Així, hom parla de salinització d'un [[aqüífer]] quan l'aigua que conté esdevé salada, de manera que es torna inaprofitable per al consum urbà o agrícola.
En un aqüífer en ununa zona costanera l'aigua dolça estarà en contacte amb l'aigua del [[mar]] i, si no circulés, s'anirien barrejant fins que l'aigua de l'aqüífers es tornés tant salada com la del mar. Normalment, l'aqüífer es recarrega per l'[[aigua dolça]] que s'hi infiltra per la pluja o des d'algun riu proper (cas dels aqüífer dels [[delta (riu)|deltes]]) o per l'aportació de rieres, de manera que hi ha una circulació d'aigua en direcció al mar que impedeix la barreja d'aigua dolça i salada dins l'aqüífer i s'evita la salinització. De fet, si la recàrrega és prou abundosa, pot ser que sigui l'aigua del mar, prop de la costa, la que esdevingui més o menys dolça: això passa sobretot amb aqüífers [[carst|càrstics]], en què la circulació es concentra en canals i coves excavats dins del massís que donen surgències submarines (de la mateixa manera que en terra produeixen [[font]]s).
Ara bé, si l'aqüífer és explotat (amb [[pou]]s) extraient-ne més aigua que la que hi arriba amb la seva recàrrega, la circulació passa a ser del mar cap a l'aqüífer (o sigui, cap als pous, que estan xuclant l'aigua del seu voltant) i l'aigua de l'aqüífer se salinitza.
