Camp de Gurs: diferència entre les revisions

El '''camp de Gurs''' va ser un camp de refugiats construït pel govern [[França|francès]] el [[1939]], després de la caiguda de [[Catalunya]] i la fi de la [[Guerra Civil Espanyola]], al poble de [[Gurs]], per tal d'acollir a tots aquells que s'exiliaven voluntàriament d'[[Espanya]] per temor a les represàlies del [[franquisme]]. En començar la [[Segona Guerra Mundial]], el govern francès hi va internar ciutadans alemanys i d'altres països, considerats aliats d'Alemanya, així com els francesos considerats perillosos per les seves idees polítiques, i presos comuns.

Després de l'[[armistici]] firmat amb l'[[Alemanya Nazi]] el [[1940]] pel [[govern de Vichy]], Gurs va ser utilitzat com a camp de concentració per a [[jueu]]s de qualsevol nacionalitat, excepte la francesa, i per a persones perilloses per al govern.

Després de l'alliberament de França, esvan vaser internarinternats breument a Gurs presoners de guerra alemanys, combatents espanyols que havien participat en la resistència contra l'ocupació alemanya i col·laboracionistes francesos, abans del seu tancament definitiu el [[1946]].

Després de la victòria de [[Franco]] sobre la [[Segona República Espanyola|República espanyola]] el [[1939]], nombrosos combatents, així com les seves famílies i altres persones que temien la represàlia franquista, van fugir a [[França]], és; el quefet es coneix en aquest país com "[[La Retirada]]" (el mot s'usa en català / castellà a la llengua francesa).

El govern francès va construir diversos camps per tal d'acollir aquestaquests refugiats. El més important va ser el de Gurs, construïtubicat al costat de [[Gurs|la ciutat del mateix nom]], al departament dels [[Pirineus Atlàntics]], dins la regió d'[[Aquitània]], 84 [[quilòmetres]] a l'est de la costa [[oceà Atlàntic|atlàntica]] i 34 quilòmetres al nord de la frontera espanyola.

Pel seu emplaçament es va escollir un turó allargat, amb el llom pla, de terra [[argila|argilosa]], la utilitat [[agricultura|agrícola]] del qual era pràcticament nul·la: una mica de [[blat de moro]] i [[devesa]] pelper al [[ramat]] [[bestiar boví|boví]]. La construcció va començar el [[15 de març]] de [[1939]], i encara estava incompleta el [[4 d'abril]], data en què hi va arribar el primer grup de refugiats.

El camp mesurava uns 1.400 [[metres]] de llargada i 200 d'amplada, i tenia una superfície de 28 [[hectàrea|hectàrees]]. Un únic carrer el travessava. A ambdós costats d'aquest carrer es van encerclar parcel·les de 200 metres de llargada per 100 d'amplada, anomenades ''ilots'' ("illots"), set a un costat i sis a l'altre. Les parcel·les estaven separades del carrer entre sielles per [[filferro]]. Aquestes eren dobles per la part de darrere, i formaven un passadís pel quequal circulaven els guàrdies de l'exterior.

A cada parcel·la es van muntar 30 barracons, i en total n'hi havia 382. Aquest tipus de barracons havia estat inventat per l'exèrcit francès durant la [[Primera Guerra Mundial]]; instal·lats prop del front però fora de l'abast de l'[[artilleria]] enemiga, servien per acollir durant uns quants dies alsels soldats que arribaven de les seves casernes i esperaven l'assignació de la [[trinxera]] que havien de defensar. Estaven construïts amb taulestaulons de fusta molt primesprims i coberts amb tela [[brea|embreada]], i essent tots deeren construccióiguals i de mida idèntica. No estaven proveïts de finestres ni d'altre tipus de ventilació. No protegien del fred, i molt aviat la tela embreada es va anar deteriorant, deixanti deixava entrar l'aigua de la pluja. No existien armaris i es dormia sobre sacs plens de palla col·locats sobre el sòl. CadascunCada barracó tenia una superfície de 25 [[m²]] i en les ocasions de màxima ocupació del camp, s'hi van arribar a allotjar-se 60 persones en cada barracó.

El menjar era escàs i pèssim; no hi havia serveis sanitaris, ni existia [[aigua corrent]], ni sanejament. El camp no estava drenat. La zona, degut a causa de la proximitat de l'Atlàntic, rebia molta pluja, cosa que feia que el camp argilós fos (exceptuant els mesos d'estiu), un [[Fang (geologia)|fangar]] permanent. Els reclusos construïen sendes per arreglar el problema del fang amb les poques pedres que trobaven. Alguns bocins de filferro es van estendre entre els barracons i els excusats per tal que fessin de barana i facilitessin el trànsit de les persones.

A cada ''ilot'' existienhi havia rudimentaris lavabos, no moltgaire diferents d'abeuradors per animals, i un taulat d'uns 2 metres d'altura, als quals s'accedia mitjançant esglaons i sobre els quequals estaven construïts els [[excusat]]s. Sota el ''tablat'' hi havia col·locades grans cubells que recollien els [[excrement]]s, els quals eren transportats en carros fora del camp un cop omplerts.

El clima era radicalment diferent al d'un camp de concentració; no hi va haver execucions ni sadisme per part dels guàrdies. I les ''alambrades,'' tot i que tenien una alturaalçada de 2 metres, no estaven electrificades, ni hi havia torres de vigilància amb guàrdies apuntant lesamb sevesles [[metralladora|metralladores]] als internats.

Al voltant del camp es van construir les dependències per allotjar a l'administració i alel cos de guàrdia. L'administració i custòdia del camp va estar sota comandament militar fins a la tardor de [[1940]], passanti va passar a l'administració civil en instal·lar-se el [[règim de Vichy]].

;Brigadistes: Havien pertangut a les [[Brigades Internacionals]] lluitant i van lluitar per la república espanyola. Per les seves nacionalitats (alemanya, austríaca, txeca, etc.) no els era possible tornar als seus països d'origen. Alguns van aconseguir fugir i molts altres van acabar per allistar-se a la [[legió estrangera francesa]].

;'''Aviadors''': Eren membres del personal de terra de l'aviació republicana. En tenir oficiconeixements mecànicde mecànica pel seu ofici, els va resultar fàcil trobar empresaris francesos que enels van donar-los feina, fet que els vanva permetre abandonar el camp.

;'''Espanyols''': Eren agricultors i d'oficis poc reclamats. No tenien ningú a França que s'interessés per ells. Resultaven una càrrega pelper al govern francès ique, per això aquest motiu els va animar, d'acord amb el govern franquista, a que tornessintornar a Espanya. Així ho vavan fer la gran majoria, sentque foren entregats a [[Irun]] a les autoritats franquistes a [[Irun]], des d'on eren traslladats al [[camp de Miranda de Ebro]] per a la seva [[llei de responsabilitats polítiques|depuració de les seves responsabilitats polítiques]].

Del 1939 a la tardor del 1940, l'idioma que va predominar al camp va ser l'espanyol. Els reclusos van crear una orquestra i van construir un camp d'esports. El [[14 de juliol]] de 1939, festa nacional francesa, els 17.000 internats procedents d'Espanya es van formar marcialment en el camp d'esports, i van cantar [[la Marsellesa]], oferinti a continuació van oferir demostracions esportives i concerts corals i instrumentals.

Els alemanys de les Brigades Internacionals van editar un diari en [[alemany]] amb el nom de "Lagerstimme K.Z. Gurs" del quequal hi va haver més de 100 edicions. Els habitants dels llocs propers podien apropar-se al camp i vendre aliments als reclusos. Durant algun temps, el comandant va permetre que unes dones reclosesrecluses lloguessin un carro amb cavall, i les deixava sortir del camp i comprar provisions més econòmicamenteconòmiques. Hi havia servei de correu i, també ocasionalment, es permetien les visites.