Quintilià]] 3.1.13.</ref> Altres alumnes seus són esmentats en llibres posteriors; ''[[Suides]]'' hi afegeix a [[Pèricles]], [[Polus d'Agrigent]] i [[Alcidames]],;<ref>Suda, ''Gorgias''</ref> [[Diògenes Laerci]] cita a [[Antístenes d'Atenes|Antístenes]],<ref>Diògenes Laèrci, VI. 2</ref> i segons [[Filòstrat d'Atenes]], "Sésé que ell atreia l'atenció dels homespersonatges més admirats, [[Críties]] i [[Alcibiades]], que encara eren joves, i [[Tucídides]] i PericlesPèricles, que ja eren grans. [[Agàton d'Atenes]], el poeta tràgic, les comèdies del qual tenen fama de sàvies i eloqüents, també fa servir sovint l'estil de Gòrgies inen els seus versos iambics ".<ref>''Lives of the Sophists'' 1.9, trans. George Kennedy in ''The Older Sophists'', ed. R.K. Sprague (Columbia, S.C., 1972), p. 31.</ref> Com que era molt valorat i guanyava força diners, es deia d'ell que havia encomanat una estàtua d'or per a un temple públic.<ref>Sprague, Rosamond Kent, ''The Older Sophists'', p. 31, Hackett Publishing Company, ISBN 0-87220-556-8 </ref> Va tornar a Leontins i després altre cop a Grècia, on va viure els seus darrers anys a Atenes i a [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] de [[Tessàlia]]. Els grecs li van dedicar una estàtua al temple d'[[Apol·lo]] a [[Delfos (ciutat)|Delfos]] (Matsen, ''Rollinson and Sousa'', 33).

Tingué relació amb [[Empèdocles]], amb qui les seves ensenyances assoliren una ressonància extraordinària. Influí en [[Sòcrates]] quant a la seva formamanera de parlar i expressar-se. Nega qualsevol tipus de veritat objectiva i, a més, les normes morals que són diferents en cada poble i que canvien. El seu escepticisme va més enllà que el de [[Protàgores]].

Ell destacàDestacà a causa d'aquest tema, la importància de la paraula i de l'art de la retòrica, que ensenya a manejar-la. Segons Gòrgies, la paraula és l'única capaç de transformar la realitat. Car és ellaaquesta la que la inventa, la modifica i la comunica.

AMitjançant través d'un seguit de dilemes, va mostrant com rebutja les posicions de l'oponent.

Educat a l'[[escola d'Elea]] ([[Parmènides]]), sembla que defensava tres tesis (conegudes com la ''triple negació de Gòrgies''):<ref>{{ref-publicació|cognom=McComiskey|nom=Bruce|títol=Gorgias, "On Non-Existence": Sextus Empiricus, "Against the Logicians" 1.65-87, Translated from the Greek Text in Hermann Diels's "Die Fragmente der Vorsokratiker|publicació=Philosophy and rhetoric|any=1997|volum=30|exemplar=1|pàgina=45|url=http://www.jstor.org/stable/40237935|consulta= 31 octubre 2013}}</ref>

Amb aquesta triple negació, se l'ha considerat un [[Nihilisme|nihilista]].<ref>{{ref-web|cognom=Higgins|nom=C. Francis |títol=Gorgias |url=http://www.iep.utm.edu/gorgias/ |editor=Internet Encyclopedia of Philosophy|consulta= 17 octubre 2013}}</ref>

Per a ell, "''la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula''".

Tot i que potser Gòrgies es desinteressà bastant perde la política (teòrica i pràctica), és indubtable que les tesis d'aquest sofista influïren sobre el pensament polític de personatges com [[Alcidames]], [[Càl·licles]], Polus i [[Aspàsia de Milet]].

En tot cas, és un fet històric que Gòrgies escriví un discurs oratori que, un cop pronunciat (potser per ell mateix) davant l'assemblea d'Atenes, convencé a la capital grega per a fer, amb èxit, la guerra contra Siracusa (en defensa de la ciutat de Leontins). L'èxit d'aquesta empresa bèl·lica feuféu augmentar notablement la fama de Gòrgies com a orador davant dels atenesos.

La seva ànsia per exhibir la seva habilitat retòrica el portà fins a l'absurd, defensant amb arguments causes sense sentit fent-les aparèixer com a raons de pes. En conseqüència, cadascun dels seus llibres defensaven posicions que, paradòxicamentparadoxalment, solien ser impopulars. El caràcter teatral dels escrits de Gorgia són exemple que per a ell només és un joc el fet de defensar un argument o un altre fent servir recursos estilístics com la paròdia, comparacions artificioses i teatralitat (Consigny, 149). El seu estil es podria descriure com "poètic sota la mètrica" (''poiêsis-minus-meter''). Segons ell, les paraules tenen poder de persuasió (''dunamis'') equivalent al dels déus o al de les forces de la natura. En Alel seu llibre ''Encomium'', basat en la llegenda d'Helena de TroyaTroia, Gòrgies compara l'efecte de les paraules sobre l'ànima amb el de les drogues sobre el cos: "algunes causen dolor, d'altres alegria, algunes causen sensació de por, d'altres mouen l'audiència cap a l'audàcia, d'altres fan entumir i encisen l'anima amb persuasió maligna” (GorgiasGòrgies, 32).<ref>{{ref-llibre|cognom1= Bizzell |cognom2= Herzberg |títol= The Rhetorical Tradition}}</ref>

També va donar molta importància als sons de les paraules, els quals podien captivar l'audiència o suggestionar com en una hipnòsi (Herrick, 42).

Altres obres retòriques de Gòrgies són: "''Defensa de Palamedes"'', basat en el personatge de l'[[Odissea]] d'Homer, (McComiskey, 47-49) i "''Epitafis",''; aquest text va fer-se servir durant els segles posteriors (Consigny, 2). Fora de la retòrica va escriure "''Sobre la natura"'', obra també coneguda com "''Sobre el que és i el que no és"'', vers el [[444 aC]].