Construcció social de la ciència i la tecnologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Format |
Referències |
||
Línia 43:
Sociologia de l’error, que a més considerava la generació
de coneixement científic correcte com una ''caixa
''negra''<ref name=":0">Caixa negra: Terme d’enginyeria que en▼
''negra'' [1] l’obertura de la qual no aportaria res a▼
el context de l’estudi social de la ciència i la tecnologia fa referència a un
fet o aparell tècnic d’us rutinari, la veritat o eficàcia del qual es dóna per
suposada i no es problematitza''.'' E. Aibar
Puentes, ''L’estudi social de la ciència.''
De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic.'' UOC.''
l’estudi sociològic, visió que ha estat posada en qüestió pels sociòlegs del
constructivisme.<ref name=":1">C. Torres Albero “Problemas epistemológicos en el análisis de la ciencia” a J. Manuel Iranzo▼
i altres autors: ''Sociologia de la''
ciencia y la tecnología'', (pàg. 91-92) , ''
CSIC, Madrid 1994.</ref>
== '''El''' '''Programa Fort en Sociologia del Coneixement Científic'''.'''<nowiki/>''' ==
Linha 169 ⟶ 178:
però els homes no podien actuar damunt d’aquests canvis, sinó tant sols
limitar-se a rebre’ls de forma passiva. Aquesta tesi ha estat anomenada
determinisme tecnològic<ref name=":2">E. Aibar ''La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció''▼
al model SCOT.'' FUOC, Barcelona, 2010.''</ref>.
Els
Linha 194 ⟶ 204:
tecnològica en realitat no segueix una lògica autònoma pròpia, sinó que en
realitat és producte d’una interacció entre diversos factors socials, econòmics
i culturals<ref name=":3">E. Aibar i J.A. Díaz: “Dos décadas de evaluación de tecnologías: del enfoque▼
tecnocrático al diseño actual” dins ''Sistema''
nº 123/1994, pàg. 95-113.</ref>.
Per tant, la innovació tecnològica, de la mateixa manera que la ciència, també
es construeix socialment.
Linha 206 ⟶ 218:
La
versió radical del constructivisme tecnològic
tenir en compte el context social on es desenvolupa una tecnologia, la versió
radical creu que el contingut mateix de la tecnologia, disseny, criteris
d’utilitat i eficàcia, etc., és producte
de diversos factors socials. (E. Aibar: “La visió constructivista….” (op.
cit.).</ref>
va donar lloc a l’anomenat '''model SCOT''', originat en l’estudi que els professors
de Ciència i Tecnologia Trevor Pinch i [[Wiebe Bijker|Wiebe Bijke]] van dur a terme sobre la
Linha 216 ⟶ 233:
qual és diferent en cada grup. Aquests grups
cadascun amb els seus propis interessos, interaccionen dins d’una
estructura que conforma un
tecnològic''',''' fet que marcarà el futur tant de l’artefacte com del grup
social en qüestió.
Linha 241 ⟶ 258:
científics i tecnològics per part del públic en general aquesta necessitat
d’entendre un procés en el qual s’hi participa activament i no de manera
passiva com es creia abans
tecnologia y sociedad, un campo interdisciplinar” dins M. Medina i J. Sanmartín
eds, ''Ciencia, tecnologia y sociedad,'' pàgs.
32-35, Ed. Anthropos, Barcelona, 1990.</ref>.
'''<nowiki/>'''Finalment cal veure també
Linha 249 ⟶ 269:
1. Amb
l’exclusió de la dona de la seva participació dins del desenvolupament
científic i tecnològic
des de l’escola, en quant els professors d’assignatures tècniques interaccionen
més fàcilment amb els seus alumnes de sexe masculí i a més, es tendeix a
explicar els éxits atribuint-los a la intel·ligència en els nens i a l’esforç
en les nenes. (M.I. González Garcia i E. Pérez Sedeño, “Ciencia, Tecnología y
Género” a ''Revista Iberoamericana de''
Ciencia, Tecnologia y Sociedad'' nº 2, Gener-Abril 2002).''</ref>.
2. Amb
la perpetuació d’estereotips sexistes en el disseny per part dels homes dels
artefactes considerats tradicionalment d’ús femení en detriment d’una major
eficàcia<ref name=":7">C. Alemany, C. Tecnología y▼
género.” La reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista”. En M.
J. Barral; C. Magallón y M. D. Miqueo. (Eds), ''Interacciones ciencia y género. Discursos y prácticas científicas de''
mujeres'' (pp.63-80). Barcelona: Icaria Edit. S.A. 1999.''</ref>.
== '''Referències''' ==
<ref name=":0" /> Caixa negra: Terme d’enginyeria que en
▲Caixa negra: Terme d’enginyeria que en
el context de l’estudi social de la ciència i la tecnologia fa referència a un
fet o aparell tècnic d’us rutinari, la veritat o eficàcia del qual es dóna per
Linha 266 ⟶ 294:
Barcelona, 2010. Pág. 59.
<ref name=":1" />C. Torres Albero “Problemas epistemológicos en el análisis de la ciencia” a J. Manuel Iranzo
▲C. Torres Albero “Problemas epistemológicos en el análisis de la ciencia” a J. Manuel Iranzo
i altres autors: ''Sociologia de la
ciencia y la tecnología'', (pàg. 91-92) ,
CSIC, Madrid 1994.
<ref name=":2" />E. Aibar ''La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció
▲E. Aibar ''La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció
al model SCOT.'' FUOC, Barcelona, 2010.
<ref name=":3" />. Aibar i J.A. Díaz: “Dos décadas de evaluación de tecnologías: del enfoque
▲E. Aibar i J.A. Díaz: “Dos décadas de evaluación de tecnologías: del enfoque
tecnocrático al diseño actual” dins ''Sistema''
nº 123/1994, pàg. 95-113.
<ref name=":4" />Si la versió moderada es limita a▼
▲Si la versió moderada es limita a
tenir en compte el context social on es desenvolupa una tecnologia, la versió
radical creu que el contingut mateix de la tecnologia, disseny, criteris
Linha 289 ⟶ 313:
cit.).
<ref name=":5" />S. H. Cutcliffe, “Ciencia,▼
▲S. H. Cutcliffe, “Ciencia,
tecnologia y sociedad, un campo interdisciplinar” dins M. Medina i J. Sanmartín
eds, ''Ciencia, tecnologia y sociedad,'' pàgs.
32-35, Ed. Anthropos, Barcelona, 1990.
<ref name=":6" />Aquesta exclusió és potenciada ja▼
▲Aquesta exclusió és potenciada ja
des de l’escola, en quant els professors d’assignatures tècniques interaccionen
més fàcilment amb els seus alumnes de sexe masculí i a més, es tendeix a
Linha 304 ⟶ 326:
Ciencia, Tecnologia y Sociedad'' nº 2, Gener-Abril 2002).
<ref name=":7" />C. Alemany, C. Tecnología y
▲C. Alemany, C. Tecnología y
género.” La reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista”. En M.
J. Barral; C. Magallón y M. D. Miqueo. (Eds), ''Interacciones ciencia y género. Discursos y prácticas científicas de
| |||