Principi d'incertesa de Heisenberg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Heisenberg gamma ray microscope.png|thumb|Gràfic del
El '''principi d'incertesa
En qualsevol mesura que fem, sempre s'associa un [[error experimental]]. Aquest error és degut al fet que s'empra un [[aparell de mesura]] i que, per tant, aquest no és "perfecte". Per exemple, si es vol mesurar la llargada d'una taula es pot fer fer servir un regle. A aquesta mesura, se li assigna un error d'un mil·límetre (si aquest està graduat en mil·límetres),
Suposem ara que es disposa d'un conjunt de taules idèntiques entre
== Formulació del principi d'incertesa ==
El principi d'incertesa estableix la relació entre les desviacions estàndard dels objectes observables (o més intuïtivament, dels errors en mesurar els objectes observables). Segons aquest, per a dues variables conjugades amb desviacions estàndard ''Δ1'' i ''Δ2'' respectivament, no podrem reduir ''Δ1'' més enllà d'un límit sense incrementar ''Δ2'' i viceversa. Exemples de variables conjugades són el [[moment]] i la [[posició]], i l'[[energia]] i el [[temps]] de les partícules.
Per exemple, si es preparen diverses còpies d'un sistema en un [[estat quàntic]] determinat i després mesurem la posició i el moment d'aquestes còpies, llavors els valors d'aquestes variaran d'acord
:<math>\Delta x \cdot \Delta p \ge \frac{\hbar}{2} </math>
:<math>\Delta x \cdot \Delta p \ge \frac{\hbar}{2} </math>
==Inicis de la mecànica quàntica i el principi d'incertesa ==
A principis del segle XX, la física va conèixer dues grans revolucions; l'una amb el naixement de la [[teoria de la relativitat]] i l'altra amb el naixement de la [[mecànica quàntica]]. Un fet que va marcar la mecànica quàntica, a diferència de la teoria de la relativitat, formulada bàsicament per [[Albert Einstein]], és que va tenir moltes contribucions importants de diferents físics, entre ells el mateix Albert Einstein. Això va fer que en sorgissin una sèrie d'interpretacions diferents. La més acceptada comunament és la [[interpretació de Copenhaguen]], formulada entre d'altres per [[Niels Bohr]] i [[Werner Heisenberg]]. Aquesta interpretació creu en la veracitat del principi d'incertesa
Altres físics molt importants, com Albert Einstein, [[Erwin Schrödinger]] o [[Louis de Broglie]], pensaven
En aquest marc,
== Intents de refutar el principi d'incertesa ==
Amb el temps, el debat sobre la mecànica quàntica va anar perdent intensitat, malgrat que, en certa manera, encara és vigent. Una aproximació diferent, per mirar de superar la visió no [[determinista]] de la mecànica quàntica tradicional, és la inclusió de '''[[variables ocultes]]'''. Una teoria d'aquest estil proposa afegir una sèrie de variables, fins ara no mesurables, i que faria que la mecànica quàntica actual fos només una visió estadística d'una teoria més completa. Sembla clar que, fins i tot, una teoria de variables ocultes ha d'incloure la [[no localitat]] observada
Una exemple de teoria de variables ocultes, no local però determinista, és la desenvolupada per [[David Bohm]] el [[1952]]. Aquesta és coneguda com a [[mecànica de Bohm|''mecànica de'' ''Bohm'']] i es basa en una reinterpretació de l'[[equació de Schrödinger]] en l'[[equació de Hamilton-Hacobi]], ja coneguda
En conclusió, es pot dir que, si bé el principi d'incertesa va en contra de l'experiència quotidiana i que alguns físics han mirat de trobar una teoria que la substitueixi, no s'ha trobat cap [[experiment]] que el refuti definitivament. També és cert que no s'ha demostrat definitivament la impossibilitat d'una teoria de variables ocultes (tot i que sí que han estat descartades algunes de les possibles teories).
Línia 37:
== Enllaços externs ==
* [http://daarb.narod.ru/tcpr-eng.html The certainty principle] {{en}}.
{{Autoritat}}
|