Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Era un original molt exuberant, en perpètua necessitat de romanticisme (semblava que es casava de nou cada dos o tres anys), un etern adolescent del qual un es va sorprendre a la seva mort que tingués ja 67 anys.
 
Es pot afegir a la seva posteritat la seva petita noia|filla, [[Mariana de Moraes]], intèrpret de gran talent. Reprèn les cançons del seu avi de manera molt personal i fa descobrir autors compositors contemporanis amb el mateix entusiasme.
 
 
 
'''La Fusa'''
 
 
==Concerts a La Fusa==
La música de Vinicius de Moraes, es va popularitzar en el nostre país a mitjans dels anys 70 quan la multinacional CBS va publicar en vinil dos LP’s de referència, Vinicius de Moraes en la Fusa, enregistrats en els estudis ION de Buenos Aires. En el primer disc de 1970, Vinicius tocava amb Maria Creuza i Toquinho i en el segon, de 1971, el geni carioca estava acompanyat per Toquinho i Maria Bethania. En ambdós treballs el músic català Mike Ribas va dirigir la gravació i en el segon disc, el mateix Mike va fer la majoria dels arranjaments musicals i es va integrar en el grup tocant el piano.
 
El mateix Vinicius, l’agost de 1970 en la contraportada del primer disc editat a l’Argentina escrivia :
 
 
''La idea de fer un LP del show que vaig presentar no fa gaire a La Fusa (l’adorable Cafè-Concert de Silvina i Coco Pérez) amb la cantant bahiana Maria Creuza i el guitarrista i compositor paulista Toquinho (Antonio Pecci Filho), va trobar una resposta immediata en la sensibilitat d’Alfredo Radoszynski, director del segell Trova. Tractant-se d’un disc pensat per el gran públic i no només per a una minoria d’afeccionats, vaig suggerir a l’Afredo que l’enregistressim en un estudi per tal d’evitar les distorsions comuns que succeeixen en les gravacions en viu, on l’artista ha d’estar més atent a les reaccions de públic que als aparells de reproducció sonora. Així ho vàrem fer, gravant també l’ambient de La Fusa i l’escalf dels aplaudiments que el públic “porteño” ens va brindar en els nostres recitals.(...) Vaig demanar al meu amic Alfredo que convidés a dos excel·lents músics argentins amb els que ja havia treballat el novembre de 1969 en el teatre Embassy. Es tractava de Mario “Mojarra” Fernández i d’Enrique “Zurdo” Roizner, que van fer la seva feina perfectament. Varen ser dues sessions nocturnes que es varen acabar amb les primeres llums del dia, totalitzant setze hores de treball en un ambient de bohèmia, de gran cordialitat; on no varen faltar els elements primordials: ampolles de Whisky i dones boniques. Vàrem enregistrar el nostre show amb aquell mateix esperit d'íntima comunicació i informalitat que ens agrada tenir per a transmetre les nostres cançons. La resta es deu al bon oida del tècnic Gerd Baumgardner i als bons oficis de [[Mike Ribas]] a qui volem agrair profundament la seva col·laboració fraterna''.
Posteriorment, a mitjans dels anys 90, els dos discos de Vinicius a la Fusa, varen ser reeditats a casa nostra per Discmedi en format de CD.<ref>[http://www.revistadegirona.cat/recursos/2012/0273_036.pdf Explicació detallada dels concerts de la Fusa]</ref>
 
'''==Referències'''==
{{Referències}}
<references/>
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
17.630

modificacions