Artur Mundet i Carbó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Millora de la biografia |
Millores biografia |
||
Línia 1:
'''Artur Mundet i Carbó'''<ref>{{Ref-llibre|cognom = Figueras Puig|nom = Jaume|títol = Artur Mundet Carbó (1878-1965). Biografia|url = |edició = Primera edició, Maig 2015|llengua = Català i castellà|data = |editorial = Ajuntament de Calonge|lloc = |pàgines = 170|isbn = |id = Dipòsit legal: GI 698-2015}}</ref> ([[Sant Antoni de Calonge]] ([[Baix Empordà]]), [[1878]] – [[Ciutat de Mèxic]], [[1965]]) fou un empresari català establert a [[Mèxic]], conegut per la important tasca [[Filantropia|filantròpica]] que va desenvolupar, un testimoni de la qual en són les [[Llars Mundet]] de Barcelona. Va ser el creador del [[Sidral Mundet]].
[[File:Artur Mundet 1.jpg|thumb|Artur Mundet i Carbó.|453x453px]]
[[Fitxer:20120406 amc sac.JPG|thumb|Monument a Artur Mundet a [[Sant Antoni de Calonge]]]]▼
== Orígens ==
[[File:Artur Mundet 3.JPG|left|thumb|316x316px|Partida de baptisme d'Artur Mundet]]
La família d'[[Artur]] [[Mundet]] havia estat lligada a la manufactura del [[suro]] i dels [[Tap de suro|taps]] des de tres generacions anteriors, totes elles nascudes a [[Llagostera]]. Va començar el seu rebesavi, [[Llorenç]] Mundet, que també era [[cirurgià]]. I aquest ho va traspassar al seu fill [[Jaume]], i aquest, al seu fill [[Feliu]], i aquest, al seu fill Llorenç. Aquest, Llorenç Mundet i Corominas, que treballava al sector surer a [[Palamós]], es traslladà a viure a [[Sant Antoni de Calonge]] en casar-se, el [[18 de juliol]] de [[1868]], amb Teresa Carbó i Saguer, filla d'un petit empresari surer.<ref>Llibre de Casamanets de l'Arxiu Parroquial de Calonge</ref>
== El suro i Amèrica ==
Llorenç va impulsar i fer créixer l'empresa del seu sogre, Josep Carbó Molla, natural de [[Sant Cebrià dels Alls]], al terme municipal de [[Cruïlles]]. Carbó estava casat amb Caterina Saguer i Moner, natural de [[Pals]]. Cap a l'any [[1890]], el seu fill gran, Josep, va marxar als [[Estats Units]] per veure les possibilitats de creixement de l'empresa, "Lorenzo Mundet e hijos", com van fer altres empresaris surers empordanesos. I allà, l'any [[1895]] va obrir la primera fàbrica, amb el suport del seu germà, l'Artur.<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1957/10/15/pagina-5/32769765/pdf.html?search=artur%20mundet%20%20hogares|títol = Entrevista a La Vanguardia.|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = 15 octubre 1957}}</ref> La factoria es va ubicar al barri de [[Brooklyn]] de la ciutat de [[Nova York]]. Durant aquest temps, Artur Mundet va recórrer tot el continent fent de viatjant, donant a conèixer els productes de l'empresa i venent taps de suro.▼
▲Llorenç va impulsar i fer créixer l'empresa del seu sogre, Josep Carbó Molla, natural de [[Sant Cebrià dels Alls]], al terme municipal de [[Cruïlles]]. Carbó estava casat amb Caterina Saguer i Moner, natural de [[Pals]]. Cap a l'any [[1890]], el seu fill gran, Josep, va marxar als [[Estats Units]] per veure les possibilitats de creixement de l'empresa, "Lorenzo Mundet e hijos", com van fer altres empresaris surers empordanesos. I allà, l'any [[1895]] va obrir la primera fàbrica, amb el suport del seu germà, l'Artur. La factoria es va ubicar al barri de [[Brooklyn]] de la ciutat de [[Nova York]]. Durant aquest temps, Artur Mundet va recórrer tot el continent fent de viatjant, donant a conèixer els productes de l'empresa i venent taps de suro.
L'any [[1902]], Artur Mundet va visitar [[Mèxic]] i va decidir crear una sucursal del negoci familiar. Es diu que va ser la primera fàbrica de taps de suro del país americà. La fàbrica es va ubicar a Las Trancas, que forma part de la colònia Guerrero de la capital mexicana, Ciutat de Mèxic. Paral·lelament, el seu germà Josep va obrir un centre de negocis a [[Canadà]].
Linha 21 ⟶ 20:
El [[27 d'abril]] de [[1906]], Artur Mundet es va casar amb '''Anna Gironella i Llovet (o Llobet)''', nascuda el [[1882]], a [[Barcelona]]. Mundet va conéixer Gironella a Palamós, on ella feia de [[mestra]] a l'escola pública. El matrimoni va fixar la seva residència a la [[Ciutat de Mèxic|Ciutat de Mèxic.]] Del matrimoni Mundet Gironella van néixer cinc fills, quatre noies: Josefina, Teresa, Anna i Ramona i un noi, Artur que, cridat a ser l'hereu dels negocis paterns, va protagonitzar una immensa tragèdia familiar quan l'any [[1934]], amb 20 anys, morí per una llarga malaltia.
Al mateix temps, Artur Mundet va començar a expandir els seus negocis mexicans amb autonomia de l'empresa familiar. Conscient de la competència al tap de suro, va decidir diversificar l'empresa cap a
I dins d'aquests accions cal ressaltar la comercialització, el primer de Mèxic, del [[tap corona]], conegut a Mèxic com a "[[corcholata]]", ja que era una peça de metall amb una làmina d'aglomerat de suro. Per això va crear la ''Compañía Manufacturera de Corcholata''. L'any [[1907]], Artur Mundet va obrir la seva pròpia empresa embotelladora ''Artículos Mundet para Embotelladores. S. A.'', que es convertí en una de les més importants del continent. El tap corona, creat per William [[Painter]]<ref>{{Ref-web|url = https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Painter_(inventor)|títol = William Painter|consulta = |llengua = Català|editor = |data = }}</ref> l'any 1891 i patentat un any més tard, era molt adequat per a tota mena de refrescs i begudes amb gas, cada cop més de moda, va adquirir gran popularitat i demanda i va assentar definitivament Mundet com un dels industrials de més prestigi a Mèxic. Tot i que els moments històrics no eren massa favorables als negocis, car el [[1910]] va esclatar la [[Revolució Mexicana]], Mundet va superar les dificultats i va anar endavant.
Linha 29 ⟶ 28:
== El ''Sidral Mundet'' ==
Artur Mundet es va dedicar a fabricar peces i embotellar per empreses de [[refresc]]. però va veuren que el vertader negoci estava en el món de la pròpia beguda. Per això, va decidir crear el seu propi refresc. El seu gran èxit va venir amb el [[Sidral Mundet]], una beguda de suc de [[poma]] amb gas, sotmès a un procés de [[pasteurització]] per a evitar-ne la [[fermentació]].. Artur Mundet va patentar la beguda l'any [[1918]],<ref>{{Ref-web|url = http://siga.impi.gob.mx/doc?id=historico__pool__IM_RE_1918_01-12_001.pdf*,historico__pool__IM_RE_1918_01-12_001.pdf*153,historico__pool__IM_RE_1918_01-12_001.pdf*154|títol = Patent de Sidral Mundet|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = 1918}}</ref> però sembla que va començar a comercialitzar-la abans. Per un cartell, es pot dir que va començar el [[1915]].
[[File:Artur Mundet 16.jpg|thumb|283x283px]]
[[File:Artur Mundet 2.jpg|left|thumb|386x386px|Artur Mundet, al centre, amb altres persones que degusten Sidral Mundet.]]
L'any 1936, Sidral Mundet disposava de tres línies automàtiques. Cadascuna d'elles omplia fins a 120 ampolles de refresc per minut. Uns 20 anys més tard, l'empresa de refresc comptava amb 9 línies automàtiques que produïen fins a 600.000 ampolles al dia. Sidral Mundet es va convertir en el refresc mexicà de major tradició. Va suposar la consolidació de la fortuna familiar i el triomf empresaria. Per això, Artur Mundet va ser conegut com el rey del sidral. A partir de l'any 1971 es va extendre per Mèxic a través de franquícies. L'any 1988 va desembarcar, a través de Novamex, als estats Units, com també a alrtes països americans. L'any 2.000, Sidral Mundet va vendre, només a Mèxic, 17 milions de caixes de refresc. Tenia el 4,9% del mercat mexicà.
L'any següent, però, es va decidir vendra la marca a [[FEMSA]] [[Coca Cola]]. Sidral Mundet i Coca Co cola ja havien tingut relacions comercials, ja que en arribar aquesta a Ciutat de Mèxic, l'any [[1929]], va apostar per ser envasada en l'embotelladora de Mundet. Una relació comercial que va durar fins a l'any [[1936]].
A part del Sidral Mundet, Artur Mundet va patentar altres begudes, com la cervesa tropical roja, la gasosa Sanagua Mundet, la tònica Ironbock, el refresc Cinauto Mundet, aigua mineral tehuacán, vinagres Castilla, Àguila o Estrella, Sidra Mundet o Sidral Paraiso.<ref>{{Ref-web|url = http://www.impi.gob.mx/|títol = Instituto Mexicano de la Propiedad Industrial|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref>
== L'obra filantròpica ==▼
▲== L'obra filantròpica ==
L'enfermetat del fill Artur va trasvalsar el matrimoni Mundet Gironella. Per això, l'any 1933, va finançar la ''Maternitat Mundet al Sanatori Espanyol'' de la Ciutat de Mèxic en agraïment a les atencions dispensades al seu fill, que va morir l'[[11 de febrer]] de [[1934]]. El [[1937]] va posar la primera pedra del que havia d'ésser la ''Casa Llar per a Ancians Artur Mundet'', modèlica en la seva època, que va entrar en funcionament l'octubre de [[1940]]. També va fer donació al govern federal mexicà d'un edifici de cinc pisos que es destinà a Hospital Infantil.L'acció filantròpica del matrimoni anava adreçat als infants i la gent gran.
El [[1944]] va començar el projecte colossal d’un gran parc de 90.000 m<sup>2</sup> al centre del [[Districte Federal]]. Obert al públic i amb instal·lacions per a practicar-hi tota mena d'esports, el ''[[Parc Mundet]]'' fou acabat el [[1956]], després d'una inversió de dos milions de dòlars.
== Les Llars Mundet de Barcelona ==
[[Fitxer:Mundet1.JPG|thumb|Vista de l'''edifici de Migdia'' al complex de les Llars Mundet|327x327px]]
L'any [[1954]], el president de la [[Diputació de Barcelona]] es lamentava de la necessitat de remodelació de la [[Casa de Caritat de Barcelona|Casa de Caritat]] de la ciutat, que havia quedat obsoleta, i reflexionava sobre les dificultats per a la construcció d'un nou recinte. El matrimoni Mundet es va fer ressò d'aquesta demanda i, des de Mèxic, es va posar en contacte amb la institució per oferir una donació d'un milió de dòlars, 40 milions de pessetes de l'època, per a l'estudi i construcció d'unes noves instal·lacions a la [[Vall d'Hebron]]. Va posar unes condicions: que s'havia de dir Llars Anna Gironella de Mundet, que s'havia d'executar en un termini de 3 anys, i que farien entregues puntuals, a igual que la Diputació. Aquesta empenta va ésser definitiva per a la realització del projecte. La primera pedra es va col·locar el dia [[11 de setembre]] de [[1954]]. El [[14 d'octubre]] de [[1957]] foren inaugurades les ''[[Llars Anna Gironella de Mundet]]'', amb un conjunt d'edificis moderns i ben preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts.
Amb el temps, les necessitats i els models assistencials van anar canviant i es reconvertí l'ús del recinte que, a partir de [[1996]], acull les Facultats de Pedagogia, Psicologia, i Formació del Professorat de la [[Universitat de Barcelona]], en el que s'anomena [[Campus Mundet]].
== La Germandat de Sant Antoni de Calonge ==
[[File:Artur Mundet 12.JPG|left|thumb|367x367px|Seu de la Germandat Artur Mundet]]
El seu poble natal, Sant Antoni de Calonge, també va ésser objecte de l'interès filantròpic d'Artur Mundet. L'any [[1934]] va fundar la ''Germandat'' d'assistència mútua que du el seu nom i que aglutinà les
El [[1948]] va aportar un local social que més tard es convertiria en ''Teatre Mundet''. El [[1952]] cedí uns terrenys on finalment s'hi construïria un edifici de 12 pisos per poder l'entitat aconseguir una renda anual. L'edifici és va inaugurar el [[1966]].
▲El seu poble natal, Sant Antoni de Calonge, també va ésser objecte de l'interès filantròpic d'Artur Mundet. L'any [[1934]] va fundar la ''Germandat'' d'assistència mútua que du el seu nom i que aglutinà les diferents entitats que existien en aquell moment. Anualment va dotar d'aportacions econòmiques la institució, essent una ajuda especialment significativa la que es va rebre ens els anys més durs de la [[Guerra Civil]] i la [[postguerra]], no només econòmica sinó també material i sanitària. El [[1948]] va aportar un local social que més tard es convertiria en ''Teatre Mundet''. El [[1952]] cedí uns terrenys on finalment s'hi construïren habitatges socials, que serien inaugurats el [[1966]].
Mundet no va tenir temps de veure acabats els habitatges perquè va morir a casa seva, a la Ciutat de Mèxic, d'un [[atac de cor]], el [[4 de juliol]] de [[1965]], quan tenia 86 anys.<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/07/06/pagina-25/33558318/pdf.html?search=medalla%20oro%20ana%20gironella%20mundet|títol = La Vanguardia|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref> La seva dona, Anna Gironella, va morir el [[3 de gener]] de [[1967]].
==
L'any [[1941]], el Govern de Mèxic va decidir atorgar a Artur Mundet la condecoració [[Orden Mexicana del Águila Azteca|El Águila Ázteca]]<ref>{{Ref-web|url = https://es.wikipedia.org/wiki/Orden_Mexicana_del_%C3%81guila_Azteca|títol = L'Orde de l'Àguila Azteca|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref>, que és una de les màximes distincions que es dóna als estrangers. Es va justificar el guardó per la seva tasca empresarial i filantròpica.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cihde.es/sites/default/files/congresos/pdf/FRANCISCO_MEJIA.pdf|títol = Atorgament de l'Àguila Azteca.|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = Final plana 36}}</ref>
[[Diputació de Barcelona|La Diputació de Barcelona]] va acordar l'any [[1954]], per ple, concedir la Medalla d'Or de la provincia a Anna Gironella i el títol de diputat provincial honorari a Artur Mundet.<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/07/06/pagina-12/32792744/pdf.html?search=medalla%20oro%20ana%20gironella%20mundet|títol = La Vanguardia|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref> Al mateix temps, va demanar a l'Estat espanyol l'ingrés del matrimoni a l'[[Orden de la Beneficiencia|Orde Civil de Beneficiència]], amb la Gran Creu. Això es va acordar tres anys més tard, aprofitant la inauguració de les Llars Mundet.<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/07/06/pagina-4/32769764/pdf.html?search=medalla%20oro%20ana%20gironella%20mundet|títol = La Vanguardia|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref>
▲[[
L'any [[1979]], amb el retorn de la democràcia a l'Estat espanyol, el ple de l'Ajuntament de Calonge va decidir nomenar Artur Mundet fill predilecte del municipi. Al mateix temps, el ple li va dedicar un carrer, mentre la Germandat Artur Mundet li va dedicar el conjunt escultòric, de l'artista Antoni Delgado<ref>{{Ref-web|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/12-apunts/29-necrologiques/721734-antoni-delgado-i-olivero.html|títol = Òbit de l'artista. Diari El Punt|consulta = |llengua = Català|editor = |data = 4 març 2014}}</ref>.<ref>{{Ref-web|url = http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=31;month=08;year=1990;page=044;id=0002945017;filename=19900831;collection=pages;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199008/19900831/19900831044.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22arturo%20mundet%20predilecte%22&view=FitH;encoding=utf-8|títol = Diari de Girona. Especial Festa Major de Sant Antoni|consulta = |llengua = Català|editor = |data = 31 agost 1990}}</ref>
L'any [[2010]], El Saló de l'Empresariat de Mèxic, creat per Impulsa i el grup editorial Expansión, va homenatjar Artur Mundet per la seva contribució substancial en el desenvolupament industrial de Mèxic i de la seva comunitat, essent un exemple per als joves mexicans.<ref>{{Ref-web|url = http://www.impulsa.org.mx/10oct19_salon2010html.html|títol = Reconeixement empresarila de Mèxic|consulta = |llengua = Castellà|editor = |data = 14 octubre 2010}}</ref>
D'altra banda, el músic calongí Ricard Viladesau, va dedicidir dedicar-li una sardana. La peça, que es va estrenar l'any [[1950]] a [[Sabadell]], es diu "Camí de Méxic".<ref>{{Ref-web|url = http://sardanista.cat/boigperlasardana/llistat.asp?criteri=1&sql=idautor=19|títol = Llista de sardanes|consulta = |llengua = Català|editor = |data = }}</ref>
== Enllaços externs ==
Linha 63 ⟶ 76:
* [http://www.impulsa.org.mx/SEM/galardonados_10_mundet.html Biografia en ésser guardonat al ''Salón del Empresario en México''] {{es}}
== Referències ==
{{ORDENA:Mundet I Carbo, Artur}}
| |||