Casc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: las seves > les seves
m Corregit: el nassal (o > el nas<!--sic-->sal (o
Línia 30:
 
=== De l'Edat Antiga al segle XVII ===
El '''casc''' va néixer com a element de l'[[Equipament militar individual|equip militar]], i trigà molt a ésser aplicat a altres fins. Els exèrcits feren servir cascos, de tipologia enormement diversa, des de l'Edat Antiga. Ja n'hi ha de documentats a Mesopotàmia, Egipte i Assíria. Començaren com a simple carcassa semiesfèrica, a què s'anaren afegint reforços com la visera, la clatellera, les galteres i el nassalnas<!--sic-->sal (o guardanàs), així com ornaments (cimera, cresta). Al principi els cascos eren de joncs entreteixits o de cuir; després, i successivament, de bronze i de ferro. A l'Europa mediterrània antiga predominaren el [[casc beoci]], de visera llarga i recta, típic de Grècia, i el [[casc frigi]], amb frontal en comptes de visera, imitat per la [[Legió romana|Legió]] romana. Un cas especial fou la [[gàlea]] dels [[gladiador]]s, amb visera reticulada.
 
A la Baixa Edat Mitjana europea predominaren el [[casc nassal]] i el [[capell de ferro]]. Pels volts de 1200 l[[Elm (casc)|elm]] i el [[cabasset]] formaven part de l'[[arnès]] del cavaller, mentre que la [[cervellera]] equipava els simples guerrers. El [[bacinet]], sorgit al segle XIII, donaria pas a l'[[Elmet (casc)|elmet]], la [[celada]] i la [[Barbuda (casc)|barbuda]] (imitació del casc beoci), amb què s'entra a l'Edat Moderna. Als segles XVI i XVII els cascos més habituals són la [[borgonyota]], el [[Morrió (casc)|morrió]] i la [[capellina]].