Sistema incrustat: diferència entre les revisions

El primer sistema integrat modern reconeixiblerecognoscible va ser l'ordinador d'orientació Apollo (AGC) desenvolupat per Charles Stark Draper de [[Massachusetts Institute of Technology|l'Institut de Tecnologia de Massachusetts]] l’any 1967, en què va ser el sistema de guiat de la missió lunar [[Programa Apollo|Apollo]]. Cada missió lunar tenia dos sistemes AGC, una càrrega de sistema de guiat inercial i un altre per al [[Mòdul lunar Apollo|mòdul lunar]]. En l'inici del projecte, l'ordinador AGC va ser considerat el component menys fiable del projecte, ja que incorporava uns nous circuits integrats monolítics desenvolupats recentment per reduir mida i pes.

Els sistemes encastats es dissenyen generalment per a realitzar funcions específiques. Alguns d'ells tenen restriccions lligades al rendiment per tal de funcionar en [[temps real]] però tenimhi ha d'altres que simplement no tenen cap restricció i són sistemes simples amb la finalitat de reduir el [[cost]].

Els sistemes encastasencastats no sempre són dispositius independents sinó que són una peça que forma part d'un sistema més gran i complex que duu a terme una tasca de propòsit general. Per exemple, un sistema incrustat que es trobi en un [[automòbil]] i proporcioni una funció especifica com captar informació de l'exterior treballaria en conjunt amb altres sistemes encastats per tal d'aconseguir una resposta que afectaria a tot el sistema.

Els programes sobre un sistema encastat funcionen sovint amb limitacions a [[computació en temps real|temps real]] i amb els recursos de maquinari limitats: sovint no hi ha accionament de disc, [[sistema operatiu]], teclat o pantalla. El programari pot no tenir un sistema de fitxers, o si un està present, una [[memòria flaix]] pot substituir els mitjans usuals d'emmagatzemament. Si una interfície de manegament està present, pot ser un teclat numèric petit i/o un indicador de vidre líquid.

Finalment cal dir que, el sistema encastat pot estar fora de l'abast d'éssers humans (baix d'una perforació d'un pou de petroli, llançat en l'espai exterior, etc.), de manera que el sistema ha de poder reconfigurar-se fins i tot si s'ha ocasionat una corrupció catastròfica de les dades. Això s'assoleix generalment amb un component electrònic, estàndard, anomenat [[watchdog]] que reinicia el sistema amb la finalitat de retornar tornar-la de nou funcional.

* L’autonomia: El consum d'energia ha de ser tan baixa com sigui possible a causa de la utilització de [[Bateria elèctrica|bateries]] i/o de [[Placa solar|panells solars]] o fins i tot de [[Pila de combustible|cel·les de combustible]], tot depenent del tipus de projecte. Si disposa d'alimentació permanent, llavors la qüestió seria optimitzar el consum energètic.

* Temps: Tant el temps d'execució com el temps d'expiració d'una tasca s’han de determinar (els terminis són coneguts i acotats a priori). Aquesta última restricció s'aplica aplicada generalment en sistemes que tenen propietats en temps real.

* Fiabilitat: Si succeeix que alguns d'aquests sistemes encastats fallen, poden posar vides o inversions significatives en perill. Per això se’ls anomena “crítics”“sistemes crítics” i mai han de fallar. Per "mai fallen" s'ha d'entendre per proporcionar sempre, resultats precisos i pertinents dins del temps esperat pels usuaris (maquinària i/o humà) d'aquests resultats.

;[[Memòria d'ordinador|Memòria]]: En aquesta es troba guardatemmagatzemat el codi dels programes que el sistema pot executar així com les dades. La seva característica principal és que ha de tenir accés de lectura i escriptura el més ràpid possible per tal que el processador sigui més eficient.

;[[Memòria cau|Memòria caché]]: Aquest tipus de memòria és molt més ràpida que la principal i és en la qual s'emmagatzema el codi i les dades que s'han consultat últimament. Com que el sistema realitza petits processos que sovint són repetits, la cachécau ajuda a estalviar temps, ja que no farà falta accedir a la memòria principal si la dada o la instrucció es troben a la cachémemòria cau. Normalment fa d'intermediària entre la memòria RAM i el disc dur.