Catarsi (art): diferència entre les revisions

Una '''catarsi''' o '''experiència catàrtica''' és una [[experiència]] interior [[purificació (religió)|purificadora]], de gran significat interior, provocada per un [[estímul]] extern,; també és coneguda com "l'[[alliberament]] de les [[passions]]".

El [[concepte]] té profundes arrels [[antropològiques]] i a partir d'aquests orígens s'ha fet servir, sobretot, aen la [[medicina]], la [[tragèdia grega]], ella [[psicoanàlisi]], i fins i tot aplicat al [[riure]].

AEn l'[[obra dramàtica]], és el moment en què els [[personatge]]s viuen una experiència que canviarà el curs de la [[història]].

En certs llocs, es practica el [[xamanisme]], que és un conjunt de creences i pràctiques referents als [[xaman]]s. Els xamans són considerats persones dotades de poders espirituals per a sanar els malalts, etc. Un dels papers que interpreta el xaman és el de recol·lector i preparador de les forces benèfiques que derrotaran les forces malèfiques. L'expulsió final del malèfic sovint ve acompanyada d'un simbolisme material. És així com el remeier exhibeix un tros de cotó o un residu qualsevol, que pretén extraure del cos del malalt. El xamanisme té analogia amb aquelles operacions rituals gregues onen què l'objecte malèfic era extret. Aquest objecte extret, els grecs el denominaven "katharma", paraula que significa, a més, 'víctima sacrificial humana'. AlEl "katharma" xamanista, el podem interpretar com un provocador de la malaltia que pot portar a la mort; en aquest sentit, és el provocador de la crisi., Mentrementre que la curació és l'expulsió d'"impureses", uns cops espiritualsespiritual (com els mals esperits) i d'altres materialsmaterial (com l'objecte xamànic). I així com en les societats primitives es pretenia restablir l'ordre sacrificant la víctima propiciatòria expulsant-la, de la mateixa manera la curació ve donada per l'expulsió del "katharma".

Amb aquests antecedents, podem ubicar ara la paraula "katharsis". Segons el filòsof [[René Girard]], aquesta paraula significa en primer lloc el benefici que la ciutat obtenia de l'eliminació del "katharma". Abans de ser executat, el "katharma" era passejat pels carrers de la ciutat, perquè atragués sobre si tots els mals gèrmens i evacuar-los fent-se eliminar ellaquest mateix.

Pot afirmar-se que Girard concep el terme ''catarsi'' com la categoria o concepte que es refereix a [[expulsió]]. La categoria d'expulsió se sustenta en la [[hipòtesi]] antropològica que, quan les comunitats arcaiques entraven en crisi interna, es tornaven violentes, expulsanti expulsaven així el suposat causant del desordre. Tanmateix, aquest culpable sovint era acusat injustament. Per una altra banda, aquesta expulsió que exerciren les comunitats primitives sees seguiriacontinuaria efectuant al llarg de la història, àdhuc en la nostra [[Edat Contemporània|edat contemporània]], però amb matisos i formes de presentar-se diferents.

El terme "'''katharsis'''" també el trobem aen la [[tragèdia grega]], quan a ella ess'hi refereix [[Aristòtil]]. AEn la seva ''[[Poètica]]'', usa aquesta paraula per a designar l'efecte que exerceix la tragèdia en els [[espectador]]s. La [[tragèdia]], amb el recurs de la [[pietat]] i el [[terror]], ateny l'expurgació d'aquestes passions. "Katharsis", en Aristòtil, és la purificació [[psicològica]] pel terror i la pietat.

El terme grec "phobos" (Φόϐος) es tradueix com '[[terror]]<nowiki/>', '[[por]]<nowiki/>', '[[Trastorn de pànic|pànic]]<nowiki/>', 'espant'. El terme grec "eleos" com 'misericòrdia', 'compassió', 'pietat'. Uns cops es tradueix "phobos" com 'terror' mentre que, d'altres, es troba com a 'temor'. Per a "eleos", unes obres utilitzen 'compassió' i d'altres 'pietat'.

Quant a les característiques d'aquestes emocions, tenim que, segons Aristòtil, la pietat o compassió és una passió penosa suscitada pel [[dolor]] o el [[patiment]] d'un altre. Per tant, requereix pensar que aquest altre està patint realment, i a més, que el seu patiment és greu. A més, aquest sentiment precisa l'[[opinió]] que la persona no mereixia el patiment. Aristòtil senyalaassenyala que la pietat guarda una estreta [[relació]] amb la [[creença]] que un és també [[vulnerabilitat|vulnerable]]. En definitiva, requereix una [[comunitat]] de [[sentiment]]s i l'opinió que es pot compadir un mal similar al que pateix qui suscita la nostra pietat. El terror es troba relacionat íntimament amb la pietat. En definitiva, el que ens suscita pietat és el que temem que podria ocórrer-nos a nosaltres mateixos. I ja que la pietat exigeix percebre la pròpia vulnerabilitat i la semblança amb el que pateix, pietat i terror s'experimenten gairebé sempre junts.

El terror i la pietat són dos afectes que formen els extrems en la cadena sentimental humana. Es tracta del terror davant del tremebund, i la pietat davant del miserable. El terror s'experimenta davant potències que poden disposar de la nostra vida, sense defensa possible per la nostra part. Aquest seria un extrem superior dels afectes. Un extrem inferior dels efectes correspon a la pietat davant de la [[misèria]], que sobrevé en caure en el compte que, per ser semblants al desgraciat, ens pot sobrevenir el que a ell li està passant. La semblança constitueix el fonament de l'extrem inferior (la pietat); mentre que l'extrem superior (el terror) ve donat per l'abisme de la diferència existent entre l'individu i potències que el desborden i no pot controlar.

La "katharsis" com a purgació o purificació consisteix en l'alliberament del pes d'una [[realitat]] que se'ns està tornant feixuga. Aquestes realitats pesades poden pertànyer a diferents ordres: [[fisiològic]], [[emocional]], etc. Els feixucs pesos feixucs en l'ordre de la realitat constitueixen allò totalment diferent, que ens sobrepassa (absolut) i allò semblant (natural), que en el plànol dels sentiments poden percebre's com a terror i pietat. PelPer quela qual cosa, és necessarinecessària una purgació que ens n'alliberi d'ells no quant a aquests, sinó quant a feixucs pesos feixucs. I l'[[obra d'art]], mitjançant accions de reproducció imitativa (com es dóna en l'[[obra de teatre]]), ha d'aconseguir en nosaltres aquest efecte.