Apol·lo del Belvedere: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Belvedere Apollo Pio-Clementino Inv1015.jpg|thumb|'''Apol·lo del Belvedere''' als [[Museus Vaticans]]]]
L''''Apol·lo de Belvedere''', és una famosa [[escultura]] de [[marbre]] de l'[[Antiguitat Clàssica|antiguitat clàssica]]. Va ser redescoberta a la fi del [[segle XV]], durant el [[renaixementRenaixement]].<ref>Barral i Altet, Xavier, Historia Universal del Arte:La Antigüedad Clásica,(1987) Barcelona, Editorial Planeta,p.192, ISBN 84-320-8902-8</ref> Des de mitjan [[segle XVIII]], va ser considerada la millor escultura antiga pels [[neoclassicisme|neoclassicistes]] i, durant segles, es va considerar l'epítom dels ideals de perfecció estètica per als europeus i la part occidental del món.
== Descripció ==
L'escultura representa el déu grec [[Apol·lo]] que acaba de vèncer la serp [[Pitó (mitologia)|Pitó]], un monstre que recentment havia causat estralls a la costa de [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. La fletxa acaba de sortir del seu arc, i encara perdura l'esforç imprès en la seva musculatura. El seu cabell, lleugerament arrissat, flota en tirabuixons sobre el seu coll i es recull graciosament dalt del seu cap, que està envoltat amb el ''strophium'', una banda simbòlica de reis i déus. La seva aljava penja de l'espatlla esquerra. La roba (clàmide) està subjecta sobre l'espatlla dreta, només girada sobre el seu braç esquerre i estirada cap enrere.
 
La part inferior del braç dret faltava quan va ser descoberta i va ser restaurada per [[Giovanni Angelo Montorsoli]], un escultor i alumne de [[Miquel Àngel]].
 
L'Apol·lo mostra les característiques distintives de l'art [[hel·lenístic]], en particular les de [[Praxíteles]], sobretot alen el contrast entre el modelatge mòrbid del cos i els plecs del mantell que forma forts [[clarobscur]]s, com va notar i va lloar el teòric del [[neoclassicisme]], [[Johann Joachim Winckelmann|Winckelmann]].
 
L'estàtua mesura d'alt 224 centímetres, i està situada en el [[Museus Vaticans#Museu Pius-Clementí|Museu Pius Clementí]] dels [[Museus Vaticans]].
Línia 12:
* '''Antiguitat'''. El [[marbre]] és o ben hel·lenístic o una còpia romana a partir d'un original de [[bronze]], avui perdut, que s'ha fet entre el [[350 aC|350]]-[[325 aC]] per l'escultor grec [[Leòcares el Vell|Leòcares]].<ref> Richter, Gisela m.A., El Arte Griego, (1980) Barcelona, Ediciones Destino, p.156, ISBN 84-233-1018-3</ref>
 
* '''El renaixementRenaixement'''. Abans de la seva d'instal·laciólar-lo al Cortile del Belvedere, l'Apol·lo, que sembla haver estat descobert el [[1489]],<ref>R. Weiss, ''The Renaissance Discovery of Classical Antiquity'' (Oxford University Press) 1969, p.103, assenyala els assentaments el 1489 i una repetició el 1493 a la una mica caòtica crònica de Cesena de Giuliano Fantaguzzi.</ref> aparentment elsno artisteshavia liatret vanl'atenció prestardels poca atencióartistes.<ref>H. H. Brummer, ''The Statue Court in the Vatican Belvedere'' (Stockholm) 1970, pp.44-71, que ofereix el més concís estudi de la descoberta de l'estàtua i la seva història.</ref> Va ser descobert a la Vil·la de [[Neró]] d'Anzio. Encara que s'ha sabut sempre que havia pertangut a Giuliano Della Rovere abans de convertir-se en [[papa]], com a [[Juli II]], la seva ubicació és confusa, fins a data tan recent com [[1986]]:<ref>Deborah Brown, "The Apollo Belvedere and the Garden of Giuliano della Rovere at SS. Apostoli" ''Journal of the Warburg and Courtauld Institutes'' '''49''' (1986), pp. 235-238.</ref> El cardenal Della Rovere, que tenia el títol de ''Sant Pietro in Vincoli'', va romandre fora de Roma durant una dècada, durant el papat d'[[Alexandre VI]], ([[1494]]-[[1503]]); l'endemig, l'Apol·lo va romandre al seu jardí, segons ha demostrat Deborah Brown, i no a l'església de la quequal era titular, tal com s'ha suposat anteriorment.
[[Fitxer:Adam Eva, Durer, 1504.jpg|thumb|''Adam i Eva'', gravat dedel 1504 de d'[[Albrecht Dürer]], amb la postura del Apol·lo del Belvedere]]
Tan bon punt es va instal·lar al jardí del Belvedere, tanmateix, immediatament va ser conegut i va créixer-ne la demanda de còpies. L'escultor de [[Màntua]], Pier Jacopo Alari Bonacolsi, anomenat ''L'Antico'', en va fer un meticulós model en cera d'ell, que va fondre aen [[bronze]], amb un fi acabat i parcialment daurat, perquè figurés aen la col·lecció dels Gonzaga, i va haver-n'hi tota una sèrie de còpies realitzades per altres mans. [[Albrecht Dürer]] va prendre l'actitud de l'Apol·lo, però invertida, per al seu [[Adam]] alen el [[gravat]] dedel [[1504]] d'''Adam i Eva'', elcosa que suggereix que va veure l'escultura a [[Roma]]. Quan ''L'Antico'' i Dürer ho van veure, l'Apol·lo probablement era aen la col·lecció de Giuliano della Rovere, qui, tan bon punt va ser papa com a [[Juli II]], va traslladar l'escultura el 1511 al petit pati d'escultures del Belvedere, residència estiuenca que estava unida amb el Palau Vaticà pel gran Cortile del Belvedere, executat per [[Bramante]]. Es va convertir aen l'Apol·lo del Belvedere i amb aquest nom ha romésromàs, encara que l'escultura es troba a l'interior, al [[Museus Vaticans#Museu Pius-Clementí|Museu Pius Clementí]], als [[Museus Vaticans]], de [[Roma]].
== Obres inspirades o influïdes per l'Apol·lo del Belvedere ==
* [[Dürer]], [[Adam]] i [[Eva]] ([gravat de [[1504]]).
* [[Antonio Canova]], [[Perseu (Canova)|Perseu]] (1801, [[Museus Vaticans]]).
* [[Thomas Crawford]], [[Orfeu]] i [[Cèrber]] ([[1838]]-[[1843]], [[Museu de Belles Arts de Boston]]).
 
== Referències ==