Camp de concentració de Stutthof: diferència entre les revisions

Stutthof va ser el primer camp de concentració construït pel règim [[nazisme|nazi]] fora d'Alemanya, tot just després de l'anexió de [[Polònia]], l'[[1 de setembre]] del 1939]], considerat com l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]. La [[Schutzstaffel|Schutzstaffel (SS)]] ja havia triat el lloc a uns 34 quilòmetre de la ciutat lliure de [[Danzig]], actualment [[Gdańsk]] (Polònia), abans la invasió i la transformació d'una antiga residència per a gent grand en camp de concentració va començar el 2 de setembre de 1939 amb un contingent de 500 presoners de Danzig. El petit camp de dotze hectàrees d'una capacitat d'uns 3500 persones es va eixamplar fins a 120 hectàrees amb una capacitat de 57.000 presoners. En la seva estructura hi havia tallers, fàbriques, dipòsits, magatzems, càmares de gas i un enorme forn crematori.<ref name = btr>{{Ref-web|url = http://biografiesdeltercerreich.blog.cat/1939/09/02/el-camp-de-concentracio-de-stutthof/|títol = El camp de concentració de Stutthof|consulta = 20 de maig del 2015|llengua = |editor = |data = |obra = Biografies del Tercer Reich}}</ref>

Des del 1941 va ser sotmés a la [[Gestapo]] de Danzig que va transformar-lo parcialment en «Camp d'educació pel treball» ''(Arbeitserziehungslager'', un dels típics eufemismes dels nazis per a indicar un camp del qual els prisoners eren explotats per treballar sensa paga per a la indústria).{{sfn|Orski|p = 195}} A més del camp de base, tenia 39 extensions, sovint empreses privades a les quals la SS «llogava» mà d'obra. El «lloguer» total que la SS va cobrar entre 1942 i 1944 s'estima a uns deu millions de [[Reichsmark]],{{sfn|Orski|p = 304}} ''grosso modo'' uns 50 millions d'euros del 2015. La societat d'electrodomèstics [[AEG]] era un «client» de Stutthof.{{sfn|Santandreu i Serra|2013|p=18}}

Més de 85.000 presoners van morir del prop de 110.000 persones que hi van ser deportades. El gener de 1945, amb les tropes soviètiques avançant, els nazis van dur quasi tots els presoners del camp a una [[marxa de la mort]],<ref>{{Ref-publicació|cognom = Yeste|nom = Elena|article = Testimonis per no oblidar. L’Holocaust i el Visual History Archive de Steven Spielberg|publicació = Revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol|url = http://www.jordipujol.cat/files/articles/Eyeste.pdf|data = 2013|pàgines = 149}}</ref> adurant la qual 85% van morir.<ref>{{Ref-publicaciósfn|cognom = Maria Dolors|nom = Santandreu|article =i Els camps nazis: Definicions per explicar l’horror: els camps de concentracióSerra|publicació = L'Erol|url = http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/269979/364496|data = 2013|pàgines p= 18|cognom2 = Serra Rotés|nom2 = Rosa|format = pdf|volum = 11716}}</ref> Quan el camp va ser alliberat el 9 de maig de 1945 pels soldats del 48{{mida|80%|^è}} exèrcit de les tropes soviètiques, només hi quedaven 385 persones, quasi totes moribundes.<ref name = btr/>

{{Referències|2}}