Construcció social de la ciència i la tecnologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: governs, degut a que l > governs, perquè l |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 22:
era l’únic que no estava sotmès a les variacions socioculturals a les quals
estan subjectes altres institucions com la religió, la política, el dret o
l’art. Per tant, la ciència era l’únic camp de coneixement que escapava
investigació de les relacions organitzatives i socials entre científics. Així
mateix, es considerava que les causes socials estaven al darrere de la
Linha 55 ⟶ 54:
'''d’Edimburg.''' Aquest programa va sorgir com una
alternativa més radical i crítica cap a l'enfocament asimètric del tractament sociològic tradicional de
la ciència defensat per
En Merton afirmava que el corpus teòric de la ciència es mantenia neutral del context social on es
desenvolupava, però, si els factors socials hi arribaren a penetrar havien
Linha 75 ⟶ 74:
coneixement humà està determinat socialment perquè s’impregna de components
socioculturals en el seu procés de formació. Coneixements que es transmeten de forma
intergeneracional com a part inherent de la
allò que es considera coneixement en un moment concret està mediatitzat per
l’entorn de la societat on es genera. Des del punt de vista del Programa Fort
Linha 112 ⟶ 111:
'''2. Imparcialitat.''' Els objectes d’estudi han de ser triats amb imparcialitat respecte a la
veritat i falsedat, la racionalitat i
que aquestes categories formen una part inherent del fenomen, però no
l’expliquen.
Linha 121 ⟶ 120:
socials.
'''4. Reflexivitat'''. Els mateixos patrons d'explicació que han de servir per a l’SCC han de
servir també i ser autoaplicable a l’anàlisi d’ella mateixa.
Linha 138 ⟶ 137:
ciència del Programa Fort han rebut nombroses crítiques que manifesten una
preocupant infravaloració vers els aspectes intel·lectuals del coneixement
científic. Aquestes crítiques es basen en el seu relativisme i
consideren ciències i les pseudociències.
Linha 150 ⟶ 149:
el punt de partida són fets i artefactes ja elaborats. La Teoria de
l’actor-xarxa estudia la ciència i la tecnologia, que passen a conèixer-se com
a tecnociència per la seva impossibilitat de distingir-les tant
com institucionalment.
Linha 170 ⟶ 169:
sèrie de recompenses materials, econòmiques, culturals o simbòliques. El tercer
factor, que se superposa als dos anteriors, és la capacitat del projecte per a
imposar-se a
intercanvi d’intermediaris: diners, artefactes, personal, disposicions legals,
etc.) entre ambdues xarxes<ref>Aibar Puentes, E. “La vida social de las máquinas:
Linha 190 ⟶ 189:
analitzar els impactes que la innovació tecnològica causava damunt de la
societat a fi de preveure les conseqüències negatives. Aquests estudis
anomenats
van conduir l’any 1972 a la fundació de la primera agència governamental
als Estats Units, la ''Office of Technology Assessement'' (OTA),
Linha 201 ⟶ 200:
partir dels anys 80, però, aquest tipus d’estudis sobre impactes entren en
crisi, ja que els informes han estat ineficients la major part de les vegades
en no
política científica i tecnològica dels governs, perquè l’impacte de certes
tecnologies no ha estat el mateix en diferents contextos socioculturals. Per
Linha 217 ⟶ 216:
Aquesta
perspectiva constructivista, es dotarà de la mateixa metodologia que utilitza
el programa Fort en Sociologia del coneixement (empirisme,
procés creatiu, l’anàlisi de
controvèrsies i el principi de simetria, que atribueix tant l’èxit com el
Linha 262 ⟶ 261:
H. Cutcliffe veu també en l’augment de l’interès per les publicacions de temes
científics i tecnològics per part del públic en general aquesta necessitat
d’entendre un procés en el qual
passiva com es creia abans<ref>. H. Cutcliffe, “Ciencia,
tecnologia y sociedad, un campo interdisciplinar” dins M. Medina i J. Sanmartín
| |||