Daguestan: diferència entre les revisions

La '''República del Daguestan''' - Республика Дагестан {{ru}} - és un [[subjectes federals de Rússia|subjecte federal]] ([[república de Rússia|república]]) de la [[Federació Russa]]. Té una extensió de 50.300 km² i una població de 2.073.000 habitants. Limita al nord amb [[Calmúquia]], a l'oest amb [[Txetxènia]], al nord-oest amb el [[Territori de Stàvropol]] i al sud amb [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]].

La capital n'és [[Makhatxkalà]] (385.600 h). Altres ciutats són [[Derbent]] (90.000 h), [[Khasaviurt]] (90.000 h), [[Buinaksk]] (60.000 h), [[Kiziliurt]] (43.000 h) i [[Kaspiïsk]] (67.800 h).

Forma part d'una petita planúria al costat de la Marmar Càspia, protegida per les muntanyes caucàsiques (en [[àvar]], ''Kavkazalul mug·rul'',; en [[lesguià]], ''Kavkazdin daghlar''), les quals no sols han aïllat el país, sinó que han isolat les diverses ètnies entre si.

Els rius més importants en són el Terek/Terk, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric. AltresD'altres són el Samur i el Kuma. La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l'estatge montà de bosc de roures; més amunt dels 2 .400 m hi ha prat alpí.

Els antics anomenavan el país ''Gebel Ellisani'' ('Muntanya de les Llengües'), puix que hi havia unes 26 llengües nadiues a la regió. La població del Daguestan inclou nombrosos grups ètnics. Segons el [[Censcens rus (2002)]], els pobles caucasians del nord-est ([[àvars]], [[dargins]], [[tabasaranins]] i [[lesguians]]) són el 74% de la població del Daguestan. Els pobles turcs [[kumyks]] i [[nogais]] en són el 16%, els [[russos]] el 4% i els [[Àzeris de Rússia|àzeris]] el 4%. Malgrat la diversitat ètnica, el 95.% de la població són musulmans.

** Grup Àvaràvar-Andiandi-Didodido

**** Dido propis o Tzezestzezes

** Grup Darginodargino-lak

*** Kubaixi (kubači) (antics Zirihgaranzirihgaran)

** Dagh kufut o Jueusjueus de les Muntanyesmuntanyes

La població es concentra sobretot a les muntanyes, i la majoria s'ocupa en l'agricultura. La riquesa mineral del subsòl (ferro, petroli i gas) ha permès una recent industrialització (indústria química, de la construcció, metal·lúrgica, mecànica, tèxtil i alimentària); hi ha abundants deus minerals, amb força balnearis. [[Makhatxkala]] és un important port de la mar CàspiCàspia, però també n'hi ha a [[Derbent]] (envasament de peix, siderúrgies i transformadores de petroli).

Fins al 1991, la pesca de l'[[esturió]] i la producció de [[caviar]] estaven estrictament regulades pels acords entre l'[[URSS]] i [[Iran]], que els anys 60 regularennormativitzaren la prohibició de la seva pesca a alta mar. Però la dissolució de l'URSS ha precipitat el caos i el contraban, i la pesca furtiva. Daguestan és la república amb més vitalitat demogràfica, i alhora, amb més atur de Rússia. Com que és una república pobrepobra, hi floreix la pesca il·legal i la indústria subterrània del caviar.

Des de febrer del [[1994]], és subjecte de la [[Federació Russa]], gaudeix d'una forta autonomia. Té una constitució pròpia, un parlament escollit cada cinc anys i un tribunal de justícia (que darrerament comptautilitza molt amb la [[xara (llei islàmica)|xara]],; pot fixar-ne la divisió territorial interna, dictar lleis sempre que no s'oposin a les de la federació russa, recaptar impostos i dirigir la gestió econòmica de les entitats menors.

L'[[àvar]], el [[kumyk]] i el [[dargwa]], així com el [[rus]], són els idiomes habituals i ensenyats a les escoles, però el rus generalment s'acaba imposant a causa de la forta fragmentació lingüística. AEn la universitat només s'empra el rus. Darrerament, hi ha hagut propostes d'unificació lingüística amb el [[turc]] o l'àvar. Tot i que les llengües més habituals aen l'administració són el rus i l'àvar, no hi ha llengua oficial declarada aen la constitució de la república.

[[Fitxer:Caucasus03.png|thumb|260px|dreta|Pobles caucàsics en l'Antiguitat.antiguitat]]

'''Daguestan''' (Daghistan o Daghestan) vol dir "País de les Muntanyesmuntanyes" (dagh, turc per a 'muntanya', i "istan", persa per a 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del [[segle XVI]]. En general, el país estava dividit en tres parts: la cadena caucàsica, l'estepa de la mar Càspia al nord de [[Derbent]], i l'estepa de la Càspia al sud de Derbent. La primera era seu de tribus independents i la segona, generalment, corresponia als regnes nòmades del sud de [[Rússia]]; la tercera estava sota els poder hegemònics del sud ([[Pèrsia]], califat). La regió al sud de Derbent fou part del regne de l'[[Albània Caucàsica|Albània caucàsica]], després [[Aghuània]]. La influència romana fou temporal i la persa més duradora; alguns prínceps locals portaven títols perses (Tabarsaran Shah, Shirvan Shah...). A Tabarsaran, hi vivien els Zirihgaranzirihgaran, que rebien el seu nom de la paraula [[persa]] ''zirih'' (corassa'cuirassa'), per ser reputats fabricants d'armes. La [[religió zoroàstrica]] va entrar desota lael màguiatge dels perses i el [[cristianisme]] s'hi va difondre a partir del segle IV o V.

* [[República islàmica del Daguestan]].

* [http://www.e-dag.ru/ Pàgina Oficial de Daguestan] {{ru}}.

* [http://www.magomedov.ru Pàgina oficial del President de la República de Daguestan] {{ru}}.

* [http://www.nupi.no/russland/regional/dagestan.html Daguestan al NUPI Center for Russian Studies] {{en}}.

* [http://www.dgu.ru/english/dagestan/istdag.html Història de Dagestan a la Universitat estatal del Daguestan] {{en}}.

* [http://www.lib.utexas.edu/maps/dagestan.html Universitat de Texas, mapes del Dagestan] {{en}}.

* [http://www.diacritica.com/sobaka/itinerary/dagestan.html Informe independent de Sobaka sobre Daguestan] {{en}}.

* [http://www.bisnis.doc.gov/bisnis/country/000112dags.htm BISNIS report - Informe del govern dels EUA sobre l'economia de Daguestan (2000)] {{en}}.

* [http://www.stetson.edu/~psteeves/relnews/dstanpannier1905.html Radio Free Europe sobre les tensions religioses a Dagestan] {{en}}.

* [http://www.dag.dax.ru DAGnet Catàleg de recursos d'Internet sobre Daguestan] {{ru}}.