Diferència entre revisions de la pàgina «Mirall»

10 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Revertides les edicions de 88.13.120.155 (discussió) a l'última versió de 88.6.227.65
m (Revertides les edicions de 88.13.120.155 (discussió) a l'última versió de 88.6.227.65)
[[Fitxer:Mirror.jpg|thumb|Un càntir reflectit en un '''espill'''.]]
[[Fitxer:Mirror.jpg|thumb|Un càntir reflectit en un '''espill'''.]]Un '''mirall''' (del [[llatí vulgar]] ''miraculu'', ''mirare'' i aquest del verb [[llatí]] ''miror, "meravellar-se", "admirar"'') o '''espill''' (del [[llatí]] ''speculum, "mirall"'') és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep. L'exemple més simple és l'espill pla que molta gent té a les seves llars. L'exemple més antic és l'[[aigua]] tranquil·la, on abans de la invenció de l'espill la gent s'hi mirava.<ref name="RBA">{{ref-llibre|títol = Diccionario de Arte I|lloc = Barcelona|editorial = Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any = 2003|isbn = 84-8332-390-7|pàgina = p.207|llengua = castellà|consulta = 30 de novembre de 2014}}</ref>
<references />{{commonscat}}{{Autoritat}}[[Fitxer:Egypte louvre 162.jpg|thumb|Mirall egipci. [[Louvre]].]]
[[Fitxer:Reflexao.png|thumb|Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla.]]
[[Fitxer:Mirror image reversal.svg|thumb|Esquema d'inversió de la imatge.]]
[[Fitxer:Reflector.png|thumb|Esquema d'un reflector.]]
[[Fitxer:Mirror.jpg|thumb|Un càntir reflectit en un '''espill'''.]]Un '''mirall''' (del [[llatí vulgar]] ''miraculu'', ''mirare'' i aquest del verb [[llatí]] ''miror, "meravellar-se", "admirar"'') o '''espill''' (del [[llatí]] ''speculum, "mirall"'') és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep. L'exemple més simple és l'espill pla que molta gent té a les seves llars. L'exemple més antic és l'[[aigua]] tranquil·la, on abans de la invenció de l'espill la gent s'hi mirava.<ref name="RBA">{{ref-llibre|títol = Diccionario de Arte I|lloc = Barcelona|editorial = Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any = 2003|isbn = 84-8332-390-7|pàgina = p.207|llengua = castellà|consulta = 30 de novembre de 2014}}</ref>
 
En un mirall o espill, un feix de llum paral·lel pot canviar de direcció completament i continuar sent paral·lel, podent produir així una imatge virtual d'un objecte en la seva grandària i forma reals. Existeixen també miralls còncaus, on un feix de llum paral·lel és convertit en convergent, trobant intersecció en el focus de l'espill i distorsionant la imatge reflectida. Els espills convexos són aquells de curvatura invertida a aquella d'un mirall còncau, els quals provoquen un efecte oposat.
Els primers espills consistien d'una planxa polida de [[metall]], normalment [[plata]]. Els miralls moderns consisteixen d'una capa prima d'[[alumini]] dipositat sobre una planxa de vidre la qual protegeix l'alumini i fa a l'espill més durador.
 
== Història: ==
Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i [[romana]]. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment [[coure]], [[plata]] o [[bronze]], a aquest procés se'l coneix pel nom de plateig. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics.
Durant l'alta [[Edat Mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[Quarsquars|cristall de roca]] sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins al s. XVIII.
El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el s. XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte mobible i de dimensions reduïdes. Cap al s. XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupen un lloc destacat.
Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durador.
Els miralls dels instruments òptics estan aluminitzats per la part exterior. L'única protecció és la capa d'òxid d'alumini del mateix aluminitzat.
 
== Miralls Plans ==
Els miralls plans són aquells formats per una supefície plana reflectora.
La imatge formada ens els miralls plans té una sèrie de característiques:
 
* És ''virtual'', ja que està formada per prolongacions de raigs de llum, el que demostra que la imatge no existeix.
* La ''mida és la mateixa'' que la de l'obejcte. Quan nosaltres ens mirem al mirall, la imtage que hi apareix és tan gran com nosaltres.
* La imatge és del ''dret'', ja que sinó ens veuríem al revés.
* Apareix la ''inversió en profunditat'': la nostra dreta és l'esquerra de la imatge del mirall.
 
La determinació de la imatge obtinguda es fa mitjançant el diagrama de raigs, on es representen els rtaigs de llum i la imtage formada a partir de l'objecte.
 
== Miralls esfèrics ==
Els miralls esfèrics són trossos d'esfera i poden ser de dos tipus:
 
* ''' Còncau:''' la superfície reflectora és la superfície interior.
- el focus és positiu i real.
 
'''1. Elements dels miralls esfèrics:'''
 
* '''* Centre de curvatura (C):''' centre de l'esfera imaginària que es podria construir a partir d'un mirall.
* '''* Radi de curvatura (r):''' radi de l'esfera imaginària.
* '''* Focus (F):''' punt on convergeixen ( miralls còncaus) o divergeixen (miralls convexos) tots els raigs paral·lels a l'eix principal que es reflecteixen en el mirall.
* '''* Distància focal:''' distància entre el focus i el vèrtex del mirall.
 
 
'''2. Intruccions per construir els rajos en un mirall:'''
* Es dibuixa un raig focal des del mateix punt de l'objecte fins al focus.
* Es dibuixa un raig radial que s'envia al centre del mirall.
 
 
 
'''3. Determinació analítica de f, h' i s':'''
 
* mida de la imatge: <math>h/s = h'/s'</math>
* distància s': <math>1/s' + 1/s = 1/f</math>
* distància focal: <math>f=r/2</math>
 
 
'''4. Diagrama de raigs pels miralls esfèrics:'''
 
Còncaus:
 
* Quan l'objecte es troba '''més lluny del centre''' del mirall, la imatge es forma entre el focus i el centre, del revés i més petita.
* Quan l'objecte es troba '''a sobre del centre''', la imatge es forma just a sota, al revés i de la mateixa mida que l'objecte.
* Quan l'objecte es troba '''a sobre del focus''', ''no es forma imatge'', perquè aquesta es trobaria a l'infinit.
* Quan l'objecte es troba '''a davant del focus''', la imatge es troba a l'altre costat del mirall, del dret i més gran.
 
Convexos:
 
* Només hi ha un únic cas, en què la imatge es forma a l'interior del mirall i, per tant, és més petita i virtual.
 
== El mirall a la cultura ==
El mirall ocupa un lloc important en la [[mitologia]] i les supersticions de molts pobles. La imatge que s'hi reflecteix s'identifica sovint amb l'[[ànima]] o amb l'[[esperit]] de la persona: d'aquí per exemple que els vampirs, cossos sense ànima, no s'hi puguin reflectir segons la cultura i el folklore tradicionals. Quan un està a punt de deixar aquest món, és comú cobrir els miralls, per temor que l'ànima de l'agonitzant hi quedi tancada.
 
 
== Referències ==
<references />
<references />{{commonscat}}{{Autoritat}}[[Fitxer:Egypte louvre 162.jpg|thumb|Mirall egipci. [[Louvre]].]]
 
[[Fitxer:Reflexao.png|thumb|Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla.]]
{{commonscat}}
[[Fitxer:Mirror image reversal.svg|thumb|Esquema d'inversió de la imatge.]]
{{Autoritat}}
[[Fitxer:Reflector.png|thumb|Esquema d'un reflector.]]
[[Categoria:Instruments òptics]]