Tècnica pictòrica: diferència entre les revisions

[[fitxer: Pittura-Painting4.JPG|thumb|300px|Paleta de [[pintor]], pinzells i tubs de pintura (olis).]]

La '''tècnica pictòrica''' es el mètode d'aplicació del [[pigment]] sobre el suport. EsSe solensol classificar d'acord a com es dilueixen i fixen els pigments sobre el suport a pintar. En general, si els pigments no són [[Solubilitat|solubles]] a l'[[aglutinant (pintura)|aglutinant]] romanen dispersos en ellaquest. Si l'artista pensa en la perdurabilitat de la seva obra ha de conèixer les tècniques a emprar.

; [[Pintura a l'oli]]: El pigment s'afegeix a olis, i el solvent habitual és la [[trementina]]. La pintura a l'oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec, barrejat amb la viscositat adequada d'algun oli vegetal, habitualment [[oli de llinosa]]. Aquests olis s'assequen més a poc a poc que altres pintures, no per evaporació sinó per "oxidació". Es formen capes de pigment que s'incrusten a la base i que, si es controlen els temps d'assecat, es fixaran correctament a les següents capes de pigment. Aquest procés d'oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions d'oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada presenti tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mate o brillant. Per aquesta i per d'altres raons, l'oli pot considerar-se com el mitjà més flexible de tots. Convenientment usada, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecat, encara que, a llarg termini, tendeix a esgrogueir-se lleugerament. La seva capacitat de suportar capes successives permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes - [[Edgar Degas|Degas]] anomenava a aquest procés com "ben pensat" - i la lentitud d'assecat permet de retirar pintura i repassar zones senceres.

; [[Aquarel·la]] i [[pintura al tremp]]: El vehicle emprat per fixar el pigment és, en la majoria dels casos, [[goma aràbiga]] i el solvent és l'aigua. Les aquarel·les són pigments molt finament mòlts i aglutinats en goma aràbiga, que s'obté de les acàcies. La goma es dissol fàcilment en aigua i s'adhereix molt bé al paper (suport per excel·lència per a l'aquarel·la). La goma, a més, actua com a vernís, clar i prim, donanti dóna major brillantor i lluminositat al color. Al principi, la goma aràbiga s'usava sola, però més tard es van afegir altres components per retardar l'assecat i afegir-hi transparència. L'aquarel·la requereix de l'artista seguretat en els traços i espontaneïtat en l'execució, ja que el seu major mèrit consisteix en la frescor i transparència dels colors.

; [[Guaix]]: elEl guaix o aigualida se ls'anomena també «el color amb cos». És una pintura a l'aigua, opaca. Igual que l'aquarel·la, el seu mitjà -o aglutinant- és la goma aràbiga. El mitjà està ampliat amb pigment blanc, que és el que hoel fa més opac, menys lluminós i menys transparent que l'aquarel·la, però a canvi els colors produïts són més sòlids.

; [[Cera]], [[encàustica]] o [[encàustic]]: Quan el vehicle són ceres, sóns'usen generalment usats calentscalentes.

; [[Aerografia]]: En aquesta tècnica, s'usen [[pintura acrílica|pintures acríliques]] a [[aerosol]] (esprais). A més d'esmalts, ja que la pintura es torna més prima.

; [[Pintura acrílica]]: El vehicle usat són diversos materials sintètics que es dilueixen en aigua. La viscositat pot ser tan alta com en l'oli (la presentació també, ja que vénen en tubs). Hi ha artistes que prefereixen la pintura acrílica a l'oli, ja que la trementina, solvent de l'oli, desprèn vapors tòxics. És un substitut modern ade l'oli, amb els seus avantatges i desavantatges.

; [[Pintura al pastel]]: La pintura al pastel és composta per pigments en pols barrejats amb la goma o resina per aglutinar, que formen una pasta seca i compacta. La paraula "pastel" deriva de la ''pasta'' amb la qual s'elabora. Es modela amb la forma d'una barreta de la grandària aproximada d'un dit, que s'usa directament (sense necessitat de pinzells o espàtules, ni de solvent) sobre el suport, generalment paper o fusta. Són colors forts i opacs. La major dificultat és l'adhesió del pigment a la superfície a pintar, per això solen usar-se -en finalitzar el dibuix- fixadors especials. El pastel generalment s'usa com el "crayón" o el llapis, i el seu recurs expressiu més afí és la línia, amb la qual es poden fer trames. També sol usar-se la pols que tendeix a deixar anar el pastel (semblant al de la "guix") per aplicar color.

; [[Tremp d'ou]]: L'[[aglutinant (pintura)|aglutinant]] és una [[emulsió]], generalment de rovell d'ou, aigua i oli. Tradicionalment, es barreja el rovell amb l'aigua i l'oli, però també es pot formar una emulsió amb farina i fins i tot amb guix. Grans obres mestres com ara ''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] s'han realitzat amb aquesta tècnica.

; [[Fresc]]: Sovint el terme ''fresc'' s'usa incorrectament per a descriure moltes formes de pintura mural. La tècnica del fresc es basa en un canvi químic: els pigments de terra mòlts i barrejats amb aigua pura, s'apliquen sobre una argamassa recent de [[calç]] i sorra, mentre la calç està encara en forma d'[[hidròxid de calci]]. A causa del [[diòxid de carboni]] de l'atmosfera, la calç es transforma en [[Carbonat de calci|carbonat càlcic]], de manera que el pigment cristal·litza en el si de la paret. Els procediments per pintar al fresc són senzills però laboriosos, i consumeixen moltíssim de temps. En la preparació de la calç es trigava dos anys.

La presentació de la tinta, també anomenada ''tinta xinesa'', és generalment líquida. Tot i així, també pot ser una barra molt sòlida que ha de ser mòlta i diluïda prèviament. S'usa sobre paper, i els colors de tinta més emprats són el negre i el sépia, encara que actualment s'usin molts altres més. La tinta s'aplica de diverses maneres, per exemple amb plomes o periodistespuntes, que són més adequades per al [[dibuix]] o [[cal·ligrafia]], i no per a [[pintures]]. Les diferents puntes de periodistes s'utilitzen carregades de tinta per a dibuixar o escriure. Un altre recurs per aplicar la tinta és el pinzell, que es maneja bàsicament com l'[[aquarel·la]] i que es diu [[aiguada|''aiguada'']], però la tècnica mil·lenària anomenada ''cal·ligrafia'' o [[escriptura japonesa|''escriptura japonesa'']] també es realitza amb tinta i pinzell sobre paper. Altres formes més utilitàries d'usar la tinta és en tiralínies (carregador de tinta) o rapidographestilògraf. La tinta al costat del [[Grafit (mineral)|grafit]] són més aviat tècniques de [[dibuix]]. La tinta neutra és una tècnica freqüent en la restauració de [[pintura mural]]. S'utilitza quan el [[restaurador]] es troba amb grans pèrdues i desconeix com era l'original. Consisteix a aplicar un color uniforme a la zona perduda, que no molesti en excés i que entoni amb el colorit general de l'obra.

Com a mostra de les seves possibilitats artístiques, se cita la Tècnicatècnica introduïda pel [[pintor]] Carlos Benítez Campos des de principis de segle, la qual consisteix a pintar a l'oli un esdeveniment qualsevol de l'època, sobre el paper enganxat de les notícies en premsa que ho publiquen. Seria convenient distingir entre "procediment pictòric" i "tècnica pictòrica". S'entén per ''procediment pictòric'' la unió dels elements que constitueixen l'aglutinant o adhesiu, i els pigments. La forma d'aplicar aquest procediment pictòric es denomina " ''tècnica pictòrica "''.<ref> Antoni Pedrola: "Procediments i Tècniques Pictòriques" Ed Ariel. </ref>