Anaxàgores: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 21:
'''Anaxàgores''' (''Anaxagoras'', {{polytonic|Ἀναξαγόρας}}) ([[500 aC]]-[[428 aC]]) fou un [[filòsof]] [[Antiga Grècia|grec]] natural de [[Clazòmenes]].
 
El seu pare es deia ''Hegesibulos'' i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers els vint anys, va anar a [[Atenes]] on va viure 30 anys. Fou mestre de [[Pèricles]]. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest, fou processat i condemnat per afirmar que "el [[solSol]] és una mena de [[pedra]] incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a [[Lampsacos]] ([[Làmpsac]]), on va morir als 72 anys. Finalment, va ser enterrat amb honors.<ref>{{Harvnb|G S Kirk| pp=493-494}}</ref>
 
El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com a [[homeomeries]]),<ref>{{Harvnb|C Strang| pp=361-380}}</ref> idea que cal admetre si s'accepta la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, l'[[intel·lecte]] ([[nous]]), que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que, al començament, tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs, i que, per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot;<ref>{{Harvnb|Schofield| pp=75-78, 68-79}}</ref> explicà que els astres eren pedres incandescents, formulà que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics, com ara la sensibilitat.<ref>{{Harvnb|G S Kirk| pp=494-536}}</ref>
 
Encara que alguns autors li han atribuït diverses obres, actualment es considera que només es pot afirmar amb certesa que en va escriure ununa. Existeix un fragment conservat per [[Simplici (filòsof)|Simplici de Cilícia]] de la segona i darrera part del llibre, en ellaaquest aplica els seus principis a l'astronomia, la metereologiameteorologia, la fisiologia i la percepció dels sentits.<ref>{{Harvnb|G S Kirk| pp=498}}</ref>
==Referències==
<references/>
==Bibliografia==
* G. S. Kirk: ''Los filósofos presocráticos'', ed. Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7.
* C. Strang: ''The Physical Theory of Anaxagoras'' en "Studies in Presocratic Philosophers, II", ed. R.E. Allen, London, 1975.
* Barnes ''The Presocratic Philosophers, II'', capítol 2.
* Schofield: ''An essay on Anaxagoras.''
* Clémence Ramnoux: ''La filosofia griega'', ed. siglo veintiuno, 1975, Madrid, ISBN 84-323-0014-4.
 
{{commonscat}}