Hitites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Retiro informació sense referències
Línia 9:
 
Els primers hitites, el parador anterior dels quals es desconeix, van prendre molt de les cultures [[Hatti|hattiana]] i [[Hurrites|hurrita]] preexistents, i també de la dels colonitzadors [[Assíria|assiris]] -en particular, l'escriptura cuneïforme i l'ús de [[Segell cilíndric|segells cilíndrics]].<ref>T. P. J. van den Hout, "The Rise and Fall of Cuneiform Script in Hittite Anatolia", en: C. Woods (dir.), "Visible Language, Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond", Chicago, 2010, p. 99-106</ref><ref>Kurt Bittel,"Les Hittites", París, ed.Gallimard, col·lecció « L’univers des formes », 1976, p. 148-149</ref>
 
Atès que el hatti es va continuar utilitzant en el regne hitita amb fins religiosos, i hi ha una continuïtat substancial entre les dues cultures, no se sap si els parlants de hatti -els [[Hatti|hattites]]- van ser desplaçats pels parlants d'[[llengua hittita|hittita]], van ser absorbits per ells, o sols van adoptar el seu idioma.{{cal citació|data= juliol 2014|data= agost de 2014}}
 
Les primeres notícies que hi ha dels hittites es refereixen a època remota, ja que en els principis del tercer mil·lenni s'esmenta una colònia semítica<ref>{{Ref-llibre |cognom=Laistner |nom=Max Ludwig Wolfram |títol=A survey of ancient history to the death of Constantine |url=http://books.google.cat/books?id=3BB9AAAAMAAJ&q=asia+minor+semitic+ganish&dq=asia+minor+semitic+ganish&hl=ca&sa=X&ei=m5THUNyvKMrj0QGal4GYCw&ved=0CDgQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Heath |data=1929 |pàgines=p.52-53 |isbn=}}</ref> a [[Ganish]], que sembla ser la que més tard s'anomenà [[Kanesh|''Kanesh'']]'','' la qual és auxiliada per [[Sargon d'Accad]] contra el rei de [[Buruixkhanda]], que se suposa que era una ciutat hittita que per aquell temps gaudia de certa hegemonia sobre les tribus hittites. En el regnat de [[Naram-Sin d'Accàdia]], es formà contra [[Accad]] una coalició de pobles, entre els quals hi ha els hittites, amb el seu rei [[Pamba]], i foren vençuts i degueren restar dependents en certa forma d'Accad.
 
[[Fitxer:Hittite Empire.png|thumb|left|380px|L'[[imperi Hittita|Imperi hittita]] (vermell) al clímax del seu poder vora el [[1290 aC]], amb la frontera amb l'[[Antic Egipte|Imperi egipci]] (verd).]]
Poc després, coneixem [[Biystuis]], rei dels hittites i, sembla, vassall d'[[Annites de Zalpa]] (nord de [[Síria]]: [[Alep]]), i la continuïtat del regne hittita ens la proven els documents que es conserven de la ciutat de Ganish, que ens parlen de la ciutat de Buruixkhanda i dels hittites. Contemporani i vassall d'[[Hammurabi]], és el rei hittita [[Tudhalias I]], que s'identifica amb el [[Tidal]] del [[Gènesi]]. Amb la mort d'Hammurabi i la consegüent decadència del primer [[Imperi babilònic]], els hittites assoleixen, igual que a [[Assíria]], la independència, i arriben a aconseguir considerable importància. Aprofitant la debilitat babilònica, [[Mursil I]], rei dels hittites, envaeix el [[1926 aC]] Babilònia, i era monarca d'aquesta última [[Samsu-Ditana]], amb el qual arriba a la fi la dinastia [[amorrita]]; aquest fet fou el que va fer possible l'establiment a [[Babilònia]] de la dinastia que es podria anomenar ''bàrbara'' dels [[cassites]] o [[cosseus]].