Gombrèn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 23:
Entre aquets pics més rellevants i altres de secundaris hi ha una sèrie de colls i passos, travessats tradicionalment per camins ramaders i de muntanya, on es desenvoluparen de molt antic nuclis de poblament i fortaleses: al ''coll de Merolla'' hi havia una antiga fortalesa, que al [[segle XIV]] era propietat dels [[Fresc]], mercaders de [[Berga]], amb una capella dedicada a [[Sant Sadurní]], abandonada i execrada el [[1388]], per tal com amenaçava ruïna; a la collada del ''pla de l'Espluga'' hi havia un famós castell, que coronava la vall de Mataplana; als ''plans de la Pera'', amb les coromines (o condominis) dels masos de Maians, els dos masos Viles; al [[puig de les Eres]] hi havia el notable avenc o ''[[El forat de Sant Ou]]''; el ''pla de Monegals'' és seu d'un antic mas on la tradició vol veure els orígens de la comunitat de [[Ripoll]]; el ''coll de la Pardinella'', sobre una antiga '''domus''' centre d'una batllia del monestir de [[Sant Joan de les Abadesses]] des del [[1136]], etc. Al vessant oposat hi ha la ''vall de Solanllong'', seu d'una antic [[Solanllong (Casal de)|Casal]] i capella, la petita parròquia d'[[Aranyonet]] i la de [[Sant Martí de Puigbò]].
== El poble ==
És un municipi eminentment rural i menestral, però compta també amb algunes petites indústries.
El '''poble''' de Gombrèn, a la vall del riu Merdàs o canal de Gombrèn, entre els massissos de Mongrony i de Puigbò, dóna nom i centra el municipi. El nom prové de l'antropònim '''Gomesindus''' (d'on deriva també la forma popular de '''Gombreny'''). La variació de Gombrèn a Gombreny és evident influïda pel topònim veí ??Mogrony. El lloc és documentat des del [[918]] i el [[942]], quan ja formava una '''apendicio''' o indret de poblament individuat del terme del castell de Mogrony (llatinitzat ??Mucronio), on hi havia una sèrie de masos, que aprofitaven les terrasses del riu Merdàs. El [[30 d'abril]] del [[1278]] [[Blanca de Mataplana]] (casada amb [[Galceran III d'Urtx]], senyora del lloc, hi erigí una pobla fortificada que va afranquir de ''questies, toltes'' i ''forces'', de l'obligació de fer obres per al senyor i dels clàssics mals usos; cada nova casa que s'hi fes havia de pagar només el cens anual d'una gallina als senyors de [[Mataplana (llinatge)|Mataplana]] i fer cavalcada amb el senyor. Poc després, el [[1296]], davant el poc augment de la nova població, [[Ramon d'Urtx]] confirmà les franqueses anteriors i les amplià deslliurant els ''capmasers'' de les tragines de [[blat]] a Mataplana (només signen el document sis capmasers). Amb tot, l'increment fou molt lent, ja que la població no passava de 25 famílies el [[1325]]. Les pestes i els despoblaments de mitjan [[segle XIV]] deixaren gairebé sense gent el poble (o famílies el [[1377]]). La recuperació s'inicià al [[segle XVI]]; el [[1686]] tenia, però, només 36 cases habitades, i el [[1782]] sobrepassava les 100 famílies.
{{capentcat}}
| |||