Comunicació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Vegeu també: Líder d'opinió |
m Corregit: Massachussets > Massachusetts |
||
Línia 144:
* Escola de Birmingham: L'Escola de Birminghan té com a principal representant a Stuart Hall i té una base humanista. Encara que no es considera marxista, Birmingham dóna al paper de l'estructura de classes una importància radical en la comprensió de la teoria de la comunicació, així com dóna un lloc d'honor a les manifestacions culturals, especialment que vénen dels sectors massius i que són claus per comprendre les reaccions dels processos de comunicació.
* La psicologia social: En aquest es destaca Kurt Lewin, qui des de la Universitat de Berlín va desenvolupar la teoria del comportament de l'individu influït pel medi social en què es desenvolupa, el que significaria una aportació per al desenvolupament mateix de la teoria de la comunicació. Lewin va haver de fugir d'Alemanya durant l'era nazi i es va radicar definitivament als Estats Units, on va ser president de la societat d'estudis de psicologia social de la Universitat de Iowa i posteriorment, va crear el centre de recerca per a la dinàmica de grups a l'Institut Tecnològic de
* Escola catòlica: L'aportació de l'Església Catòlica a la teoria de la comunicació es dóna especialment a partir de la celebració del Concili Vaticà II amb la proclamació del "Decret sobre els instruments de la comunicació social" (Inter mirifica) des d'una perspectiva essencialment humanista i amb una preocupació total per la relació comunicació, societat i cultura. De fet, el terme comunicació social parteix dels teòrics catòlics. A partir d'aquesta trobada, els teòrics de la comunicació de tall catòlic definiran aquesta durant la segona meitat del segle XX com un camp de vital importància per a la comprensió de la societat humana des de la psicologia, la sociologia i l'antropologia. Els mitjans de comunicació en particular tindrien el risc de presentar una realitat fictícia en moltes ocasions davant la qual l'individu ha d'estar atent a descobrir. D'altra banda, els mitjans de comunicació es constitueixen en uns poderosos instruments que poden posar-se al servei del desenvolupament dels pobles. Com que la comunicació es veu fortament influïda per l'economia i per tant, sol ser manipulada per grups poderosos, cal defensar un codi ètic estricte que reguli o serveixi d'àrbitre en el complex procés comunicatiu social. Per Ludovico Carracci,<ref>L. Carracci. ''La comunicación social como factor de cambio'', p. 5.</ref> per exemple, tot llenguatge té inevitablement una conseqüència antropològica i social, és a dir, existencialista i d'altra banda, els mitjans de comunicació són portadors d'una nova cultura i d'una nova mentalitat, per la qual cosa és necessari la participació i l'enfortiment del factor ètic.
| |||