Civilització maia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Desfent vandalisme
Línia 1:
[[Fitxer:Palenque temple of the inscriptions.jpg|thumbnail|[[Temple de les Inscripcions]] a [[Palenque]], Mèxic]]
[[Fitxer: Maya-Maske.jpg|thumb|dreta|260px|Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic.]]
Els '''maies''' eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és [[Mèxic]] i a l'[[Amèrica Central]], establint una de les cultures ''mesoamericanes'' més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la [[llengua maia]]. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de [[Guatemala]], [[Belize]], [[Hondures]], [[El Salvador]] i en cinc estats del sud-est de [[Mèxic]]: [[Campeche]], [[Chiapas]], Quintana Rosego, [[Tabasco]] i [[Yucatán]], amb una [[història]] d'aproximadament 3.000 anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 [[llengües maies]] diferents. Parlar dels "antics maies" és referir-se a la història d'una de les cultures [[Mesoamèrica|mesoamericanes]] precolombines més importants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lustra la vida d'aquesta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el [[Popol Vuh]], els diversos llibres del Chilam Balam, en són mostra. El que sí que va ser destruït amb la conquesta és el model de [[civilització]] que fins a l'arribada dels primers espanyols, havia generat tres mil·lennis d'història. La [[Conquesta d'Amèrica|conquesta espanyola]] dels pobles maies no es va consumar fins al [[1697]], amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual [[Guatemala]]). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de [[Porfirio Díaz]] va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes. Els maies van fer grans i impressionants construccions des del Preclàssic mitjà i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localitzades a la Conca del Mirador, al nord del Petén, i durant el Clàssic, les conegudes [[ciutat]]s de [[Tikal]], Quiriguá (ambdues les primeres a ser declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], el 1979 i 1981 respectivament), Palenque, Copán, Río Azul, Calakmul, Comalcalco (construïda de maó cuit), així com Ceibal, Cancuén, Machaquilá, Dos Pilas, Uaxactún, Altún Ha, Piedras Negras i molts altres llocs en l'àrea. Es pot classificar com un imperi, però no se sap si al moment de la colonització van imposar la seva cultura o si va ser fruit de la seva organització en [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] independents, la base era l'[[agricultura]] i el [[comerç]]. Els monuments més notables són les [[piràmides]] que van construir en els seus centres [[Religió|religiosos]], al costat dels palaus dels seus governants (llocs de govern i residència dels nobles), sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'[[estuc]]. Altres restes [[Arqueologia|arqueològiques]] importants inclouen les lloses de [[pedra]] tallada usualment anomenades esteles (els maies en deien ''tetun'', 'tres pedres'), que mostren efígies dels governants al costat de textos [[logograma|logogràfics]] que descriuen les seves genealogies, entronitzacions, victòries militars, i altres èxits. La ceràmica maia està catalogada com una de les més variades, fines i elaborades del món antic. Els maies participaven en el [[comerç]] a llarga distància a [[Mesoamèrica]], i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el [[Jade (mineral)|jade]], el [[cacau]], el [[blat de moro]], la [[sal (condiment)|sal]] i l'[[obsidiana]].
Linha 71 ⟶ 70:
 
== Comerç ==
El [[comerç]] va ser indispensable per a l'[[economia]] dels maies, ja que l'àrea geogràfica maia proveïa gran quantitat de productes, però tenien escassetat o absència d'altres. Durant el Clàssic es van desenvolupar grans mercats en les urbs, que es deien ''p'polom''. Després de la reorganització social de finals del Postclàssic es van desenvolupar els ''tianguis''. Entre els maies (Pablo Escalera), els comerciants feien llargs i exhaustius recorreguts per poder abastir a petits comerciants que distribuïen de casa a casa els articles exclusius de certes zones com el [[Jade (mineral)|jade]], de la Vall del Riu Motagua a [[Guatemala]], la indipensable [[obsidiana]] de les fonts de l'altiplà de [[Guatemala]] com El Chayal i Ixtepeque, les prestigioses plomes del [[quetzal]], dels boscos ennuvolats de Guatemala, el [[cotó]] del nord-est, les petxines i el peix de les costes. També la [[sal (condiment)|sal]] del nord, i de fonts del riu Chixoy a l'Alta Verapaz, el cacau de Tabasco, Guatemala i Hondures, i el pedrenyal de la zona ''Puuc''. L'art també es va convertir en un objecte apreciat entre els nobles, i les [[ceràmiques]] policromes de llocs com Chamá i Nebaj a l'altiplà de Guatemala es van distingir per les seves fines obres que s'han trobat en molts llocs distants. Els grans comerciants adquirien gran prestigi i fama entre la noblesa maia i en algunes ocasions eren reclutats com a espies del rei.
=== Moneda ===
No existienLes [[monedes]] existien per al comerç, només el barata i de vegades es va utilitzar el cacau com a tal. Encara que no hi havia un valor exacte, un [[conill]] valia 10 llavors. El cacau va conservar els seus usos econòmics durant un breu període del domini espanyol: el [[17 de juny]] de [[1555]], per ordre del [[Virregnat de Nova Espanya]], el cacau va poder ser intercanviat amb monedes europees en equivaler un [[real espanyol]] per 140 llavors de cacau, al [[1575]] només calien 100 llavors de cacau per un real i al final d'aquest segle eren 80 per un real.
 
=== Propietat de la terra ===