Francis Bacon: diferència entre les revisions

'''Francis Bacon''' ([[Londres]], [[22 de gener]] del [[1561]] – [[Highgate]], [[Londres]], [[9 d'abril]] del [[1626]]) va ser un filòsof, estadista, [[francmaçó]] i assagista [[Anglaterra|anglès]]. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat '''Baron Verulam''' el 1618, i nomenat 1r '''Vescomte de Sant Albans''' el 1621, títols nobiliaris que es van extingir abans de la seva mort. Francis Bacon és considerat per alguns analistes com l'iniciador del Movimentmoviment Filosòficfilosòfic de l'Empirismeempirisme Britànicbritànic.

Francis Bacon es va proposar reorganitzar el [[mètode científic]]. Contagiat pel sentiment de canvi i de progrés de la seva època, va apostar per un tipus de ciència pràctica i útil. Bacon va voler dirigir la ciència del coneixement vers allò que és observable i utilitzable, la naturalesa real tal com la coneixem, en totes les seves manifestacions. Aquest tipus d'aproximació a la realitat no estava especialment potenciat pel mètode aristotèlic, predominant de l'època, que pretenia conèixer i definir les essències dels objectes.

La seva obra ''Novum Organum'' va influir molt en l'acceptació de la ciència com un procés d'observació i experimentació precisprecís. En aquesta obra, mantenia que s'havien d'abandonar tots els prejudicis i actituds preconcebudes de la realitat que va anomenar en grec ''eidola' ''o ''ídols ''i classificà en 4 grups'': ''

* Ídols de la Tributribu (Comunscomuns a tots els humans, són els errors deguts a les inclinacions naturals).

* Ídols de la Cavernacaverna (Propispropis de cada individu, són els errors deguts a l'[[educació]] rebuda o el caràcter individual).

* Ídols del Fòrumfòrum (Sónsón els errors deguts a les limitacions del [[llenguatge]]).

* Ídols del Teatreteatre (Sónsón els errors deguts a acceptar els sistemes filosòfics anteriors).

El seu mètode inductista té com a objectiu extreure coneixements del món natural a través demitjançant l'experimentació, l'observació i l'examen d'hipòtesis. La inducció pretén arribar al coneixement dels fets generals a partir dels particulars i es fa aamb travésles de lestaules següents taules:

* Taula de la Presènciapresència (Analitzemanalitzem quan apareix el fenomen estudiat).

* Taula de l'Absènciaabsència (Analitzemanalitzem quan no apareix el fenomen estudiat).

* Taula dels Grausgraus (Analitzemanalitzem quina gradació posseeixté el fenomen estudiat).

* Taula de l'Exclusióexclusió (Separemseparem les qualitats esencialsessencials de les accidentals).

SegónsSegons Bacon, només eliminant tota noció preconcebuda del món, es podria estudiar a l'homeésser humà i alel seu entorn mitjançant observacions detallades i controlades, realitzant el mínim possible de generalitzacions. Totes les tesis científiques han de poder ser validades mitjançant les observacions. Per a Bacon, un [[científic]] ha de ser, per damunt de tot, [[Escèpticescèptic]] i no acceptar explicacions que no es puguin demostrar mitjançant l'experiència sensible ([[Empirismeempirisme]]). De fet, els principis que planteja aen la seva obra varen ser de vital importància per elal posterior desenvolupament de l'[[empirisme]].

Considerava que la ment humana posseeixté tres facultats fonamentals: la [[memòria]] (que es plasma aen la història), la raó (de què s'ocupa la filosofia) i la imaginació (que crea l'art).

=== Bacon yi Shakespeare ===

Des del segle XIX, Bacon ha estat considerat per moltes veus com el veritable autor de les obres atribuïdes a [[Shakespeare]]. Per contra, els que refusen aquesta tesi, denuncien que la poesia atribuïda a Bacon és massa diferent de la de [[Shakespeare]] com per haver estat escritesescrita per la mateixa persona.

La suposada connexió entre Bacon, els [[Rosa-Creu]] i la [[francmaçoneria]] ha estat àmpliament comentada en nombrosos llibres per distints autors i estudiosos.<ref>Bryan Bevan, ''The Real Francis Bacon'', England: Centaur Press, 1960</ref> Per altra banda, altres estudiosos com [[Daphne du Maurier]] sostenen que no existeix cap prova substancial que avali la teoria de la seva relació amb els rosacreus.<ref>Daphne du Maurier, ''The Winding Stair, Biography of Bacon'' 1976.</ref>

Entre les obres més destacades de Bacon, s'hi troben ''Novum Organum'' (1620) ''New Atlantis'' (''Nova Atlàntida'') (1626), ''Essays'' (''Assaigs'') (1597), ''The Colours of Good and Evil'' (''Els Colorscolors del Bébé i del Malmal'') (1597) i ''Meditationes Sacrae''. En aquest darrer, hi trobem el seu conegut aforisme "el coneixement és poder".