Làkhmides: diferència entre les revisions

Els '''làkhmides''' (en {{lang-ar|'''اللخميون'''}}, ''al-Laẖmiyyūn'') van ser un grup d'[[Aràbia|àrabs]] [[cristianisme|cristians]] que van viure al sud d'[[Iraq]], i el [[266|266 dC]] construïren la ciutat d'[[Al-Hira]]. La ciutat, que es convertí en la seva capital, era reconeguda pels seus nombrosos castells, banys públics i jardins de palmeres, i era descrita per poetes contemporanis com un paradís terrenal. Les ruïnes d'Al-Hira es troben al sud de [[Kufa]], a la riba occidental de l'[[Èufrates|Eufrates]].

Els làkhmides eren governats per la tribu dels '''Banu Lakhm''' (en àrab, {{lang|ar|'''بنو لخم'''}}, ''Banū Laẖm''), de la qual en deriva el nom (vegeu [[Lakhm]]). El fundador de la dinastia va ser [[Amr I ibn Adi|Amr ibn Adi]]; el seu fill [[Imru-l-Qays ibn Amr|Imru-l-Qays]] es va convertir al [[cristianisme]] i, gradualment, tota la ciutat es va convertir a la mateixa fe. Imru-l-Qays pretenia establir un regne àrab unit i independent, i amb aquest objectiu va prendre diverses ciutats d'[[Aràbia]] derrotant el rei Himyar Xemrir al-Àïxa. Aleshores, va organitzar un gran exèrcit i va transformar el regne en una potència naval, amb una flota de naus que operaven a la costa de [[Bahrain]]. Des d'aquesta posició, va atacar les ciutats costaneres de l'[[imperiImperi persa]], que en aquell moment es trobava immers en una guerra civil, arribanti arribà a saquejar la regió natal dels reis [[sassànides]], la [[província de Fars]].

El [[325]], els perses, liderats per [[Sapor II]], van iniciar una campanya contra els regnes àrabs. Imru-l-Qays va demanar ajuda a l'[[imperiImperi romà]], però l'emperador [[Flavi Claudi Constantí]] no va proporcionar-li l'ajuda que necessitava i l'exèrcit persa obtingué diverses victòries que culminaren en la captura d'Al-Hira.

Sapor II va ordenar l'extermini de tota la població de la ciutat com a represàlia pel saqueig de [[Fars]]. Va nomenar [[Aws ibn Qal·lam]] governador de la ciutat i va convertir el regne en una [[marca (territori)|marca]] de l'imperiImperi persa a la frontera amb la resta de pobles àrabs de la península. Imru-l-Qays va fugir a Bahrain, i d'allí a [[Síria]], on morí mentre encara perseguia la consecució de la creació de l'estat àrab.

Dos anys després de la seva mort, el [[330]], va tenir lloc una revolta en la quequal el seu fill Amr ibn Imri-l-Qays va recuperar el poder, després de la mort d'Aws ibn Qal·lam. Tanmateix, el regne es va mantenir com a vassall de l'Imperi persa.

A partir d'aleshores, els làkhmides van consolidar-se com els principals rivals dels [[gassànides]], una tribu vassall de l'[[imperiImperi bizantí]] (els grans enemics dels sassànides). El regneRegne làkhmida es convertí en el centre més important del corrent [[Nestorianisme|nestorià]] del cristianisme, que era afavorit pels sassànides en oposar-se a l'ortodòxia bizantina.

Van mantenir-se com un centre de poder influent durant el [[segle VI]] fins que, el [[602]], el darrer rei làkhmida, [[An-Numan (III) ibn al-Múndhir|An-Numan ibn al-Múndhir]], va ser acusat de traïció pel rei sassànida [[Cosroes II]]. An-Numan va ser executat (esclafat sota el pas d'elefants) i el regne va ser annexionat per l'imperiImperi persa.

Actualment, es pensa que l'annexió del regneRegne làkhmida a l'imperiImperi persa va ser un factor determinant en la caiguda d'aquest davant els àrabs musulmans durant el [[segle VII]], ja que els làkhmides van actuar com a espies pelsper als invasors àrabs.