Viquipèdia

Lotari II de Lotaríngia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Així el text acompanyant apareix en català
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Lothair II of Lotharingia.jpg|right|thumb|Segell de Lotari II.]]
'''Lotari II''' ([[835]] – [[Piacenza]], [[8 d'agost]] de [[869]]) va ser fill de [[Lotari I]]. Durant la [[guerra civil franca]] va acompanyar el seu pare en la campanya a la [[Gàl·lia]] comandant els [[saxó|saxons]]<ref>James Harvey Robinson, ''[http://books.google.cat/books?id=M5XseKx8Qs8C&pg=PA156&dq=Adalbert+Fontenay+841&lr=&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca#v=onepage&q=Adalbert%20Fontenay%20841&f=false Readings in European History -, Volum 1]'', p.157 {{en}} </ref> després de la [[Batalla de Fontenoy-en-Puisaye]]. Després de l'abdicació del seu pare en [[855]] es va convertir en monarca de la part nord del regne del seu pare que comprenia el territori situat entre [[Regió de Frísia|Frísia]] i l'actual [[Suïssa]]. A la seva mort el regne es va denominar en el seu honor [[Regne de Lotaríngia|Lotaríngia]] i va ser dividit entre els seus oncles mitjançant el [[Tractat de Meerssen]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Henderson |nom=Ernest Flagg |títol=A History of Germany in the Middle Ages |url=http://books.google.cat/books?id=htEGns7r7wUC&pg=PA108&dq=mersen+870&hl=ca&sa=X&ei=tG5UUqvbKpHJswapg4GQCg&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=mersen%20870&f=false |llengua=anglès |editorial=Bell |data=1894 |pàgines=108 |isbn=}}</ref>
 
==Accès al tron ==
Segons el cronista Reginó, l'any 851, Lotari, amb només 16 anys hauria quedat orfe de mare.<ref>''Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 851'', pàg 568,{{citar ref-web |url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000868.html?pageNo=568&sortIndex=010%3A050%3A0001%3A010%3A00%3A00#ES|pàgina = pàg. 568 | data = |títol=Enllaç<!--Títol generatMonumenta perGermaniae bot-->Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 851}}</ref><br>
El 855, el seu pare, que era rei d'Itàlia i emperador d'Occident, li va donar la potestat sobre Frisia.<ref>[[Annales Bertiniani]],any 855,pàg86,{{citar ref-web |url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f108.image#ES |títolpàgina =Enllaç<!--Títol generatpàg. per86| bot-->data = 855 |títol=Annales Bertiniani}}</ref>
 
Aquell mateix any el pare va emmalaltir i va renunciar al tron, anant-se a viure a l'[[abadia de Prüm]]<ref>'' Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 855'', pàg. 369,{{citar ref-web|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/display/bsb00000868_00404.html?sortIndex=010%3A050%3A0001%3A010%3A00%3A00&zoom=0.50#ES|pàgina = pàg. 369 | data = 855 |títol=Enllaç<!--Títol generatMonumenta perGermanica bot-->Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 855}}</ref> i abans de morir va repartir el seu regne, entre els seus tres fill:<ref>'' Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 855'', pàg 569,{{citar ref-web |url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/display/bsb00000868_00605.html?sortIndex=010%3A050%3A0001%3A010%3A00%3A00#ES|pàgina = pàg. 569 | data = |títol=Enllaç<!--Títol generatMonumenta perGermaniae bot-->Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 855}}</ref>
*[[Lluís II el Jove]] (825-875), que era el primogènit, va rebre el títol d’emperador d'Occident i les terres d'Itàlia.
*[[Carles de Provença]] (845-863), que era el germà menor, va rebre la Provença i Borgonya.
* A ell li va tocar les terres de la part Nord: de Frísia a Suïssa. Denominada després de la seva mort Lotaríngia, o també [[Lorena]].
 
==Un germà malalt ==
Lluís i Lotari van provar de convèncer el seu germà menor de renunciar, per dues raons: per ser massa jove i per ser epilèptic.<ref> ''Annales Bertiniani, anno 863'', pàg 118,{{citar ref-web |url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f140.image#ES|pàgina = pàg. 118 | data = |títol=Enllaç<!--Títol generatAnnales perBertiniani, anno 863 bot-->}}</ref> El van portar a [[Districte d'Orbe|Orbe]] esperant que agafés els hàbits de monjo <ref name="gallica"> ''[[Annales Bertiniani]], anno 856'', pàg 90, {{citar ref-web |url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f112.image#ES|títolpàgina =Enllaç<!--Títol generatpàg. per90 bot-->| data = 856 |títol= Annales Bertiniani}}</ref> però els nobles es van assabentar i s'hi van oposar, deixant la regència en mans del comte de [[Vienne]], [[Girard del Rosselló|Gerard]].<ref name="gallica"/>
 
==Un matrimoni desavingut==
Lotari II, pressionat pel seu pare, segons diu els ''Annales Lobienses'', es va casar amb [[Teutberga]], filla del poderós [[Bosó l'Antic]] i germana d'[[Hucbert]].<ref> ''Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Lobienses, anno 855'', pàg. 232, {{citar ref-web |url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000875.html?pageNo=232&sortIndex=010%3A050%3A0013%3A010%3A00%3A00&zoom=0.50#ES|pàgina = pàg. 232 | data = |títol=Enllaç<!--Títol generatMonumenta perGermaniae bot-->Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 855}}</ref>
 
Molt probablement Lotari, en el moment del seu matrimoni, ja tindria una estimada de nom [[Waldrada (concubina de Lotari II)|Waldrada]], qui segons l'historiador francès [[Alfred-Auguste Ernouf]] (1816–1889) descendia d'una noble família gal·loromana.<ref>'' Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants'', pag. 3{{ref-web|url=http://archive.org/stream/histoiredewaldra00ernouoft#page/3/mode/1up#ES|pàgina = pàg. 3 | data = |títol=Enllaç<!--Títol generatHistoire perde Waldrade, de Lother II et de leurs descendants bot-->}}</ref>
 
Lotari II va voler desfer-se'n de la seva esposa per a tornar amb la seva estimada i la va acusar d'incest amb el seu germà [[Hucbert]] abat laic de Saint Maurice-in-Valais. Teutberga va ser sotmesa a la [[prova de l'aigua]] calenta i la va superar<ref>''Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants'', pàgs. 3, 4, 5, {{citar ref-web |url=http://archive.org/stream/histoiredewaldra00ernouoft#page/3/mode/1up#ES|títolpàgina =Enllaç<! pàg. 3--Títol5| generatdata per= bot--> |títol= Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants}}</ref>
 
Per tal de d'aconseguir casar-se amb Waldrada i legitimar el fill que havia tingut amb ella, va cercar el suport del seu oncle [[Lluís el Germànic]] rei dels francs orientals, però se'l va negar.
 
[[Fitxer:Carolingian empire 863.svg|thumb|200px|En color lila els territoris de Lotari II, els del sud són els que li va prometre el seu germà Carles.]]
L'any 858, Lotari II va viatjar al nord per col·laborar amb el seu oncle [[Carles el Calb]] en la lluita per expulsar els [[víkings]]. De camí va passar a visitar el seu germà menut, Carles, amb qui va arribar a un acord: Si moria sense descendència, el seu regne l'heretaria Lotari II.<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 95 | data = |títol= Annales Bertiniani II, anno 858'', pàg 95, {{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f117.image#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
Malgrat la declaració d'innocència de Teutberga, Lotari insistia en repudiar-la amb l'excusa que no li havia donat fills. El seu germà, com a protesta per la situació es va dedicar al pillatge i espoliació de propietats eclesiàstiques. Llavors Lotari va desposseir-lo dels territoris que anteriorment li havia confiat (la diòcesi de [[Ginebra]], [[Lausanne]] i [[Sion]]) i els va traspassar al seu germà gran, l'emperador [[Lluís II el Jove|Lluís II]], qui a canvi va prometre el seu suport per resoldre el problema del divorci.
 
==El divorci==
El febrer del 860, Lotari va convocar una reunió a [[Aquisgrà]] en la qual es va proposar a Teutberga que confesèsconfessès la seva culpa i com a càstig només la farien ingressar en un convent. Ella finalment va acceptar però després d'estar al convent, va fugir i va anar a refugiar-se amb el seu germà Hucbert.<ref> ''[[Annales{{citar Bertiniani]]ref II,|pàgina anno 860'',= pàg. 103| data = |títol= Annales Bertiniani II, {{ref-webanno 858|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f117.image#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Però com que ell havia estat desposseït dels seus territoris, van anar a buscar ajuda a [[Carles el Calb]] el qual primer els va acollir i després la va convèncer d'ingressar a l'abadia d'[[Avenay-Val-d'Or|Avenay]]<ref name=FMG>{{citar web |url=http://fmg.ac/Projects/MedLands/LOTHARINGIA.htm#LothaireIEmperorB#ES |títol=LOTHARINGIA - LOTHAIRE (835) |consulta= |obra= |editor=Foundation for Medieval Genealogy |data= |llengua=anglès }}</ref> on era abadessa la seva cunyada Berta.<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 547-8 | data = |títol= Monumenta Germanica Historica, tomus XIII: Flodoardi Historia Remensis Ecclesiae Lib. III'', pàg. 547/8{{ref-web|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000875.html?pageNo=547&sortIndex=010%3A050%3A0013%3A010%3A00%3A00#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
L'any 861, segons la ''Chronica Albrici Monachi Trium Fontium'', Lotari havia repudiat Teutberga, amb l'aprovació del comte Bosó,<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 737| data = |títol= Monumenta Germanica Historica, tomus XXIII, Chronica Albrici Monachi Trium Fontium'', pàg 737{{ref-web|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000886.html?pageNo=737&sortIndex=010%3A050%3A0023%3A010%3A00%3A00&zoom=0.50#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> sense especificar si es tractava de l'altre germà de Teutberga, [[Bosó (fill de Bosó l'Antic)|Bosó]] (820/5-874/8), comte del [[Valais]] o si es referia al nebot, [[Bosó de Provença|Bosó V]] comte de Vienne o d'Arlès (ca. 844-887).
 
L'any següent, va tornar a haver una reunió a Aquisgrà en què el bisbe de Reims, Incmar va presentar un llarg document defensant el divorci de Lotari i Teutberga, amb raons morals i legals que el justificaven i finalment es va aprovar.<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 115| data = |títol= Annales Bertiniani III, anno 862'', pàg 115, nota b, {{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f137.image#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
Segons l{{'}}''Herimanni Augiensis Chronicon'', el matrimoni es va celebrar el mateix any (862) amb la participació del bisbe de [[Trier]], Thetgaud (Dietgold), i l'[[arquebisbe de Colònia]], Ghunter,<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 105| data = 855 |títol= Monumenta Germanica Historica, tomus V, Herimanni Augiensis Chronicon'', pàg 105{{ref-web|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000872.html?pageNo=105&sortIndex=010%3A050%3A0005%3A010%3A00%3A00&zoom=0.50#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> respectivament, germà i oncle de Waldrada.
 
Teutberga, amb el suport de Carles el Calb i del bisbe de Reims, Hincmar, va apel·lar al [[papa Nicolau I]], l'anul·lació del matrimoni; al mateix temps també Lotari va apel·lar al Papa. En aquest moment, Carles el Calb va tenir una trobada prop de Toul amb el seu germà Lluís el Germànic i amb els bisbes que representaven Lotari. Carles va declarar que no havia tornat a veure el seu nebot des que s'havia encarregat de buscar un convent a Teutberga.<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 116 | data = |títol= Annales Bertiniani III, anno 862'', Pag 116 {{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f138.image#ES |títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ▼
[[Fitxer:Balduin Judita.jpg|thumb|200px|Judit i Balduí, acollits per Lotari II. ]]▼
Lotari aquell mateix any va acollir al seu regne a [[Judit]], filla de [[Carles el Calb]] qui, en contra de la voluntat del seu pare havia fugit per casar-se amb [[Balduí I de Flandes]].<ref>''[[{{citar ref |pàgina = pàg. 109 | data = |títol= Annales Bertiniani]] anno 862'', pàg 109{{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f131.image#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>▼
 
▲Teutberga, amb el suport de Carles el Calb i del bisbe de Reims, Hincmar, va apel·lar al [[papa Nicolau I]], l'anul·lació del matrimoni; al mateix temps també Lotari va apel·lar al Papa. En aquest moment, Carles el Calb va tenir una trobada prop de Toul amb el seu germà Lluís el Germànic i amb els bisbes que representaven Lotari. Carles va declarar que no havia tornat a veure el seu nebot des que s'havia encarregat de buscar un convent a Teutberga.<ref>'' Annales Bertiniani III, anno 862'', Pag 116 {{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f138.image#ES |títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
▲[[Fitxer:Balduin Judita.jpg|thumb|200px|Judit i Balduí, acollits per Lotari II.]]
▲Lotari aquell mateix any va acollir al seu regne a Judit, filla de Carles el Calb qui, en contra de la voluntat del seu pare havia fugit per casar-se amb [[Balduí I de Flandes]].<ref>''[[Annales Bertiniani]] anno 862'', pàg 109{{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f131.image#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
==Els últims anys==
L'any 863 va morir el germà petit, Carles de Provença i Lotari esperava heretar el seu regne tal com havien acordat, però el germà gran, Lluís també el va reclamar. Per tal d'evitar un enfrontament armat van arribar a una repartició: Lluís es quedava el títol i una part de les terres mentre que Lotari es quedava la part de la [[Borgonya Cisjurana]].
Linha 44 ⟶ 46:
El mateix any, el papa va convocar a [[Metz]] un sínode dels bisbes francs en el qual es va validar el matrimoni entre Lotari i Waldrada, basant-se en un suposat matrimoni secret anterior al matrimoni amb Teutberga. En realitat va ser una reunió de conveniència, doncs al sínode havien d'assistir tant els bisbes francs occidentals com els bisbes francs orientals, però només hi van assistir els bisbes de Lotari i pocs més. Però Hucbert, el germà de Teutberga es va assabentar i va protestar davant el [[Papa Nicolau I]], qui es va veure obligat a anul·lar les decisions de Metz.
 
Poc després el germà gran de Lotari el va trair, reunint-se a [[Tusey]] amb els seus oncles per a prendre-li les seves terres si no acceptava de conviure amb Teutberga. Lotari va acceptar. El 15 d'agost del 865 Teutberga va tornar a la cort i va ser investida amb els símbols reials per Arseni, un enviat del papa. Waldrada havia d'anar amb Arseni a Roma per demanar perdó pels seus pecats. Passant per Pavia, Waldrada va escapar de la vigilància d'Arseni i va retornar a la Lotaríngia. Això va provocar que el papa l'excomuniqués).<ref>{{citar ref |pàgina = pàg. 61 | data = |títol= Monumenta Germaniae Historica, tomus IV: Folcuini Gesta Abbatum Lobiensium, par 13|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000871.html?pageNo=61&sortIndex=010%3A050%3A0004%3A010%3A00%3A00&zoom=0.50#ES }}</ref>
 
Waldrada havia d'anar amb Arseni a Roma per demanar perdó pels seus pecats. Passant per Pavia, Waldrada va escapar de la vigilància d'Arseni i va retornar a la Lotaríngia. Això va provocar que el papa l'excomuniqués).<ref>'' Monumenta Germaniae Historica, tomus IV: Folcuini Gesta Abbatum Lobiensium, par 13'', pàg 61, {{ref-web|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000871.html?pageNo=61&sortIndex=010%3A050%3A0004%3A010%3A00%3A00&zoom=0.50#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
[[Fitxer:Carolingian empire 870-pt.svg|thumb|150pxesquerra|L'imperi carolingi després del [[tractat de Meerssen]]]]
 
El papa Nicolau I va morir el 13 de setembre del 867 i el nou [[papa Adrià II]] es va mostrar més conciliador aixecant l'excomunió a Waldrada.
Lotari, recuperades les esperances, va anar a parlar amb el papa l'any 869, però va morir en el camí de tornada, en les proximitats de [[Piacenza]].<ref>''{{citar ref |pàgina = pàg. 219 | data = |títol= Monumenta Germaniae Historica, tomus XIII: Annales Necrologi Prumienses'', pàg 219, {{ref-web|url=http://www.dmgh.de/de/fs1/object/goToPage/bsb00000875.html?pageNo=219&sortIndex=010%3A050%3A0013%3A010%3A00%3A00#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> va ser enterrat a la basílica de sant Antoni.<ref name=FMG/>
 
L'any següent, amb el [[Tractat de Meerssen]] el seu germà Lluís i els seus dos oncles Carles el Calb i Lluís el Germànic es van repartir els seus territoris.<ref>{{citar ref |pàgina = pàg. 197 | data = |títol= ''[[Annales Bertiniani]] III, anno 869'', pàg 197,{{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k215043h/f219.image#ES|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
== Genealogia ==
En el següent esquema s'observa que va tenir quatre fills,<ref name=FMG/> un d'ells mascle; però tots van ser considerats bastards.
[[Lotari I]] ([[795]] - [[855]]), emperador ([[840]] - [[855]]).
casat el [[821]] amb [[Ermengarda de Tours]] dels [[Eticònides]]
│
├─Rotrude (?-?).
├─[[Lluís II el Jove]] ([[825]] -† [[875]]), rei d'Itàlia i emperador ([[855]] - [[875]]).
│ casat amb [[Engelberga]]
│ │
│ ├─Gisela (?-?), abadesa de Brèscia[[Brescia]].
│ └─[[Ermengarda d'Itàlia]] (?-?).
│ casada el [[876]] amb [[Bosó de Provença]] del [[Bosònides]]
│ │
│ └─[[Lluís III el Cec]] (vers [[880]] -† [[928]]), rei de Provença i d'Itàlia i emperador
│
│
├─Ermengarda (?-?).
│ casada amb [[GislebertGuislabert de Meuse]], comte de Maasgau de la nissaga dels [[Regniers]]
│ │
│ └─[[Regnier I d'Hainaut]] (?-† [[915]]).
├─'''Lotari II de Lotaríngia''' (vers [[835]] -† [[869]]).
│ 1) casat amb [[Teutberga]] (filla de [[Bosó el Vell]] dels [[Bosònides]])
│ 2) casat amb [[Waldrada (concubina de Lotari II)|Waldrada]]
│ ├─De 2, Hug (?- [[895]]).
│ ├─De 2, Gisela (?-?) casada amb el cap normand Godfred.
│ └─De 2 [[Berta (filla Lotari I)|Berta]] (?-?).
│ 1) casada amb [[Teobald d'Arle]] dels [[Bosònides]]
│ 2) casada amb [[Adalbert II de Toscana]]
│ ├─De 1 [[Hug d'Arle]] (?- [[947]]), comte d'Arle, rei d'Itàlia ([[924]] - [[945]]).
│ ├─De 1 [[Bosó d'Arle]]
│ ├─De 1 [[Teutberga d'Arle]] (vers [[880]]/[[890]]-†abans mort abans de setembre del [[948]]), casada amb Garnier [[924]]), vescomte de Sens i comte de Troyes.
│ │
│ ├─De 2 [[Guiu de Toscana]] (?- [[930]]), Marquès de Toscana de [[915]] àa 930.
│ │ casat amb [[Marozia]] de la nissaga dels [[Teofilactes]]
│ │ │
Linha 89 ⟶ 92:
│ │ └─[[Manassès de Toscana]] (?-?), arquebisbe de Toscana
│ │
│ ├─De 2 [[Lambert de Toscana]] (?- mort després del [[938]]). Marquès de Toscana el [[931]], cegat per orde d'[[Hug d'Arle]] el 931.
│ │
│ └─De 2 Ermengarda de Toscana
│ casada amb [[Adalbert I d'Ivrea]]
│ │
│ └─Anschair└─[[Anschair]] de SpolèteSpoleto (av.[[923]]-?).
│
├─ [[Carles de Provença]] ([[845]] - [[863]]), rei de Provença ([[855]] -[[ 863]]).
├─ Carloman (?-?).
└─ X (abans de [[855]]-?) casada amb Matfrid comte d'Orléans
Linha 105 ⟶ 108:
==Bibliografia==
*F. Dvornik, Costantinopoli e Roma, in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 516-557
*René Poupardin, "«''I regni carolingi (840-918)"''», in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
* Baron Ernouf (1858) "«''Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants"''» (Paris, 1858)
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions| títol = [[Regne de Lotaríngia|Rei de [[Lotaríngia]] | abans = [[Lotari I]]| després = [[Carles el Calb]] i [[Lluís el Germànic]] | anys = [[855]] - [[869]]}}
{{Finalitza taula}}
{{carolingis}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Lotari_II_de_Lotaríngia»